Dijous vàrem fer un nou debat de l’Àrea d’acció Social i drets civils de l’Ajuntament de Terrassa. Un debat més dins del cicle que com ja sabeu busca informar, formar sobre temes d’actualitat vinculats a l’àrea.
Vàrem parlar de l’avortament, de la propera modificació de la llei de l’avortament; de si cal modificar la llei. I si cal, per fer què exactament? Parlàrem, en definitiva, de dret sexual i reproductiu, parlàrem de salut, però també d’aspectes emocionals, de condicionants socials, culturals i econòmics. I ho vàrem fer amb Rosa Ros Rahola, metgessa especialista en Educació per a la Salut i màster en Ginecologia Preventiva i Patologia de la Dona; i amb l’Anna Chassignet, metgessa Especialista en Obstetrícia i Ginecologia i que des de l’any 1992 és la ginecòloga de la Consulta Sexual i Ginecològica de l'Ajuntament de Terrassa.

D’on venim?
La regulació vigent sobre la interrupció voluntària de l’embaràs va ser aprovada al final de la transició política i va semblar que era l’única possible en aquells moments. La introducció d’indicacions per a la interrupció voluntària de l’embaràs va suposar un avenç. Tot i això som davant d’una regulació que resulta desfasada, que no ha sabut adaptar-se a les diverses necessitats actuals de les dones. Es tracta d’una llei restrictiva, allunyada de la realitat i amb moltes llacunes que provoquen inseguretat jurídica tant a les dones com als i les professionals.
Si parlem de drets fonamentals de les dones, que n’estem parlant, la no adaptació de les normes a la realitat social que els desenvolupen equival a restringir innecessàriament i a buidar de contingut aquests drets fonamentals.

On som?
Som, doncs, davant de la penalització de l'avortament, la qual cosa no suposa un descens d'interrupcions de l'embaràs sinó que comporta un augment de les intervencions fetes de forma clandestina, amb el perill que això suposa. Som davant d’una llei restrictiva, allunyada de la realitat, amb llacunes importants que provoquen inseguretat jurídica. Som davant d’una llei que la podríem considerar classista, perquè permet que les dones que tenen més recursos econòmics tinguin més facilitat, opcions i seguretat a l’hora d’interrompre el seu embaràs. Som davant d’una realitat complexa. Des del punt de vista de la salut reproductiva, en una interrupció de l’embaràs, hi intervenen molts factors psicoemocionals, socioeconòmics, socioculturals, de situació personal i familiar en cada moment. Considerant que la interrupció voluntària de l’embaràs és una situació traumàtica que cal evitar, posant a l’abast de les dones tots els mecanismes de prevenció i d’informació possible.

Ara tenim, doncs, la oportunitat de fer un pas endavant. Però cap on hem d’anar. Per fer què?

En aquest context l’aposta clara passa per fer que:
- l’avortament deixi de ser tipificat com a delicte i sigui reconegut com un dret de les dones en una llei àmplia que garanteixi els drets sexuals i reproductius,
- que es reguli l’objecció de consciència dels i les professionals per tal que pugui ser practicat a la sanitat pública, garantint l’equilibri territorial, la confidencialitat de les dades de les pacients
- i que s’estableixi un primer termini on la decisió de les dones sigui suficient en consonància amb la legislació europea més avançada.

Per tant, la nova llei ha de contemplar:

Terminis més amplis, flexibles i ajustats a la realitat.
La no limitació temporal en casos de malformació del fetus i de violació.
L’establiment de mesures que facilitin la informació sobre mètodes anticonceptius i sobre la prevenció d'embarassos no desitjats.
La millora del finançament dels mètodes anticonceptius, i l’acreditació de les clíniques per realitzar interrupcions voluntàries de l’embaràs, garanties professionals i jurídiques per als professionals que practiquen aquestes intervencions i confidencialitat de les dades de les dones que avorten.

Hi ha molta feina a fer a la subcomissió que ha de treballar al Congrés de Diputats, molt de debat i d’anàlisis de les millors opcions per a donar seguretat jurídica a les dones i als professionals i per respectar el dret a la dignitat de la persona i a decidir sobre la seva pròpia vida. I com diu l’Anna Simó, “aprofitem-ho, i que l’ombra de pors, amenaces, paternalismes i de la minoria d’edat jurídica de les dones no torni a planar per sobre el consell de ministres”.