Celebro l’acord assolit en matèria de finançament pel Parlament de Catalunya, entre els partits que donen suport al Govern i el primer partit de l’oposició. Estic més convençut que mai que aquest és el camí, igual que ho va ser el 30 de setembre del 2005 amb l’Estatut aprovat aquell dia al Parlament de Catalunya. Hem treballat i hem fet la pressió necessària per tal que no es presentés i prosperés cap proposta que no fos unitària, que no evidenciés en el Parlament una unitat que és el que ens ha de reforçar en vistes a la negociació amb el Govern de l’Estat. El treball segur que ha valgut la pena, ja que permet avançar en la consecució d’un millor model de finançament possible per a Catalunya en el marc de l’Estat i treure el màxim de suc a les previsions estatutàries en matèria de finançament’, i reforça la unitat, que és la condició necessària per aconseguir un bon acord. Ara, el que toca és tancar aquest acord de la part catalana i anar a negociar units i sobretot ferms a Madrid, i que no acabi passant el mateix que va passar no fa pas gaire temps amb l’Estatut de Catalunya. Que la força ens acompanyi.