La manifestació de l’11 de Setembre del 2012 marcarà un abans i un després en la política catalana i de la seva relació amb España. Segur! La vaig viure amb il•lusió i esperança, va ser la manifestació que sempre havia esperat anar, i en destaco 5 fets, potser menors, però que em van agradar especialment.

La primera bona notícia de l’11 de setembre del 2012 és que hem passat del català emprenyat de fa uns anys, al català il•lusionat. La manifestació va ser reivindicativa, i molt, però plena d’alegria i d’il•lusió. Estem enfadats i preocupats per les retallades i per la situació social i econòmica en la que es troba el país, però vam sortir al carrer il•lusionats en la construcció d’un futur i d’un país lliure i millor.
La segona bona notícia és que per primera vegada en els darrers anys, el poble català ha estat més pro actiu que reactiu. Hem sortit per fer sentir la nostra veu, no volem que les coses continuïn igual, però ho hem fet mirant el futur i no el passat, donant solucions i no parlant només dels problemes.
La tercera notícia, i reconec que en algun moment previ a la manifestació em va preocupar, és que hem estat impecables amb les formes, els missatges i les actituds. Volíem una manifestació transversal i necessitàvem missatges transversals, i així va ser. Serem independents des d’una voluntat inclusiva, i no des de l’exclusió i crec que la manifestació i va ajudar.
La quarta, (reconec que aquesta no tinc del tot clar que sigui bona), és que el problema per assolir la independència no és social, és polític. Hem guanyat la batalla social, ens falta guanyar la batalla política. Ara és el torn de la política, dels polítics i dels partits.
I la cinquena bona notícia, és la evidència de que som molts, molts més dels que ells es pensen i voldrien. I aquesta és la clau. Els que fa anys que estem en això ens alegrem moltíssim de veure les noves incorporacions a la causa. Persones que venen de llocs diferents, de realitats contraposades i de ideologies contraries. Com diu el President d’Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras, volem dotar els nostres ciutadans d’una eina fabulosa que és l’Estat Català, després hauran de decidir quin govern volen per administrar aquesta eina.

La independència ja no és un somni irrealitzable, no és una malaltia que es cura viatjant com durant molts anys ens han insistit, des de la condescendència, moltes persones que ara son companys de viatge. La independència és central a Catalunya i serà una realitat més d’hora que tard. Fa anys que faig política a favor de l’autogovern, contra el dèficit fiscal, per la cohesió social, i precisament per això soc independentista.
El dia 12 de setembre de 2012, el país ha començat una nova etapa. Espero que siguem prou intel•ligents per entendre el que passa, i prou valents per actuar en conseqüència.
Salut i República.