L’escola i els mestres no es toquen

El model d’escola del país és un model d’èxit que ha estat avalat per organitzacions internacionals en repetides ocasions. L’escola catalana és també un dels grans actius de l’autogovern perquè ha permès cohesionar un poble divers com el català i garantir un assoliment de competències imprescindible per a mantenir activat l’ascensor social i garantir la igualtat d’oportunitats.
 
El bloc del 155 fa temps que desenvolupa una estratègia d’assetjament i difamació del model d’escola que té com a objectiu la imposició d’un model de segregació als centres catalans per tal d’instrumentalitzar la llengua i fer guerra identitària. No permetrem que ens toquin un dels tresors més valuosos per l’equilibri i la cohesió social. No permetrem més atacs cap als professionals docents, famílies o altres actors de la comunitat educativa que s’ha d’enfrontar cada dia a acusacions falsàries de manipulació i adoctrinament.
 
Hi ha qui vol construir un model educatiu que separi els alumnes per raó de llengua i divideixi els estudiants. Nosaltres apostem i defensem un model integrador que aposti per la coeducació i permeti superar bretxes, ja siguin lingüístiques, econòmiques, culturals o religioses. Som un sol poble. Un rebuig frontal a la voluntat segregadora per la qual aposta C’s, el PP amb el vistiplau del PSC.
 
Defensem una escola que eduqui des dels valors democràtics i aposti per una formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament.
 
La defensa d’aquest model és compartit avui per una amplíssima majoria de la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de la ciutadania així com de les diferents perspectives dels agents educatius. Pretendre trencar aquest consens i generar un problema on no n’hi ha és una irresponsabilitat que situa a aquells qui ho defensen al marge de la centralitat i del sentit comú.
 
La trajectòria de l’escola catalana ve de lluny, de les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística. Tot aquest llegat ens ha portat fins on som i no ens ho deixarem prendre.
 
I els mestres... Els nostres pedagogs i educadors fan possible dia a dia que aquest model educatiu català superi dificultats com la manca de finançament o la complexitat socioeconòmica que genera enormes desigualtats entre els estudiants i mantenen la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Aquests professionals de l’educació tenen el suport del conjunt de la societat que en els diferents estudis publicats de forma reiterada han valorat la feina dels pedagogs amb les notes més elevades. Aquest prestigi social ha estat guanyat de forma merescuda i és indigne que s’hagin de veure atacats i acusats per propagandistes i difamadors que a través de campanyes mediàtiques intenten desprestigiar la seva tasca.
 
Mirem endavant. La nostra proposta Republicana és un Pacte Nacional per a l’Educació que basteixi un projecte educatiu de país, millorant el finançament i la inversió, com un dels pilars fonamentals de la República catalana i de progrés de tota la ciutadania.