Sempre és millor donar bones notícies que dolentes. Sempre és millor ser simpàtic que antipàtic; sempre és millor dir el que la gent vol sentir que dir coses que no agraden. Però sobretot sempre és millor dir la veritat i el què un pensa. Segurament no és bo transmetre segons quins missatges però les coses són com són, i som davant d’una crisis d’abast incalculable, global i transversal, que provocarà canvis socials inevitables i necessaris. De les crisis se’n surt enfortit, sempre; les crisis signifiquen canvi, i això és positiu, però i hem d’estar preparats per a gestionar i incidir en aquests canvis. No podem, no hem d’esperar que altres, en molts casos els que l’han provocada, siguin els qui capitanegin aquests canvis. Hem de ser nosaltres qui prenguem les regnes del nostre futur i el dirigim cap allà on volem anar. En els últims 30 anys hem treballat dur i fort per consolidar la democràcia, per consolidar un sistema educatiu de qualitat, per universalitzar la salut, per crear empreses, llocs de treball, per consolidar l’Estat del benestar, la igualtat d’oportunitats, etc…, però fins aquí hem arribat. La que estem vivint és una crisis de model, de model econòmic, social, productiu i medi ambiental.
Hem de canviar de model. I ho hem de fer des de baix. Hem d’escoltar les veus que ens arriben del carrer, dels moviments socials i de les seves noves realitats. Som aquí convençuts que podem canviar les coses; no és fàcil, però tenim el convenciment de canviar les nostres ciutats, el nostre país, i, per què no, el món.
Sóc molt conscient que, en moments com l’actual, se’ns fa molt difícil pensar en el futur, ja que la gestió del dia a dia, no ens deixa temps per pensar cap on volem anar i com hi volem anar. Ara, hem de ser capaços de buscar solucions, de gestionar les urgències que tenim a curt termini, però també és el moment de dedicar més hores i més esforços a definir quin futur volem per nosaltres i pels nostres fills. És ara, en aquests moments de dificultat, que hem de començar a pensar en el futur.
Des de la política, ens hem de marcar objectius clars i ambiciosos que passen per pensar i construir un futur millor, més sostenible, que faci front als grans reptes socials, econòmics i mediambientals que tenim davant nostre, al mateix temps que busquem solucions, que donem resposta a un present complex, exigent i competitiu. No podem seguir perpetuant les diferències socials, no podem seguir perpetuant una política industrial basada en la gran empresa estrangera que precariaritza el mercat laboral sota la façana d’una suposada solvència, no podem seguir perpetuant un model financer que tira la pedra i amaga la ma, no podem seguir perpetuant un model de vida que ens destrueix a nosaltres i al nostre entorn.
Quan parlem de construcció nacional, parlem precisament d’això, de la capacitat de construir país donant resposta als ciutadans; tenint la capacitat, la voluntat i sobretot la valentia de mirar més enllà sense perdre de vista l’avui.
Així doncs, tinguem la capacitat de gestionar el present, preparant el futur; seguim treballant per posar en valor els nostres trets diferencials, escoltem bé les veus que ens arriben de la societat i gestionem les pressions socials convertint-les en benzina per donar resposta al màxim d’aspiracions. No dimitim ni de la voluntat de construir nacionalment el país, ni de la voluntat de fer un país socialment més just i més sostenible. Que el futur no ens faci perdre el present; que el present no ens hipotequi el futur. Ara és el moment.