Catalunya seguirà a la UE quan sigui independent?
Per entendre'ns... Recordem que el procés que vivim és POLÍTIC i no JURÍDIC. Per aquest motiu cal escoltar molt bé i entendre els matisos de la majoria de declaracions que ens arriben d'Europa. Totes les opinions, com les que ha fet avui el comissari Barnier a Madrid, giren sobre dos principis: 1.-No ens correspon opinar sobre assumptes institucionals interns d'un país..., i 2.-Els Estats que no estan en els tractats, hauran de demanar la seva adhesió a la UE. Evident! Ara no hi som! No existim! Haurem de fer el tràmit, per cert, normal, d'adherir-nos-hi. En cap cas diuen que Catalunya quedarà fora de la UE com un càstig diví per haver gosat a independitzar-se, democràticament recordo, d'un Estat membre.
I no ho diuen, perquè en els Tractats de la UE no hi ha res escrit. Els Tractats no diuen absolutament res sobre els efectes de la independència d'un territori que ja forma part de la UE pel que fa a la seva continuïtat a la UE. Les interpretacions de la Comissió Europea no són jurídiques, sinó polítiques, i responen a les pressions de la diplomàcia espanyola. No hi ha precedents, però hi ha hagut situacions noves resoltes amb sentit comú. En altres situacions no previstes la UE ha adoptat solucions pragmàtiques i basades en la negociació i l'acord polític. Per exemple, amb l'Alemanya reunificada o amb Groenlàndia, que va deixar de ser membre de la UE el 1985. Per què no en el cas de Catalunya? Catalunya compleix amb escreix els principis per seguir formant part de la UE, fa anys que apliquem la normativa europea i sobretot, som subjectes dels drets i llibertats adquirides a través de la ciutadania europea. En tot cas, s'hauran de renegociar qüestions menors, com ara les quotes de representació al Parlament Europeu, al Consell de la UE i a la Comissió Europea, o la contribució als pressupostos. L'Estat espanyol tampoc seria el mateix que va accedir a la UE al 1986 i per tant també hauria de renegociar les seves condicions de permanència a la UE.
La democràcia és un principi fonamental reconegut als Tractats europeus. La UE no pot penalitzar els catalans, ciutadans europeus, per exercir aquest principi bàsic. La decisió d'esdevenir un nou estat la prendrem de manera escrupulosament democràtica, i d'això la UE i comunitat internacional en prendran nota. A més, el que hem de preguntar a la UE també és si podrà mantenir com a soci un estat, Espanya, que posa traves a l'exercici de la democràcia.
Els estats membres, fins i tot l'espanyol, en defensa dels interessos dels seus ciutadans i les seves empreses, seran els primers interessats en que la República Catalana romangui dins la UE. Els governs d'estats com França, Alemanya i el Regne Unit protegiran les seves empreses per tal que no hi hagi en cap moment cap buit legal i que hi hagi plena continuïtat dins la UE. S'exposaran a que les seves empreses hagin de pagar aranzels? O que els seus treballadors no es puguin establir al nostre país sense traves? Els interessa que marxi un contribuent net? A la UE no li interessa tenir una potencial Noruega en un territori del sud del continent que compta amb un gran potencial econòmic i comercial, una situació estratègica, la vuitena economia de la Unió i contribuent net a les seves arques.
Les contradiccions dels membres de la Comissió Europea han estat flagrants. Hem d'exigir més seriositat i responsabilitat per part de l'executiu comunitari, que NO té entre les seves competències fixar la posició de la UE sobre aquest assumpte.
I si malgrat tot no ens hi volen, què?
La relació amb la UE no es basa únicament en formar-ne part com a estat membre; hi ha altres opcions. L'Associació Europea de Lliure Comerç, els acords sobre la lliure circulació de persones (espai Schengen), la no incorporació de l'euro de determinats països sí membres de la UE (com el Regne Unit o Dinamarca), l'ús de l'euro com a moneda pròpia malgrat no formar part de la zona euro ni de la UE... demostren que hi ha més maneres de seguir integrats a Europa.
I no ho diuen, perquè en els Tractats de la UE no hi ha res escrit. Els Tractats no diuen absolutament res sobre els efectes de la independència d'un territori que ja forma part de la UE pel que fa a la seva continuïtat a la UE. Les interpretacions de la Comissió Europea no són jurídiques, sinó polítiques, i responen a les pressions de la diplomàcia espanyola. No hi ha precedents, però hi ha hagut situacions noves resoltes amb sentit comú. En altres situacions no previstes la UE ha adoptat solucions pragmàtiques i basades en la negociació i l'acord polític. Per exemple, amb l'Alemanya reunificada o amb Groenlàndia, que va deixar de ser membre de la UE el 1985. Per què no en el cas de Catalunya? Catalunya compleix amb escreix els principis per seguir formant part de la UE, fa anys que apliquem la normativa europea i sobretot, som subjectes dels drets i llibertats adquirides a través de la ciutadania europea. En tot cas, s'hauran de renegociar qüestions menors, com ara les quotes de representació al Parlament Europeu, al Consell de la UE i a la Comissió Europea, o la contribució als pressupostos. L'Estat espanyol tampoc seria el mateix que va accedir a la UE al 1986 i per tant també hauria de renegociar les seves condicions de permanència a la UE.
La democràcia és un principi fonamental reconegut als Tractats europeus. La UE no pot penalitzar els catalans, ciutadans europeus, per exercir aquest principi bàsic. La decisió d'esdevenir un nou estat la prendrem de manera escrupulosament democràtica, i d'això la UE i comunitat internacional en prendran nota. A més, el que hem de preguntar a la UE també és si podrà mantenir com a soci un estat, Espanya, que posa traves a l'exercici de la democràcia.
Els estats membres, fins i tot l'espanyol, en defensa dels interessos dels seus ciutadans i les seves empreses, seran els primers interessats en que la República Catalana romangui dins la UE. Els governs d'estats com França, Alemanya i el Regne Unit protegiran les seves empreses per tal que no hi hagi en cap moment cap buit legal i que hi hagi plena continuïtat dins la UE. S'exposaran a que les seves empreses hagin de pagar aranzels? O que els seus treballadors no es puguin establir al nostre país sense traves? Els interessa que marxi un contribuent net? A la UE no li interessa tenir una potencial Noruega en un territori del sud del continent que compta amb un gran potencial econòmic i comercial, una situació estratègica, la vuitena economia de la Unió i contribuent net a les seves arques.
Les contradiccions dels membres de la Comissió Europea han estat flagrants. Hem d'exigir més seriositat i responsabilitat per part de l'executiu comunitari, que NO té entre les seves competències fixar la posició de la UE sobre aquest assumpte.
I si malgrat tot no ens hi volen, què?
La relació amb la UE no es basa únicament en formar-ne part com a estat membre; hi ha altres opcions. L'Associació Europea de Lliure Comerç, els acords sobre la lliure circulació de persones (espai Schengen), la no incorporació de l'euro de determinats països sí membres de la UE (com el Regne Unit o Dinamarca), l'ús de l'euro com a moneda pròpia malgrat no formar part de la zona euro ni de la UE... demostren que hi ha més maneres de seguir integrats a Europa.