Les ciutats es transformen gràcies a les pràctiques dels seus habitants i del sentit que donem a aquestes pràctiques, alhora que les pràctiques dels individus estan marcades per l'espai en què viuen i se socialitzen. En aquest sentit, les tradicions populars, les festes tradicionals, la Festa Major, etc., són elements de cohesió i de construcció de comunitat importantíssims. Són, o haurien de ser, espais de trobada de tota la ciutadania reunida als carres de la ciutat, al voltant d'escenaris comuns que afirmen la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents compartits. Al llarg de la història, i gairebé per definició, les tradicions han anat evolucionant, transformant-se al mateix ritme (una mica més lent, normalment) que ho ha anat fent la societat.

En aquest sentit, pintar-se de negre, o vestir-se de dona o d'home..., en si mateix no és un problema. El problema és quan això arriba a una festa o tradició que per definició té vocació de ser un espai de participació inclusiu, un espai de trobada de tota la comunitat per afirmar la seva existència com a col·lectiu a partir d'espais compartits. Pintar-se de negre, no és una actitud racista. L'actitud racista és convertir el que ha de ser un espai de tothom, només per uns quants.
És en aquest sentit, algunes de les intervencions escoltades en el Ple de l'Ajuntament de Terrassa el passat divendres, són ideològicament excloents i per tant racistes. Entenc que algun grup polític intenti ara desviar l'atenció, però si comparteixes propostes amb segons qui, després no pots fer veure que la cosa no va amb tu.

Si parlem del benestar animal el Govern de la ciutat garantirà i preservarà el benestar animal, treballa per una tinença responsable dels animals i per definir un nou marc i model d'actuació amb relació a activitats ciutadanes, festives, esportives i socials de tota mena. Aquest compromís pel benestar animal implica el foment d'un sistema de valors i d'un codi ètic que faci compatibles els drets dels animals amb els drets i deures de les persones en qualsevol àmbit de la vida individual o col·lectiva. En aquest sentit , i a partir de l'existència de festes tradicionals que inclouen l'ús d'animals com a elements centrals o complementaris d'aquests esdeveniments, considerem que cal promoure un procés de reflexió col·lectiva sobre aquells aspectes que, tot i tenir unes determinades arrels històriques, es contradiuen amb una visió més conscient, exigent i respectuosa de les actituds i comportaments humans envers els animals.

En això estem i això treballem.