És evident que vivim un moment històric. Aquest país ha pres la humil decisió de no retrocedir i de votar el futur del país en una consulta el pròxim 9 de Novembre. És evident, també, que aquesta voluntat i ferma determinació dibuixa canvis polítics importants. Uns canvis que ens porten a la fi d’una època, d’un model, escrivint l’acte de defunció d’una forma d'entendre la política, el país, l'estat, que va néixer fa més de 34 anys en el pacte de la transició.

En mig d'aquest escenari arriba l'abdicació del Rei Juan Carlos I. De motius per argumentar i entendre l'abdicació del Rei d'Espanya en tenim molts, problemes de salut, temes de corrupció en són dues causes clares; també la crisi del sistema polític espanyol, clarament escenificat en les darreres eleccions europees, amb el principi de l'inici de la fi del bipartidisme i clarament el procés català en són dues causes més.

Tot i el discurs despreocupat i la indiferència “oficial” que ens ha arribat des de Madrid els darrers mesos, és evident que alguna cosa havien de fer els que han manat sempre i, sense cap mena de dubte, volen seguir manant. L'Estat, com estructura de poder, juga avui la seva última carta per salvar-se. Que no ens confonguin. L'intent de refundar Espanya és legítim i segur que necessari, però recordeu allò de què tot canviï perquè tot continuï igual, perquè avui té més importància que mai... Com a demòcrates i republicans, serem a al costat dels demòcrates i republicans espanyols perquè puguin decidir, també, si volen monarquia o república, perquè puguin votar i decidir en quin estat volen viure. Ara bé, tota refundació, regeneració d'Espanya, si és que es produeix, passa per que s'accepti el 9 de Novembre, per acceptar la consulta i el seu resultat i, si així s'escau, per acceptar la República Catalana. Si no és el cas “más de lo mismo”...