Torno de vacances. Començo a treballar.

Amb més ganes i amb més il·lusió. Ens espera una tardor complicada. A la ciutat, debat i negociació del pressupost 2009. Un pressupost complicat, ajustat i amb poques alegries. Treballarem fort i ens en sortirem. No som una gestoria, com moltes vegades algú voldria; som un Ajuntament i des d’Esquerra marcarem perfil i línia política. Acostumats a gestionar èpoques de bonança no sé com uns quants, en aquest Ajuntament, aprendran a gestionar aquests nous temps, però és ara, més que mai, quan la política ha de fer la seva feina i marcar prioritats per ser més eficients i més eficaços. Els pressupostos són la primera eina política d’un país, d’una ciutat i ara ho hem de demostrar.
Al país, finançament, o el que és el mateix, construcció nacional. Temps difícils per les grans proclames, parlem d’unitat per no tornar a fer el ridícul, però l’Estatut diu el que diu i ja us garanteixo que, tot i una probable millora del finançament, res d’eixugar el dèficit fiscal.
En seguirem parlant. Segur.