Terrassa ja té Ordenances per a l'any vinent. I tindrà Pressupost. Serà un exercici d'equilibri, ni fàcil ni triomfalista, entre dues crisis i amb moltes incerteses, però sense arronsar-nos ni emprar tot el que tinguem al nostre abast per fer avançar la nostra ciutat.

Hem contingut les ordenances fiscals. Una decisió plaent per aquells qui veuen en els impostos municipals una possible amenaça quan, en realitat, són els recursos compartits que ens permeten construir els nostres serveis, distribuir la riquesa i aixecar Terrassa.

No augmentar els impostos implica assumir internament a l'Ajuntament que esforços com els de millorar la neteja de la ciutat, treballar per una educació inclusiva, per reactivar el teixit productiu o atendre les necessitats socials, han de millorar en l'equilibri per cobrir tots els fronts oberts. Bé, per això hi som. Si no demostres eficiència en l'administració dels recursos municipals, difícilment pots demanar un esforç a la ciutadania.

Contenim els impostos locals. I ho fem amb la consciència que, ara que la ciència i l'esforç col·lectiu han donat els seus fruits per frenar la pandèmia, s'obre una finestra d'oportunitat única per aixecar el cap i reforçar-nos després de la crisi social i econòmica i preparar la ciutat davant les possibles incerteses que vindran (o ja estan aquí).

Els recursos municipals no són il·limitats i les finances municipals han patit de fortes limitacions per part de l'estat i la llei d'hisendes locals, com si l'anterior crisi hagués estat culpa nostra, mentre havíem de plantar cara a la política més pròxima, la que assumeix més necessitats.

El coronavirus ha posat en escac al sistema i ha obligat a deixar marge i aportar recursos per a l'acció municipal i, això en mans d'un govern nou per Terrassa amb un programa per impulsar la ciutat, suposava una oportunitat de la qual fer partícips a totes les terrassenques i terrassencs.

La premissa: mantenir la pressió fiscal estable i donar mecanismes a la ciutat per ressorgir mentre treballem internament per posar els fonaments a aquells projectes que ajudaran a construir la ciutat del futur. Esforç en inversions claus en nous equipaments, recuperar el terreny perdut en els mandats d'inacció municipal en serveis bàsics com el transport o la neteja, cobrir totes les necessitats i apostar per projectes estratègics com el Mundial o el Parc Audiovisual... Per posar només alguns exemples.

Això salva Terrassa i ens deixa en la utopia? En absolut. Posem fonaments.

Des de la visió com a portaveu d'Esquerra Republicana i primer tinent d'alcalde del govern municipal, sempre he defensat que no som una illa enmig del mar. M'importa i em preocupa, i molt, el que pugui passar amb els pressupostos de l'estat o els de la Generalitat, perquè ens afecten. També importa, i molt, si surten les convocatòries Next Generation de fons extraordinaris d'Europa i com en pot treure partit la nostra ciutat. Ara, sense enganyar-nos sota noms futuristes. Les oportunitats apareixen i passen i s'han d'aprofitar. Igual que les amenaces apareixen i passen i s'han d'afrontar.

L'amenaça més gran ara passa per l'eliminació del sistema de càlcul que impedeix cobrar la plusvàlua. Ni més ni menys que prop de 12 milions d'euros que s'hauran de retenir en el projecte de pressupostos del govern municipal.

L'estat ha restat inactiu davant un càlcul injust que sabia havia d'arreglar i ha aparegut el Tribunal Constitucional (mai falla) per posar en seriosos problemes tots els municipis.

Ara diuen que ho solucionaran de pressa amb un sistema just abans de l'1 de gener. D'acord, que ho facin. Nosaltres hem fet la feina i no ens arronsem per tirar endavant. La crisi energètica, les carències en el mercat d'avituallaments o noves variants del virus... són només algunes de les amenaces futures. I volem poder actuar i preparar Terrassa per ser forta davant les incerteses que vindran.

Demanem que facin la feina, que nosaltres també la farem.