Bones paraules, que sonen antigues
Des d'ahir dilluns 10 de Desembre Terrassa ja té nou alcalde, en Jordi Ballart. Li desitjo tota la sort del món. La seva sort, els seus encerts, seran la sort i els encerts de la ciutat de Terrassa i dels seus ciutadans i és per aquest motiu que esperem que estigui a l'alçada de tan important representació.
No comparteixo la fórmula, ja habitual en el partit socialista, de canviar d'alcalde a mitja legislatura, que, tot i legítim, no ajuda a transmetre la necessària i indispensable proximitat i transparència que tota decisió política ha de tenir. De manera conscient o no, el PSC confon, massa sovint, el Raval de Montserrat amb el C/ de la Rasa; l'Ajuntamnet amb la seu del partit; l'alcaldia amb la Primera Secretaria del partit dels Socialistes de Terrassa.
En relació al primer discurs del nou Alcalde, en valoro les bones paraules, la bona voluntat de ser l'Alcalde de tots i de treballar incansablement per la ciutat. Bones paraules, però, que sonen antigues, bones voluntats que ja les coneixem, nous projectes que són més del mateix
La ciutat no està per festes, i el nou Alcalde ho sap molt bé. Tot i això, i després d'escoltar el discurs, tinc la sensació que encara creu que pot moure’s en paradigmes antics que ja no corresponen a la realitat. Ens trobem en un moment de grans incerteses, de dubtes, de cruïlles. Aquest canvi de paradigma és múltiple: és econòmic, social, però sobretot és polític. El món econòmic viu immers en una profunda crisi financera amb canvis sense precedents en els àmbits industrial i bancari, on és ben clar que les coses ja no tornaran a ser com eren. El plantejament social ha viscut, també, una transformació profunda, i la política es veu sacsejada per noves fórmules: democràcia directa a través de consultes, multiplicitat de partits polítics que van omplint nínxols d’electors, el dret a decidir, etc... De tot això, i quan entres a l'Ajuntament no en veus res, tot segueix igual, les mateixes persones, les mateixes formes, noves paraules perque tot segueixi igual. Qui ha fet durant tota la vida les coses igual, pensa que no es poden fer d'una altra manera, i és per això, que tot i les bones paraules, és difícil que no hi hagi reticències al canvi per part dels qui fins ara ho han tingut tot de cara, com és el seu cas. Que tinguem sort!
No comparteixo la fórmula, ja habitual en el partit socialista, de canviar d'alcalde a mitja legislatura, que, tot i legítim, no ajuda a transmetre la necessària i indispensable proximitat i transparència que tota decisió política ha de tenir. De manera conscient o no, el PSC confon, massa sovint, el Raval de Montserrat amb el C/ de la Rasa; l'Ajuntamnet amb la seu del partit; l'alcaldia amb la Primera Secretaria del partit dels Socialistes de Terrassa.
En relació al primer discurs del nou Alcalde, en valoro les bones paraules, la bona voluntat de ser l'Alcalde de tots i de treballar incansablement per la ciutat. Bones paraules, però, que sonen antigues, bones voluntats que ja les coneixem, nous projectes que són més del mateix
La ciutat no està per festes, i el nou Alcalde ho sap molt bé. Tot i això, i després d'escoltar el discurs, tinc la sensació que encara creu que pot moure’s en paradigmes antics que ja no corresponen a la realitat. Ens trobem en un moment de grans incerteses, de dubtes, de cruïlles. Aquest canvi de paradigma és múltiple: és econòmic, social, però sobretot és polític. El món econòmic viu immers en una profunda crisi financera amb canvis sense precedents en els àmbits industrial i bancari, on és ben clar que les coses ja no tornaran a ser com eren. El plantejament social ha viscut, també, una transformació profunda, i la política es veu sacsejada per noves fórmules: democràcia directa a través de consultes, multiplicitat de partits polítics que van omplint nínxols d’electors, el dret a decidir, etc... De tot això, i quan entres a l'Ajuntament no en veus res, tot segueix igual, les mateixes persones, les mateixes formes, noves paraules perque tot segueixi igual. Qui ha fet durant tota la vida les coses igual, pensa que no es poden fer d'una altra manera, i és per això, que tot i les bones paraules, és difícil que no hi hagi reticències al canvi per part dels qui fins ara ho han tingut tot de cara, com és el seu cas. Que tinguem sort!