No és del meu interès fer una crítica fàcil als pressupostos presentats per l’equip de govern de Terrassa. Coneixem les dificultats del moment i sabem de les complicacions de quadrar uns números allunyats, la majoria de vegades, de les necessitats reals dels ciutadans.
 

Un pressupost és fruit d’una organització, d’uns serveis municipals que al llarg dels anys agafen vida pròpia. Aquesta legislatura comença amb un error inicial greu. Un error en la forma d’organitzar l’administració, de repetir-se el poder, de construir la ciutat des de l’ajuntament. La ciutat necessita una organització més funcional, més actualitzada al moment actual, que simplifiqui els mecanismes de coordinació, que potencii la transversalitat i ens acosti a allò que necessiten els ciutadans: una administració amb un alt nivell de professionalització, relativament impermeable a les relacions de caràcter clientelar i proveïdora de béns, serveis i projectes emanats de processos de planificació estratègica i de participació ciutadana ben informada, i no pas de decisions preses, en funció d’anàlisis de cost-benefici electoral.
 

En el segle XXI, no te sentit mantenir serveis estancs que compartimenten les polítiques i la societat. L’organització municipal que té Terrassa ( i la majoria de ciutats, cal dir-ho), no dona resposta a les necessitats actuals. És necessari organitzar-se diferent i millor. I no parlo d'una simple qüestió d'eficiència i eficàcia, que també, parlo de fer un pas important perquè els electes recuperin la seva funció d'interlocutors de la ciutadania, d'antenes de detecció de noves problemàtiques i necessitats, de constructors de futurs possibles, d'agents de canvi social, i no seguir defensat polítiques estanques i segmentaries nascudes del mateix servei. Menys serveis, més transversalitat; més política, menys despatx, sigui al Raval o al Centre Cívic.
 

La prioritat d'un govern no pot ser la neteja, sinó treballar per poder oferir oportunitats als seus ciutadans. El futur de les polítiques públiques locals no passa per grans obres públiques ni per grans esdeveniments (política vella, prehistòrica!) sinó per oferir cultura, formació, coneixement, en definitiva oportunitats als ciutadans perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb garanties. Per això aquesta ciutat necessita canvis importants en l'estructura i organigrama municipal, en les prioritats polítiques, en l’entramat de les societats municipals, en la mentalitat política, no només de l'alcalde, sinó de tots els regidors..., i acceptar que el model de ciutat del que hem viscut ha tingut èxits evidents, però grans fracassos com la realitat social que vivim. No podem partir de la base que els èxits són gràcies a la nostra feina i els fracassos culpa de la crisi mundial.
 

Necessitem d’una vegada per totes obrir la porta a la ciutat del segle XXI: gestió de la complexitat, polítiques d’anticipació, capacitat d’anàlisi i un nou escenari que ens porti a una nova agenda de govern que ens fa indispensable un nou model d’acostar-se a la realitat, un nou model de construir la ciutat. En definitiva, necessitem una proposta d’actuació integral, transversal, coordinada, oberta, participada i consensuada; un conjunt de programes i actuacions que tenen com a objectiu la integració de les persones nouvingudes, la normalització de la prestació de serveis, la cohesió social i la convivència, des de la concertació i el consens social i polític per construir la Terrassa del segle XXI.