Un dels principals motius de desacord en la cimera informal (¿?) que han mantingut els líders Europeus ha sigut en el tema dels eurobons. El president Francès, François Hollande, ja havia anunciat que demanaria als líders europeus que incorporessin els Eurobons com a solució per aconseguir rebaixar el cost dels deutes per als països que, com Espanya, ara tenen una prima de risc molt alta. La cancellera Alemanya Merkel ho ha rebutjat. En canvi ha defensat bons per a projectes concrets per als països que ho necessiten a través del Banc Europeu d'Inversions. L’argument d’Hollande és clar i parla d’una concepció del creixement particular, que no renuncia a la consolidació pressupostària, però que pretén recollir el malestar dels països del sud, que ja han fet molts esforços d'austeritat i paguen taxes per finançar-se molt elevades. Com ja ens te acostumat, Angela Merkel manté el discurs de continuar amb les reformes estructurals com a camí per la creixement.

M’agrada el discurs d’Hollande, és benintencionat però una mica il·lús. No coneix amb qui es juga les garrofes i la seva credibilitat. Que l’endemà  de la discussió dels eurobons, Madrid es mantingui en la cursa per organitzar unes Olimpíades és no entendre res i pensar que tots ens mamem el dit...; però és clar els Alemanys, nein/no son els catalans. És evident que uns jocs Olímpics no son un “projecte concret”, és un luxe asiàtic que no ha de pagar ni Alemanya, ni Catalunya.