La setmana vinent tenim cimera...

Dimecres, 23 de maig de 2012 | 12:20h

... per parlar del sistema de finançament de Catalunya. Si, això sembla el dia de la marmota. No fa pas gaires anys estàvem en un debat semblant, i és evident que no ens en sortim, perquè el problema no és de més o menys euros, és de model... M’entres no siguem independents, i no ho serem fins que el país ho vulgui, haurem de reviure escenes de sofà, aquí i allà, d’un cert patetisme. Vull recordar que quan parlem de finançament, estem parlant de la qualitat de la sanitat, de la millora de l’educació, estem parlant d’exclusió social, de combatre la pobresa, de la millora de les nostres infraestructures, dels peatges etc, etc..., sempre surt l’estadista de torn, dient que hem de parlar dels problemes reals de la gent, i el problema més real que té Catalunya és la seva asfixia econòmica, i el progressiu empobriment que pateix el país i que no li permet fer front a les necessitats que el país i la seva gent tenen.

L’agenda la marca qui la marca, en aquest cas el govern del país, guanyador d’unes eleccions de forma clara i incontestable. Des de ERC ens hem posat a l’esquena la promesa electoral estrella de CiU de tirar endavant un concert econòmic per a Catalunya, hem treballat perquè hi hagués llum i taquígrafs sobre el model impulsant la Comissió d’estudi i tibant CiU i ICV-EUiA per a una resolució que garantís la sortida de la LOFCA, la clau de la caixa i una quota a tornar a l’Estat. Si es vol diluir aquest primer acord per ampliar el consens a PSC, PP i Unió, que no comptin amb ERC.

En la cimera de la setmana vinent s’ha d’exigir concrecions de voluntats i de continguts. Treballar per incorporar-hi PSC i PP em sembla legítim, fins hi tot desitjable, però si això vol dir no sortir de la LOFCA ni tenir la clau de la caixa, ERC no hi serà. Demanarem no moure’ns dels acords de la Comissió d’estudi i que el Govern plantegi ja la Llei d’hisenda pròpia, amb la que porta “amenaçant” des de fa molt temps, davant de la negativa del PP a acceptar un concert propi de Catalunya.

El consens al Parlament s’ha de superar per elevació: sufragi universal de la ciutadania sobre el model, que superi els mateixos partits presents al Parlament; estar al costat de la gent i no dels partits obstaculitzadors d’una sortida digna, que escatimen a Catalunya el que reconeixen al País Basc i a Navarra per evitar confrontació amb l’Estat i que no dubten a confrontar-se amb les necessitats i el benestar dels catalans i les catalanes i el greu dèficit fiscal estructural que tenim.

Accepto que el nostre full de ruta pot generar incerteses, però el que no en genera cap, és que seguir com ara ens porta a la submissió, a la desaparició com actor polític, com a país.