Model comercial=model de ciutat=model social
Voldria matisar unes quantes coses en relació a les declaracions fetes pel, Sr. Xavier Martín en relació a l’esborrany de la llei catalana de comerç. Declaracions fets a caire individual o com a militant d’un partit polític, no com a Regidor de comerç, ja que el que ell defensa no és el posicionament oficial del Govern de la ciutat en matèria de comerç.
Des d’Esquerra ens marquem com objectiu, en matèria de comerç, seguir treballant per consolidar i desenvolupar un model de comerç de proximitat, que facilita territoris socialment cohesionats, eficients, sostenibles i de qualitat. ERC, i el Govern de la Generalitat, vol garantir la competitivitat d’aquest comerç de proximitat, potenciant la innovació, la formació i la cooperació territorial i sectorial.
Per fer possible aquest model de comerç urbà és pel que ha lluitat el Govern de Catalunya, (que fins a data d’avui, està format entre d’altres, pel partit del Sr. Xavier Martín (PSC)), amb el Ministeri de Comerç per aconseguir que la Llei Estatal doni marge per fer una Llei catalana de Comerç que ens permeti, ajustant-nos a la Directiva de Serveis Europea (Bolkenstein), tenir el model de comerç que volem.
La intenció del ministre de facilitar la liberalització de la implantació d’establiments comercials no tirarà endavant per l’oposició frontal de Catalunya, que en la negociació s’ha mostrat tenaç en la intransigència a permetre la lliure implantació sense restriccions. La intenció del govern espanyol de donar total llibertat d’instal·lació als establiments de fins a 2.500 m2 no entrarà en vigor, una mesura que seria una competència ferotge per als petits i mitjans comerços.
Catalunya manté el seu interès per fer una llei que reguli a tot el sector, a favor de potenciar el comerç dins de les trames urbanes consolidades, facilitant la proximitat del comerç als residents, evitant desplaçaments innecessaris i assegurant una integració territorial, econòmica i social que d’altra manera no seria possible. No simplifiquem el debat. El debat no és Corte Inglés si o no, el debat és de model comercial, de model de ciutat, en definitiva de model social.
La Directiva canvia les regles del joc i ens obliga a modificar una normativa que fins a dia d’avui ens permetia un equilibri entre formats i també a nivell territorial, però no ens impossibilita seguir regulant la implantació comercial i això és el que farà la nova llei de comerç que està a punt de veure la llum el primer esborrany.
I acabo, la nova Llei no suposa una restricció a l’autonomia municipal, sinó que l’incrementa respecte a la Llei vigent. Però demana un compromís per part del municipis de treballar de forma planificada i amb consens de ciutat alhora de dibuixar els seus creixements comercials en relació al model de ciutat que es vol, per tant, la llei dóna unes pautes de mínims que podran ser incrementats per els Ajuntaments en el seu planejament urbanístics però en cap cas rebaixats o obviats. En definitiva, nosaltres defensem un model de comerç que s’ajusta a un model de ciutat: cohesionada econòmicament, urbanísticament, mediambientalment i socialment.
Des d’Esquerra ens marquem com objectiu, en matèria de comerç, seguir treballant per consolidar i desenvolupar un model de comerç de proximitat, que facilita territoris socialment cohesionats, eficients, sostenibles i de qualitat. ERC, i el Govern de la Generalitat, vol garantir la competitivitat d’aquest comerç de proximitat, potenciant la innovació, la formació i la cooperació territorial i sectorial.
Per fer possible aquest model de comerç urbà és pel que ha lluitat el Govern de Catalunya, (que fins a data d’avui, està format entre d’altres, pel partit del Sr. Xavier Martín (PSC)), amb el Ministeri de Comerç per aconseguir que la Llei Estatal doni marge per fer una Llei catalana de Comerç que ens permeti, ajustant-nos a la Directiva de Serveis Europea (Bolkenstein), tenir el model de comerç que volem.
La intenció del ministre de facilitar la liberalització de la implantació d’establiments comercials no tirarà endavant per l’oposició frontal de Catalunya, que en la negociació s’ha mostrat tenaç en la intransigència a permetre la lliure implantació sense restriccions. La intenció del govern espanyol de donar total llibertat d’instal·lació als establiments de fins a 2.500 m2 no entrarà en vigor, una mesura que seria una competència ferotge per als petits i mitjans comerços.
Catalunya manté el seu interès per fer una llei que reguli a tot el sector, a favor de potenciar el comerç dins de les trames urbanes consolidades, facilitant la proximitat del comerç als residents, evitant desplaçaments innecessaris i assegurant una integració territorial, econòmica i social que d’altra manera no seria possible. No simplifiquem el debat. El debat no és Corte Inglés si o no, el debat és de model comercial, de model de ciutat, en definitiva de model social.
La Directiva canvia les regles del joc i ens obliga a modificar una normativa que fins a dia d’avui ens permetia un equilibri entre formats i també a nivell territorial, però no ens impossibilita seguir regulant la implantació comercial i això és el que farà la nova llei de comerç que està a punt de veure la llum el primer esborrany.
I acabo, la nova Llei no suposa una restricció a l’autonomia municipal, sinó que l’incrementa respecte a la Llei vigent. Però demana un compromís per part del municipis de treballar de forma planificada i amb consens de ciutat alhora de dibuixar els seus creixements comercials en relació al model de ciutat que es vol, per tant, la llei dóna unes pautes de mínims que podran ser incrementats per els Ajuntaments en el seu planejament urbanístics però en cap cas rebaixats o obviats. En definitiva, nosaltres defensem un model de comerç que s’ajusta a un model de ciutat: cohesionada econòmicament, urbanísticament, mediambientalment i socialment.