Catalunya lliure de peatges !?

Finalment, i després de molts i molts anys, el Congrés dels Diputats ha decidit admetre a tràmit un projecte de llei del Parlament de Catalunya que demana que es creï un fons per a igualar els diferents territoris de l’Estat en matèria de peatges. És a dir, ras i curt, que han acceptat que a Catalunya paguem més peatges que enlloc, i que potser ja va sent hora de mirar de compensar-ho d’alguna manera.

Una d’aquestes maneres és “rescatar” els peatges que graven doblement la ciutadania que els ha de pagar a causa del què es coneix per mobilitat obligada, és a dir, aquella mobilitat que és deguda a la necessitat d’anar a treballar, a estudiar, … a fer part de la vida fora de la pròpia ciutat de residència.

Esquerra ha liderat el debat sobre els peatges a Catalunya. La lluita per a l’aixecament, el rescat, la desaparició, la compensació… dels peatges va començar ja fa més de deu anys, quan Esquerra va presenta al Parlament de Catalunya la primera proposició per l’eliminació de peatges, rebutjada en aquell primer moment per CiU i el PP. En una segona ocasió, el Parlament de Catalunya la va aprovar, però la majoria del PP al Congrés de Madrid la va rebutjar. El 1997, el Parlament de Catalunya, dins la Comissió de Política Territorial va constituir el grup de treball per “a impulsar, programar en el temps, fer el seguiment i controlar les mesures progressives de reducció dels peatges o eliminació d’aquests”.

Durant els anys 2000 i 2001, també Esquerra, va dur a terme una campanya amb el lema Catalunya lliure de peatges. També van ser els anys de la Declaració de Gelida i la creació del Grup de Treball de Peatges a instàncies del Parlament de Catalunya. L’any 2003, el Parlament de Catalunya va trametre al Congrés de Diputats una proposta per rescatar els peatges a les autopistes de Catalunya que va ser encallada pel llavors president de la cambra, Manuel Marín. L’any 2005 el grup parlamentari d’Esquerra al Congrés de Diputats va negociar la incorporació d’un fons de rescat de peatges als pressupostos generals de l’Estat, i tampoc ens en vam sortir aleshores.

Terrassa és un clar exemple d’aquest doble gravamen de la mobilitat obligada. Per una banda, gran part de la ciutadania es veu obligada a desplaçar-se a altres punts de l’àrea metropolitana per a desenvolupar una part significativa de la seva jornada; per l’altra banda, i degut a una xarxa de transport públic que no és prou àmplia com seria desitjable, cal que part d’aquesta mobilitat es faci amb transport privat, amb el cost econòmic que això implica: carburant, però sobretot, peatges. Peatge a la C-16, i peatge dels cars. El peatge de les Fonts és un dels més cars, en relació al tram d’autopista que cobreix.

Entre 1997 i 2006 el Ple de l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat fins a 4 propostes de resolució demanant l’aixecament del peatge de les Fonts i ha signat fins a 4 acords de junta de portaveus. La primera proposta, de l’any 1997, presentada per ERC i aprovada amb el suport de tots els grups demanava la compensació als ajuntaments pels costos dels peatges. D’aquell 24 d’abril de 1997 a l’actualitat hem participat en la Declaració de Gelida, amb 150 ajuntaments i entitats més; hem fet peticions a la Generalitat, amb govern convergent i amb govern tripartit per a rescatar directament els peatges. I finalment, amb el treball conjunt de tots, ho hem aconseguit.