L’any comença al setembre

El calendari ens marca que l' any comença al gener i celebrem el cap d' any el 31 de desembre.

Però tothom sap que més que el calendari, el que marca l' any és l' agenda. La pròpia i la del nostre entorn. L’any comença quan els nens i les nenes tomen a l’escola, quan s' acaben les vacances, quan deixem enrere l’època de fer el que volem per començar l’època de fer el que toca. I amb aquest "el que toca" és quan ens plantegem els nostres objectius, els nostres reptes i els nostres bons propòsits per a l' any que tot just iniciem.

Entre els bons propòsits sempre hi ha aprendre angles, anar al gimnàs, posar-nos les piles en les petites reparacions domestiques, millorar la nostra alimentació i mirar de fer feliços els del nostre entorn. Normalment, si n’aconseguim tres, d' aquests bons propòsits, ja en tenim prou. Ho considerem un èxit. I ho és. Però és un èxit individual. Ara és quan ens toca buscar èxits col·lectius. Per tant, ens toca, a totes i tots, marcar objectius i reptes col·lectius. I van lligats als bons propòsits.
Aprendre angles, a nivell individual, ens permet tenir accés a més informació, a veure el món des d'una altra cosmovisió, a tenir més recursos personals. Però a nivell de comunitat, de col·lectiu, ens dóna l'oportunitat de ser més competitius, de tenir professionals més ben formats, de poder endegar projectes d'internacionalització, d' obrir-nos a nous mercats, de ser millors, en definitiva. I no només amb l’anglès, sinó també amb el francès, el rus, el xines, l’italià, l' alemany o qualsevol altra llengua.
Anar al gimnàs, a nivell individual, ens fa veure'ns millor, més atlètics, més en forma. Ens permet cremar calories i cremar energies.
Però a nivell col·lectiu, la pràctica saludable d' esport ens permet millorar l' estat de salut de la població, reduir les malalties relacionades amb el sedentarisme i l'estrès, millorar el benestar emocional perquè l'esport allibera endorfines, millorar les relacions socials quan es practiquen esports d' equip ...
Fer petites reparacions domèstiques és útil per la nostra comoditat. Però si extrapolem les petites reparacions domestiques al nostre entorn laboral, també millorem la qualitat de la feina. Si en lloc d' arreglar una aixeta que degota, millorem els processos de comunicació interna, estem generant una millora important a la feina; si en lloc de pintar el menjador, reordenem les nostres feines a l'oficina probablement aconseguirem perdre menys temps a l'hora de posar-nos a treballar; canviar l' organització de les tasques domestiques per a fer-les menys pesades també serveix per a aprendre a ordenar millor les activitats laborals per fer-les més eficients ...
I mirar de fer feliços als del nostre entorn és sempre una bona manera de ser feliços nosaltres mateixos. Mirar de tenir un somriure, de ser amables, de tenir un millor tracte amb els companys i amb els clients, amb els caps i amb els treballadors, és una manera important de començar de nou. Però sobretot és important mantenir-ho durant tot l' any; perquè ens cal viure cada dia i cada dia és un nou repte.
L’any que comença d' aquí a una dies serà un any difícil, però també interessant. Veurem com es rellança l’economia, però en sectors diferents dels que havien portat el pes fins ara; veurem com es posen en marxa nous sistemes de relació, i deixen de basar-se en la capacitat de consum; veurem reaparèixer els valors del treball, l'esforç, la millora i l' empenta, que no haurien hagut de desaparèixer mai; veurem com apareixen noves demandes socials, com els usos del temps o de l' espai públic. I perquè aquest any no se'ns faci massa dur, cal que fem uns propòsits que s'adiguin a allò que podem complir i sobretot complir-los durant tot l'any.