Futur de baix cost (bis)

Escoltant aquests dies les notícies entorn del caos de Vueling, he recordat un article que vaig escriure l’agost del 2008 titulat “Futur de baix cost?” i que adjunto tot seguit. Sí, ho sé, és lleig autoanomenar-se, escoltar-se i dir “jo ja ho deia” però és així. La capacitat, influència i pes d’un aeroport no es mesura pel nombre de passatgers, com ens han volgut fer creure, sinó en si és o no un hub internacional. Tinguem-ho clar, volem ser moltes coses però ara per ara som el que som...

“Tornem-hi amb els aeroports. El passat octubre (octubre2007) vam tenir la notícia que en lloc d’adjudicar la Terminal Sud a companyies que volguessin fer de l’aeroport de Barcelona un hub internacional, s’adjudicava a One World i a Star Alliance, és a dir, a Ibèria i Spanair.  Des del dia 27 de juliol tenim la notícia que British Airways i Iberia es fusionaran i potenciaran, encara més, Barajas i Heathrow com a hubs internacionals. British i Iberia ja formaven part d’una de les aliances aèries potents, One World, juntament amb America Airlines. Ja se’ls va adjudicar la T-Sud i acte seguit van retirar els pocs vols intercontinentals directes que hi havia des de Barcelona. Iberia, a més, va reduir a la mínima expressió els seus vols internacionals des de l’aeroport de Barcelona, argumentant que ja operava a través de Clickair, la seva filial de baix cost. 

Ara (2008) Clickair es fusiona amb Vueling, una altra companyia de baix cost. Però totes dues, són d’un baix cost relatiu. Tenen preus de companyies de bandera, preus elevats, amb serveis de baix cost; és a dir, cap servei.


A l’octubre se’ns deia que això dels hubs, els aeroports d’enllaç internacional, tampoc no era tan important i que, en definitiva, Barcelona havia de ser competitiva, no tant en infraestructures sinó en ofertes comercial i empresarial.  Ara resulta que si es tracta de Madrid sí que és important ser un hub. En què quedem? És important o no? És necessari o no? És important i necessari si ets capital, és necessari i important si volem continuar sent un dels motors de l’arc mediterrani.

Ibèria diu que està perdent diners des de l’entrada en funcionament de l’AVE que uneix Barcelona amb Madrid. La seva font d’ingressos principal era el pont aeri, del qual en tenia l’exclusiva, amb terminal pròpia, la C. Una de les solucions és reforçar la seva presència internacional. Com a política d’empresa, és raonable i és què ha de fer.  Però les companyies aèries de bandera, com és Ibèria, per exemple, són empreses estratègiques de l’Estat, que és qui els dóna suport i qui els permet fer les polítiques empresarials que fa. Juntament amb AENA, l’Estat és qui, actualment, decideix quines companyies poden operar als aeroports, quins destins són els interessants, quines línies han de ser regulars o xàrters, quines són els interessos econòmics que cal estimular. 

Aquesta política és, òbviament, poc útil per a Catalunya, ja que, altre cop, les decisions estratègiques es prenen lluny d’on es viuen. És a dir, no és raonable que es decideixi des de Madrid quins són els vols que han d’arribar a Barcelona. En primer lloc perquè evidentment no els interessa perdre els ingressos que suposa que tothom hagi de passar per Madrid per poder arribar a Barcelona venint de fora d’Europa. I en segon lloc perquè mantenir Barcelona com un aeroport de fireta és la millor manera d’evitar la competència i el reconeixement internacional. Vivim en un món competitiu. Tots competim i eliminar la competència interior és ridícul i provincià. Engreixar Madrid, es digui el que es digui, és aprimar Barcelona.

Com ja hem plantejat des d’Esquerra Republicana, cal que l’Aeroport del Prat esdevingui un aeroport de primera per donar resposta a les necessitats reals del país. Volem i necessitem tenir la capacitat de decidir, de gestionar i de plantejar les nostres necessitats de present i de futur o estem condemnats a esdevenir un país, i un aeroport, de segona categoria i, a sobre, de baix cost.”

Necessitem un Estat..., ara per ara no només no en tenim, sinó que en tenim un en contra.