La clau i el duro

Divendres, 20 d'abril de 2012 | 12:27h

Després de la reunió del president d’ERC amb el president del Govern Artur Mas al Palau de la Generalitat, sembla que tots dos han arribat a la conclusió, entenc que ja sabuda per tots dos, que el govern espanyol no ha fet, no fa i no farà cap altre cosa que incomplir sistemàticament tots els compromisos en matèria de finançament.
Des d’ERC, que no som ni més llestos ni més espavilats que ningú, però és de justícia recordar que tot el que hem anat dient s’ha anat complint, estem convençuts que per avançar i resoldre els problemes que tenim com a país necessitem les millors eines possibles, que son les eines pròpies d’un estat. Es a dir, la independència, conceptualment parlant, no és la solució a tots els nostres problemes, però si que és el pas necessari per poder prendre les decisions indispensables per trobar les solucions.
És evident, com que sabem sumar i restar, que ERC no té la força per fer els passos necessaris per avançar cap a la proclamació d’un estat propi, però si que estem en condicions d’acompanyar el Govern de Catalunya en fer passos decidits cap a la independència, si més no fiscal, cap al control de la clau de la Caixa que és el màxim que està disposat a arribar, i ja ho veurem, el Govern de CiU.
Un país que pateix un dèficit fiscal de més de 16.000 MM any, no pot permetre que ningú l’hi digui que viu, ho ha viscut, per sobre de les seves possibilitats. I si que ha de saber que la solució dels problemes del país passa perquè Catalunya disposi de la clau de la caixa dels seus recursos fiscals, sinó, no podrà resoldre els problemes que té plantejats en l’àmbit de l’atur, de les infraestructures, en ensenyament, en sanitat... Per tant l’element central de qualsevol pas endavant és que Catalunya disposi de la clau de la caixa.
I aquest és el tema, ens cal un canvi de model per afrontar els reptes del país. No parlem de més o menys euros, parlem de model. O hi ha un canvi de model o ERC no hi serà, no participarem en cap regateig de quantitats amb l’Estat espanyol, seria inútil perquè qualsevol pacte implica que les dues parts estiguin disposades a complir-lo i si en alguna cosa és constant l’estat espanyol és en l’incompliment dels pactes amb Catalunya. És irracional que confiem en algú en què no hi confia ni la UE, ni els mercats.
Recordem que en aquests moments ja hi ha una majoria parlamentària establerta en les conclusions de la comissió del concert econòmic del Parlament , de 82 diputats, i són unes conclusions que deixen ben clar que la clau de la caixa dels tributs ha d’estar en mans catalanes. El Govern de Catalunya compta amb un majoria al Parlament per prendre les decisions que cal prendre, doncs que ho faci.
Nosaltres ERC, hi serem. Sempre hi som. La nostre proximitat no és cap a CiU, és cap el Govern i cap el país, i aquesta proximitat, no depèn de les paraules sinó dels fets i les decisions que prengui el govern.