Dimecres 29, fa dos dies, vaig tenir l'oportunitat de comparèixer davant la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per fer aportacions, des del món local, des de Terrassa, al Projecte de Llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos.

Crec que és una bona llei. I crec que és una bona llei perquè el que vol fer és ordenar i facilitar als ajuntaments i als electes la feina a l’hora de buscar ubicacions per a nous centres de culte o per a la reubicació d’espais ja existents.
En aquest aspecte, el Projecte de Llei ve a omplir un buit existent en l’actualitat. Hi ha municipis que no preveuen els usos religiosos entre les categories d’usos dels espais d’equipaments comunitaris, amb la qual cosa es pot donar que no es permeti la instal·lació de centres de culte o de reunió amb fins religiosos.
Per tant, ens sembla que és un projecte de llei, la prèvia a una llei, que és oportuna i necessària, ja que ha de venir a omplir un buit legal en el qual s’emparen diferents municipis per evitar l’existència de centres de culte, vulnerant així un dels drets fonamentals, que és la llibertat religiosa.
El desenvolupament integral de les persones passa per poder realitzar totes les activitats que les conforma com a tals, des dels drets laborals, els drets socials i els drets comunitaris, però també els drets civils, com el dret a la llibertat religiosa, entre d’altres.
Durant molts anys s’ha lluitat per a la regulació de drets civils intrínsecs a l’individu, com el dret al divorci, el dret a la llibertat sexual i, actualment, el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquest projecte de llei ve a completar un espai que no estava regulat, que és el dret a la llibertat de pregària, d’agrupació religiosa.
Atenent que vivim en un Estat aconfessional i que, per tant, no hi ha religió d’Estat, entenem que és positiu preveure que hi pot haver demandes d’espais de culte o de reunió amb fins religiosos que han de contribuir al desenvolupament individual, però també al col·lectiu.

Terrassa, tot i no tenir previst una qualificació urbanística específica, sí que entén que tot allò que no està prohibit explícitament, està permès i, per tant, en les seves qualificacions d’equipament comunitari entén que estan incloses aquest tipus d’activitat. Com que sí que està previst l’ús es concedeixen les llicències oportunes, sempre i quan compleixen els requisits previstos en l’Ordenança d’usos i activitats, aprovada el desembre de 2006.
A Terrassa s’enregistra, en aquests moments, la presència de 9 confessions religioses que disposen de 40 centres de culte o espais amb fins religiosos.

Entenem, com hem dit abans, i segons el preàmbul del Projecte de Llei, que l’objectiu és garantir la possibilitat de la ubicació de centres de culte per tal de fer possible el dret a la llibertat religiosa, no l’obligació de l’existència d’aquests centres.
En aquest aspecte, creiem que l’article 4 del Projecte de Llei la intenció no és la de forçar la creació d'una categoria específica d'equipaments religiosos d'obligatòria reserva o previsió en el planejament (com es pot entendre en el redactat), sinó la de garantir que els planejaments prevegin sòls adscrits al sistema d'equipaments, específicament els comunitaris (article 5), en els quals sigui possible implantar usos religiosos, i superar així l'actual situació en la qual, en molts planejaments, s'impedeix d'entrada la possible implantació de nous centres, tant perquè l'ús no s'admet en cap de les zones, com perquè no es contempla com a possible ús dins del sistema d'equipaments.
Sota aquesta consideració, semblaria que el redactat tal i com ve contemplat és inadequat atès què en cap cas sembla justificable que el plans urbanístics continguin reserves de sòls d'equipaments destinats específicament a usos religiosos. Creiem, doncs, més adequat que el redactat es limités a la previsió de sòls on sigui possible la implantació de l'ús referit però sense la seva especificitat com a tal en la qualificació urbanística.

Dins l’article 5, en què fa referència a les reserves de sòl per a equipaments comunitaris, entenem que seria més oportú parlar de la regulació de l'ús religiós dins del sistema d'equipaments que no pas de l'assignació de l'ús religiós, ja que si no, s’entraria en contradicció amb el supòsit anterior (la possibilitat d’implantar usos religiosos en lloc de l’obligatorietat).

La participació de les confessions religioses en la redacció dels plans urbanístics, prevista en l’article 6, en peu d’igualtat d’altres entitats, col·lectius o grups és una aportació que creiem que és interessant, en tant que aporten unes visions diferents i que fins ara no s’havien tingut en compte de manera sistemàtica. Ajudaran a establir noves fórmules de treball transversal entre les diferents àrees dels ajuntaments, des d’urbanisme, participació, drets civils…
L’article 9 del Projecte de Llei fa referència a les “condicions tècniques i materials necessàries per a garantir la seguretat de les persones usuàries i la higiene de les instal·lacions, evitar molèsties a terceres persones i efectes negatius a l’entorn”, mentre que l’article 10 preveu que qui sol·liciti les llicències d’usos i activitats i la urbanística “ha de sol·licitar ambdues llicències en una única instància” i que” la llicència urbanística ha de ser prèvia a la llicència d’activitats d’ús de centres de culte o de reunió”.

Aquests dos poden generar algun entrebanc perquè la llicència urbanística pot estar condicionada per la llicència d’usos (tenint en compte, precisament, les condicions tècniques i materials necessàries per a garantir la seguretat de les persones usuàries…)
Cal tenir present que, a més, es contraposa al que estableix el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals que en el seu article 77.4 estableix que “en cap cas no s’ha d’atorgar la llicència d’obres sense la concessió prèvia o simultània de la referent a l’activitat.” L’Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i les instal·lacions també estableix aquesta mateixa norma en el seu article 61.3.

En el cas de Terrassa, a més, aquesta obligació de concedir la llicència urbanística prèviament a la d’activitats, pot donar lloc a problemes d’incompatibilitat de l’ús a l’activitat, atès que a l’Ordenança d’usos i activitats, aprovada al desembre de 2006, es regula l’ús religiós i es concreta en quines situacions relatives és admesa.

Per tant, com a propostes i aportacions, demanaríem la retirada d’una part del text de l’article 4, la que diu “i/o destinar terrenys específicament per a aquest ús”. La petició de retirada d’aquest text és deguda a dos motius. El primer d’ells perquè entenem que la inclusió dels usos religiosos dins la reserva de sòl per a equipaments comunitaris ja garanteix la possibilitat de la implantació d’aquests usos. I d’altra banda, la reserva de sòl per a usos religiosos de manera específica implicaria una pèrdua de capacitat d’adaptació a la realitat en cas que la petició d’usos religiosos no sigui tan elevada com la prevista en la reserva dels sòls, sense que es poguessin destinar a altres usos.
Així mateix, caldria veure com es pot reformular l’article 10 per evitar la contradicció amb l’article 9 del mateix projecte de llei i amb els articles 77.4 del Decret 179/1995 i amb l’article 61.3 de l’Ordenança reguladora de la Intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i en les instal·lacions.

http://www.youtube.com/watch?v=R5gClwehlSg