El canvi és cultural, no és tecnològic

És més que evident que els nous temps ens porten a una nova forma de fer política. La tecnologia, les TIC i les xarxes socials ens obren el pas a una nova forma de gestionar la cosa pública i de relacionar-nos amb els ciutadans. En definitiva, una nova forma de fer política.

Mitjançant les xarxes socials es fa política, però que el paradigma sigui nou no vol dir que el que estiguis fent sigui nova política. La clau de volta que transforma els nous temps, i la política, no és només la tecnologia, sinó especialment l'actitud. No parlo de si som capaços d'adoptar les xarxes socials com un instrument per fer política i arribar a més gent (és evident que sí); parlo de si som capaços d'acostar-nos al ciutadà des d'una altra perspectiva i si aquesta perspectiva és capaç d'oferir al ciutadà un altre rol en relació a la política, si som capaços d'empoderar-lo, de tractar-lo com un adult i de considerar-lo un interlocutor en igualtat de condicions, de si som capaços de fer-ho sense mantenir una organització pesada, complexa i ineficient..., en definitiva, de si estem disposats a reconsiderar-ho tot. I això no depèn de la tecnologia ni de les xarxes socials, depèn de la CULTURA. El canvi és cultural, no és tecnològic. És per això que el canvi que s'acosta és tan important i seriós, i tan inaccessible per alguns, per molt que es creguin fills dels nous temps quan són hereus de les velles formes de fer política...