En època de tradicions, és bo recuperar la tradició oral, les frases fetes, que solen definir tan bé la realitat. Sempre s’ha dit que “els catalans, de les pedres en fan pans”. És a dir, que de dificultats en fem oportunitats i, fins i tot, sovint, en sortim vencedors.
L’any 2009 es presenta com un any dur, difícil i ple d’incerteses. Però no vol dir que hagi de ser un mal any. Vol dir que l’haurem de viure d’una manera diferent, utilitzant tots els nostres recursos per a convertir-lo en un any ple de possibilitats.
Serà un any on naixeran noves oportunitats, per als emprenedors i per als qui tinguin el desig de provar sort en nous espais.
Serà un any en el qual haurem de fer una aposta més decidida que mai per definir qui som i cap a on volem anar. Serà un any crucial per als projectes estratègics de ciutat, els que ens han de situar en un termini breu de temps al capdavant del país en qualitat de vida i en cohesió social.
Serà l’any del reforç del benestar de les persones, amb accions fonamentals per al país, com la creació de llocs de treball en l’atenció a les persones dependents; en la dignificació, el reconeixement i la creació de treball professional en el tercer sector social.
Serà l’any de la creació del nostre futur, amb polítiques actives de formació i d’ocupació, per als més joves i per als que ja no ho són tant però volen seguir creixent, com a persones i com a país.
Serà l’any de la cohesió social, amb l’enfortiment de la nostra societat diversa i complexa, amb molta gent, amb molts accents, amb moltes religions, i amb una sol objectiu: seguir endavant tots alhora, sense deixar ningú endarrere ni a banda.
Serà l’any d’arriscar-se, individualment i col·lectivament, per a fer un salt endavant, quantitatiu i qualitatiu. Serem més i serem millors. I serem una sola societat.
Serà l’any de les novetats: projectes vitals i trencadors, que seguiran construint el país i la ciutat, que ens engrescaran i ens faran somniar amb un futur molt més prometedor.
I serà l’any de recuperar velles tradicions, com la solidaritat, la companyonia, l’esforç, el treballar en equip, el col·laborar en un projecte compartit.
La vida és cíclica, i sempre, després d’una època de bonança, ve una època més difícil. Però si ens deixem dominar per la por, pel pànic, per la incertesa, no només no esdevindrem més forts, sinó que, poc a poc, ens anirem debilitant i, a la llarga, haurem assistit i participat al nostre propi fracàs i en voldrem culpar algú altre.
Som grans, com a país i com a ciutat. I com a societat. I hem de ser nosaltres qui prenguem les regnes del nostre futur i el dirigim cap allà on volem anar. En positiu, en actiu, sense anar a remolc de les propostes dels altres, sense donar per suposat que algú altre ens ha de treure les castanyes del foc.
El 2009, i ho crec sincerament, és el nostre any. És l’any on hem de posar els fonaments del nostre futur. I els terrassencs i les terrassenques d’això en sabem.
Feliç 2009 i endavant, que el futur no està escrit i és nostre!