El 1637 Descartes va escriure “penso, per tant, existeixo”. En l’actualitat, a 2009, aquesta sentència es pot traduir per “innovo, per tant, existeixo”. Si no innovem, desapareixerem. Com a empreses, com a administració, com a societat. I cap segment de la societat s’escapa d’aquesta realitat tossuda, que ens demostra que qui no s’adapta, desapareix.
La innovació consisteix en introduir novetats en quelcom. La innovació és la implementació de nous (o millorats suficientment) productes, serveis, processos o formes d’organització. I per això ens afecta a totes i tots.
Els serveis socials no són un món a part, sinó que tot el contrari, molta part de la nostra organització com a societat gira al voltant dels serveis socials. Serveis socials entesos no com a paternalistes i assistencialistes sinó com a drets dels individus i formes de millora de les condicions objectives de vida i, per tant, de la cohesió social.
Aquesta nova interpretació dels serveis socials ja és una innovació en ella mateixa. Però cal que les empreses, les administracions, les entitats del tercer sector social, les persones tinguem present que el sector és un dels segments de creixement més important que se’ns planteja en l’actualitat i que no podem seguir treballant amb les mateixes eines que hem treballat fins ara. En primer lloc perquè no fem el mateix i, per tant, no podem fer servir procediments caducs. I en segon lloc perquè estaríem perdent l’oportunitat de convertir-nos en una economia capdavantera en el segment de la innovació, tecnològica i de processos en els serveis socials, a nivell europeu i, si tenim prou ambició, per què no del món.
Tenim anys d’experiència acumulats en un sistema determinat de serveis socials, que ens han dut a fer les coses molt ben fetes i aquest és el primer pas i la base a partir de la qual hem de tenir la capacitat per a fer-les encara millor.
La universalització dels serveis socials obre les possibilitats de creació d’ocupació i de generació de riquesa, de la monetària i de la social, en un sector que fins ara ha estat basat, en bona part, en petites empreses o en entitats del tercer sector. Caldrà la professionalització de part de la gent que actualment hi treballa, però se n’hi haurà d’incorporar de nova. Caldrà la renovació de les infrastructures existents, però n’haurem de construir de noves. Caldrà l’actualització de les dades que fem servir per a dissenyar les polítiques i les accions de serveis socials, però haurem de seguir investigant, estudiant i diagnosticant les necessitats que van apareixent en una població cada cop més diversa, més variada i amb necessitats més complexes.
En un moment de crisi econòmica i de confiança en el futur els serveis socials en concret i el benestar en general són una de les apostes estratègiques que hem de fer.
Estratègica en quant a recursos que ens cal dedicar-hi perquè és el benestar el que garanteix la cohesió social; estratègica en l’àmbit empresarial perquè és un dels sectors que crearà més ocupació en els propers anys; estratègica en l’àmbit de la innovació per aportar-hi valor afegit i no només mà d’obra.
Una aposta pública des de les adminsitracions, una aposta privada des de les empreses, una aposta social des del tercer sector és una aposta conjunta pel país, que no pot fallar. I aquesta és l’aposta que estem fent, innovar per existir, innovar per créixer.