Amics/amigues:

Amb la voluntat d’aportar-vos informació, de donar-vos eines per entendre i decidir per vosaltres mateixos, us faig arribar unes consideracions que us ajudaran a analitzar i emmarcar el debat polític del finançament. Un debat llarg i cansat, però que acaba demostrant la utilitat d’Esquerra, aquí i a Madrid; la capacitat d’incidir, de decidir d’un partit que no ho té fàcil per la centralitat política i ideològica que ocupa, per les expectatives que aixequem, per les pressions dels qui volen, comprensiblement, córrer més, i dels qui no voldrien que res canviés. A la vida, i la política és vida, un ha de saber perdre; però sobretot també ha d’aprendre a guanyar i no us càpiga cap dubte, més enllà d’informacions interessades, de posicionaments propis d’oposició, que aquesta vegada hem guanyat.

1.- Els antecedents són clars: és un fet que els governs de CiU, amb majoria absoluta o sense, van renunciar sempre a promoure una reforma de l’Estatut. Tan cert com que el Pacte del Tinell va tenir com a condició sine qua non plantejar una reforma ambiciosa de l’Estatut, que el PSC va assumir més per necessitat que per convicció. Va ser necessari que el pes d’Esquerra fos determinant perquè els dos principals partits catalans acceptessin reformar l’Estatut.

2.- L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya era un text ambiciós al qual Esquerra, amb una CiU disposada, com sempre, a marcar paquet a Catalunya però no a Madrid (això és subjectiu, però evident), va aconseguir arrossegar el PSC. El text, pel que fa al finançament –la columna vertebral d’aquell Estatut– no ens equiparava al Concert Econòmic basc però comportava la potestat de recaptar els tributs, la creació d’una agència tributària pròpia, l’establiment de mecanismes reals de bilateralitat i la limitació del dèficit fiscal, entre d’altres, amb l’establiment del principi d’ordinalitat.

3.- L’Estatut de la Moncloa, després del pacte entre Mas, Zapatero suposa la desfiguració en la pràctica de la bilateralitat efectiva Estat-Generalitat aconseguida en l’Estatut del Parlament i dóna tot el poder a l’Estat. Potser algú pensa que no sóc objectiu, però això mateix ho escrivia en el seu moment en Ramon Tremosa, ara eurodiputat de CiU. L’economista deia que no es pot saber quants diners de més rebrà la Generalitat amb el nou Estatut, entre d’altres coses perquè no depèn d’ella mateixa.

4.- Resulta increïble que el Sr. Mas digui que renegociarà ell en solitari el finançament, perquè ja sabem el resultat de les seves negociacions bilaterals. CiU ha parlat en els darrers mesos de més de deu xifres i ara aixeca el llistó fins als 5.000 milions d’euros quan el 2001, quan els tocava negociar a ells, es van conformar acceptant només 250 milions. Aquesta acord és molt menys del que es podria haver obtingut si l’Estatut del 30 de setembre de 2005 no hagués estat retallat per Artur Mas el 21 de gener de 2006.

5.- Esquerra va defensar la xifra de 3.800 milions d’euros com a mínim i ha explicat el model de càlcul, d’on surt aquests 3.800 milions. Les balances fiscals publicades fa un any, a petició d’esquerra, donaven a Catalunya un dèficit fiscal de 15.400 M€ de mitjana. Els 3.855 M€ aconseguits, i que obtindrem el quart any, més els 1.200 M€ de la Disposició Addicional 3ª suposa una reducció de 1/3 del dèficit fiscal del Principat (5.100M€) que equival a la força que Esquerra té ara al Parlament de Catalunya (21 diputats sobre 68).

5.- En el tram final de la negociació ens hem quedat sols. ICV s’ha descartat de la negociació un cop més en els moments decisius; CiU ha tornat a demostrar estar més preocupada per tornar al govern que pel país, i enlloc de pressionar al PSOE i a Madrid ha atiat tota la seva força contra Esquerra; finalment el PSC ha quedat a un costat i Zapatero, De la Vega i Salgado han negociat directament amb Esquerra. Quan el PP activi tot el seu arsenal mediàtic Esquerra serà el blanc de totes les crítiques per haver apujat el llistó fins als nivells actuals, i molts titulars de diari d’avui dilluns així ho demostren.

6.- Tothom ha vist que CiU ja tenia decidit el NO abans de conèixer l’acord i ha quedat en fora de joc a Madrid però també en evidència davant de molt bona part del seu electorat que no entén que ara rebutgin aquest acord quan ells van defensar l’acord de 251 M€ després del pacte amb el PP. Si el tram final de negociació hagués estat en mans de Duran i Mas enlloc de Puigcercós i Ridao, el resultat hauria estat molt inferior.

7.- Aporta eines per fer front a la crisi. Som la única garantia que aquest país avanci i, malgrat les pressions d’alguns mitjans, hem de ser valents i estar disposats a tirar del carro en els moments que és més necessari (com és el context de crisi actual).

8.- Garantim 3.855 M€ el 2012.

9.- Garantim estar al 105,6% de rànquing enlloc de 94,6% actual. Arribem al 105,6% el darrer any d’aplicació del nou model. Per primer cop en 30 anys s’elimina la discriminació fiscal per càpita (calculat a partir del quocient obtingut entre el finançament total de cada CCAA i la població ajustada). Fins ara estàvem al 94,7% i per primer cop superem l’índex 100% (que és la mitjana espanyola).

10.- Catalunya rebrà el 27,8% dels nous recursos addicionals enlloc del 16,5% actual. Tenint en compte que el pes de la població del Principat se situa en el 16,8% i el PIB no és superior al 18%. Catalunya rebrà el mateix que les CCAA de Madrid i Andalusia juntes.

11.- Límits a la solidaritat. El quart any el fons de Garantia (que anivella el 75% dels tributs) es recupera íntegrament via el fons de Competitivitat, per tant, ens assegurem el rendiment íntegre de tots els impostos participats.

12.- Més recursos per mossos, presons, rodalies i transport col·lectiu. Aquests recursos varien dels 435 M€ el primer any fins als 543 M€ el quart any d’aplicació del model.

13.- Recursos pel català dintre del model. Els recursos destinats a les CCAA amb més d’una llengua oficial finalment tindran una partida extra de recursos consolidada dintre del model amb una aportació que creix des dels 30,4 M€ del primer any fins als 44,6 M€ el darrer any.

14.- Necessitats de despesa calculades segons competències homogènies. Tots els càlculs es fan amb nivells de competències homogènies. Aquelles competències específiques que no corresponen a totes les CCAA es tracten per separat i s’addicionen posteriorment al Fons de Suficiència i no es consideren als efectes dels càlculs comparatius.

15.- El 1er any igualem els resultats dels 6 primers de CiU. Catalunya obtindrà el primer any d’aplicació del nou model 2.151 M€ que correspon aproximadament al que es va obtenir sumant els 6 primers anys d’aplicació del model pactat entre CiU i PP.