El passat dijous vaig signar en nom de l'Ajuntament de Terrassa el contracte que fixa la responsabilitat del Govern i l’Ajuntament en la implementació i prestació dels serveis socials a la ciutadania, amb la voluntat de descentralitzar-lo i convertir-lo en més efectiu i proper a la ciutadania. L’objectiu d’aquest acord es centra en establir els eixos estratègics per a les actuacions, els mecanismes d’avaluació i el sistema de finançament, efectiu i eficaç, en la gestió dels serveis socials i els programes relacionats amb el benestar social. El document incorpora la descentralització dels programes de serveis socials, situant al centre a l’Ajuntament de Terrassa en la tasca de desenvolupar-los i fer-los arribar a la població. Amb aquest compromís aconseguirem millorar la qualitat dels serveis públics adreçats als ciutadans, fent-los més propers, presentant una administració única i responsable presentant una gestió de serveis molt més propera i efectiva. Tot i això, del Ple del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència se’n desprèn que si no es millora el finançament de la llei per part de l’Estat, Catalunya tindrà serioses dificultats per a aplicar-la a mesura que les persones amb graus de dependència menors vagin entrant al sistema de la dependència. L’Estat hauria d’aportar 307 milions d’euros i només n’aporta 244, la qual cosa ens deixa amb 162 milions de menys i posa en risc la prestació de serveis a totes les persones que en tenen necessitat i drets. Em preocupa la incidència que pot tenir en la població terrassenca aquest decalatge entre les aportacions que havia de fer l’Estat i les que farà efectivament. Actualment estem atenent a les persones amb major grau de dependència i progressivament anirem atenent a les persones amb graus inferiors. Si l’Estat no fa la transferència a la Generalitat, aquesta no ens la pot fer a nosaltres i podem arribar a tenir, en un futur i de manera puntual, alguns problemes per a poder prestar tots els serveis a què la ciutadania té dret. Entenem que l’Estat ha de complir els seus compromisos financers, especialment en els aspectes que fan referència al benestar de les persones.