Tercer sector social, al servei de les persones.

El passat dia 14 d’octubre el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla de Suport al Tercer Sector Social (conjunt d’entitats amb finalitats social i sense ànim de lucre). Aquest Pla de Suport és plurianual i d’entrada compta amb un pressupost de més de 800 milions d’euros per a l’any 2008. Els propers pressupostos seran els que aniran adjudicant pressupost a les diferents accions que s’han marcat en el Pla de Suport.

La importància d’aquest Pla de suport no és només aquest suport econòmic, tècnic i logístic que es donarà a partir d’ara a les entitats del tercer sector. La importància rau en el reconeixement que es fa, finalment, de la feina d’aquestes entitats. La feina de les entitats que dia a dia treballen amb les capes més desafavorides de la nostra societat. Les entitats que estan a la primera línia de les problemàtiques socials, fent feina, en molts casos, de trinxera.

Les entitats del tercer sector social sovint desenvolupen polítiques del govern que, si hagués de fer aquest directament serien o massa cares o massa ineficients. Per tant, cal que tant el Govern com les entitats es comprometin no només a fer aquesta feina, sinó que també es puguin exigir uns estàndards de qualitat, de capacitat i d’avaluació. I per fer-ho cal aquest Pla de Suport.

Perquè cal professionalitzar el sector. I precisament és el sector en què es preveu un increment més important de creació de llocs de treball. El Pla de Suport arriba en el moment que cal anar implementant les lleis de dependència i serveis socials. El seu ple desenvolupament requerirà de molts més professionals treballant en l’àmbit de l’atenció a les persones.

I crec que el Pla de Suport arriba en un moment crucial per a decidir quin tipus de país volem, ara i en un futur proper. En primer lloc, posa de relleu la importància d’una feina que fins ara estava enfosquida, la de la cura a les persones més enllà de la sanitat. En segon lloc, reivindica la importància i el valor d’aquesta feina, exigint uns paràmetres de professionalització avaluables. En tercer lloc, dignifica les condicions de treball de les persones que s’hi dediquen, que sovint treballen en precari. I, sobretot, recorda que, en moments de crisi i d’increment de l’atur, hi ha un sector econòmic que està creixent, que deixa de ser de l’àmbit privat i familiar i passa a l’àmbit públic i laboral, que és l’atenció a les persones.

La creació de més de 50.000 llocs de treball a Catalunya i, aproximadament, de més de 1.000 a Terrassa en els propers anys és una bona notícia. Vol dir més ocupació, vol dir més formació, vol dir més oportunitats, per a les persones i per a la ciutat. Serà un procés dilatat en el temps, que anirà avançant. Però que ens acosta, una mica més cada dia, a l’estat del benestar que ens mereixem i que defensem.

Vull felicitar la Consellera Carme Capdevila perquè sense la seva empenta en aquest tema, mai no s’hagués avançat tant. I sobretot felicitar les entitats del tercer sector, perquè els governs només treballem amb aquelles entitats que fan una bona feina. I això diu molt a favor de les dues bandes.