Els darrers dies s'ha parlat i molt del tancament d'escoles al país i a la nostra ciutat amb el cas de Can Montllor.

És bo parlar-ne, sense apriorismes i sense prejudicis. Expliquem-ho tot, i si defensem el mateix, fem-ho junts. El dia que entenguem, tots, que la justícia social i la llibertat nacional son dues coses indestriables, aquell dia ho guanyarem tot i espero que no sigui massa tard. S'equivoquen els ciutadans del mon, els federalistes i unionistes quan criden i exigeixen aquí, però callen i assumeixen l'ofec que Espanya sotmet a Catalunya. Sempre s´ha d'explicar tot.

Partim de la realitat objectiva. Can Montllor ja era un projecte educatiu amb un futur complicat. Un bon projecte educatiu, si!, però vinculat a una futura construcció d'un l'edifici, inviable ara en aquests moments. Així doncs, és comprensible, a risc de ser titllat d'insensible, que a l'hora de prendre decisions, Can Montllor tingués molts números per ser tancada. Si el que volem, i això és el que volem una gran majoria, és salvar el present, o sigui salvar el projecte educatiu, no fem una aposta al Tot o Res, quan sabem que tens tots els números perquè et toqui el Res.

És per aquest motiu que fa setmanes que, des d'ERC, hem estat treballant perquè s'obrissin les preinscripcions a Can Montllor i demostrar que el projecte és viable. Tot i la realitat demogràfica, mai hem acceptat els arguments de la Consellera per tancar una escola necessària al barri de les Arenes. Per aquest motiu, estem treballant perquè el Parlament accepti una proposta de resolució per analitzar les diferents possibilitats de futur del centre i reobrir, en cas que fos necessari, les inscripcions per a l'any vinent. Una proposta que, per cert, ja vam intentar consensuar al Parlament amb Iniciativa per Catalunya Verds amb una esmena a la seva moció en contra del tancament d'escoles públiques. Lamentablement, ICV-EUiA amb la col.laboració del PSC, va optar per la política fàcil i per lligar la continuïtat de l'escola amb la construcció immediata d'un nou centre. Una continuïtat tan irreal que fins i tot el Partit Popular, principal responsable de l'asfixia econòmica de Catalunya, hi va votar a favor.

Penso fermament que la manca de diners no implica necessàriament la manca d'alternatives. Així, tot i acceptar que construir una nova escola ara per ara és impossible, el Departament d'ensenyament té l'obligació de calcular el cost de mantenir Can Montllor viu amb mòduls prefabricats a l'espera que el futur el faci possible. De la mateixa manera, crec que aquest estudi de viabilitat ha de tenir en compte el compromís expressat per l'alcalde d'assumir costos perquè sigui possible. Un compromís que tant l'Alcalde com el regidor d'educació, haurien de saber especificar en un pressupost concret i del qual, espero, no es desdiguin arribat el moment.

Finalment, una advertència a Convergència i Unió. Des d’Esquerra som conscients de la realitat del país i fem esforços per explicar-ho. El país pateix una asfíxia crónica des de fa anys, accentuada en els darrers anys per la voluntat del país d'avançar cap a la llibertat nacional. Aquest camí és complicat i costos i ho ha de ser per tothom igual. Esperem que als propers pressupostos de la Generalitat no trobem partides afavorint escoles concertades on s’accepta la segregació per sexes, per exemple. No pot ser que l’escola pública de qualitat a Terrassa hagi de cercar arguments per continuar viva, mentre centres elitistes i excloents veuen com els diners els hi cauen del cel.