Llei d’educació = construcció nacional
La Llei d’Educació que ha estat aprovada al Parlament de Catalunya és la llei més important de la legislatura.
El Pacte Nacional per a l’Educació, impulsat per l’aleshores Consellera d’Educació, Marta Cid, va marcar les línies mestres d’aquesta llei. El Pacte va ser signat el 2006, amb el suport de sindicats, associacions municipalistes, representants d’entitats de pares i mares, entre d’altres.
I per què dic que és la llei més important de la legislatura? Perquè la Llei d’Educació de Catalunya és una llei imprescindible. Fins ara no havíem tingut una llei que blindés les competències exclusives de la Generalitat en matèria d’educació. I aquest blindatge competencial vol dir que serà a Catalunya on es decidirà quina política educativa s’ha de dur a terme. De present i de futur.
De present, perquè blindem la immersió lingüística, que és una de les eines per a garantir la igualtat d’oportunitats a tots els nens i nenes de Catalunya. Per a garantir que el català seguirà sent una llengua viva, forta i imprescindible per a viure i treballar. Que seguirà sent una llengua de cultura.
De futur, perquè s’incrementa fins el 6% del PIB la despesa que es farà en educació, per a igualar-nos a nivells europeus. Això vol dir més recursos per a l’educació. Fins ara s’ha destinat menys del 3% del PIB a l’educació. A partir d’ara, i progressivament durant 8 anys, arribarem al 6%. Més mestres, més aules, més recursos tecnològics, més qualitat en l’ensenyament.
De present, perquè neix del Pacte Nacional per a l’Educació, signat per Govern i societat civil. De futur, perquè és una Llei de país, no de partits. Així sabem que la Llei que s’ha aprovat al Parlament no canviarà quan hi hagi un canvi de govern. No anirem a batzegades, ara cap aquí, ara cap allà. No farem més experiments educatius. No ens trobarem amb ingerències competencials.
Tenim una Llei sòlida, potent, que posa l’accent a l’escola pública de qualitat, sense tancar la porta a altres opcions; tenim una Llei forta, que ens blindarà d’ingerències i de canvis sobtats de rumb; tenim una Llei catalana, que garanteix la immersió lingüística que ha de ser un dels elements fonamentals de cohesió, en ser la llengua vehicular del país; tenim una Llei de futur, en doblar els recursos que es destinen a l’educació.
L’educació és, avui, l’ascensor social que permet que els nens i nenes puguin somniar el futur que desitgen, vinguin d’on vinguin, parlin el què parlin a casa. La immersió lingüística és el que els fa a totes i tots membres de la mateixa comunitat. És la que evita les discriminacions per motiu d’origen. És un dels ciments principals de la cohesió.
L’educació és també la nostra garantia de futur. Noies i nois poliglotes, formats amb bons professionals de l’educació, amb els recursos tecnològics i materials adequats, amb ràtios proporcionades per aules. És la nostra aposta per la competitivitat, per la innovació.
Perquè tothom sap que els arbres creixen millor quan estan ben plantats i tenen arrels sòlides. Perquè tothom sap que una bona educació és la garantia d’un bon futur, individual i col·lectiu.
El Pacte Nacional per a l’Educació, impulsat per l’aleshores Consellera d’Educació, Marta Cid, va marcar les línies mestres d’aquesta llei. El Pacte va ser signat el 2006, amb el suport de sindicats, associacions municipalistes, representants d’entitats de pares i mares, entre d’altres.
I per què dic que és la llei més important de la legislatura? Perquè la Llei d’Educació de Catalunya és una llei imprescindible. Fins ara no havíem tingut una llei que blindés les competències exclusives de la Generalitat en matèria d’educació. I aquest blindatge competencial vol dir que serà a Catalunya on es decidirà quina política educativa s’ha de dur a terme. De present i de futur.
De present, perquè blindem la immersió lingüística, que és una de les eines per a garantir la igualtat d’oportunitats a tots els nens i nenes de Catalunya. Per a garantir que el català seguirà sent una llengua viva, forta i imprescindible per a viure i treballar. Que seguirà sent una llengua de cultura.
De futur, perquè s’incrementa fins el 6% del PIB la despesa que es farà en educació, per a igualar-nos a nivells europeus. Això vol dir més recursos per a l’educació. Fins ara s’ha destinat menys del 3% del PIB a l’educació. A partir d’ara, i progressivament durant 8 anys, arribarem al 6%. Més mestres, més aules, més recursos tecnològics, més qualitat en l’ensenyament.
De present, perquè neix del Pacte Nacional per a l’Educació, signat per Govern i societat civil. De futur, perquè és una Llei de país, no de partits. Així sabem que la Llei que s’ha aprovat al Parlament no canviarà quan hi hagi un canvi de govern. No anirem a batzegades, ara cap aquí, ara cap allà. No farem més experiments educatius. No ens trobarem amb ingerències competencials.
Tenim una Llei sòlida, potent, que posa l’accent a l’escola pública de qualitat, sense tancar la porta a altres opcions; tenim una Llei forta, que ens blindarà d’ingerències i de canvis sobtats de rumb; tenim una Llei catalana, que garanteix la immersió lingüística que ha de ser un dels elements fonamentals de cohesió, en ser la llengua vehicular del país; tenim una Llei de futur, en doblar els recursos que es destinen a l’educació.
L’educació és, avui, l’ascensor social que permet que els nens i nenes puguin somniar el futur que desitgen, vinguin d’on vinguin, parlin el què parlin a casa. La immersió lingüística és el que els fa a totes i tots membres de la mateixa comunitat. És la que evita les discriminacions per motiu d’origen. És un dels ciments principals de la cohesió.
L’educació és també la nostra garantia de futur. Noies i nois poliglotes, formats amb bons professionals de l’educació, amb els recursos tecnològics i materials adequats, amb ràtios proporcionades per aules. És la nostra aposta per la competitivitat, per la innovació.
Perquè tothom sap que els arbres creixen millor quan estan ben plantats i tenen arrels sòlides. Perquè tothom sap que una bona educació és la garantia d’un bon futur, individual i col·lectiu.