Avui, com a Tinent d’Alcalde d’Acció Social i Drets Civils, i amb el company Màrius Massallé, regidor de Normalització Lingüística, hem presentat les dades que demostren que els tòpics no són certs. Que els immigrants no volen aprendre el català i que les persones sud-americanes encara menys és un tòpic fals, com ho demostren les dades que el 44% de les persones estrangeres matriculades als cursos de català són llationamericanes i més del 25% són marroquines.

Des de Ciutadania i Drets Civils, a través de l’acollida, fem una feina important de direccionar totes les persones que arriben a la ciutat per poder accedir als recursos lingüístics, perquè el coneixement del català construeix la possibilitat de comunicació: genera confiança, expressa la voluntat de pertinença i manifesta la voluntat d’acceptació contribuint a la cohesió social. En canvi,  la manca de competències lingüístiques d’una persona en dificulta l’autonomia i, per tant, no en garanteix la inclusió. El nostre model de ciutat i de país passa per la cohesió social i aquesta cohesió es fa amb polítiques de benestar, de salut, i també de llengua.

Fa molt poc dies, aquí Terrassa, i també dins el Pacte Nacional per a la Immigració, la Tinència d’Alcaldia, conjuntament amb el sociòleg Salvador Cardús i la mateixa Secretaria per a la Immigració, vam organitzar unes jornades sobre la comunicació i la immigració.
Un dels elements més comentats, sobretot per part dels ponents que no han nascut a Catalunya, va ser l’ús del català, tant per part de les persones nouvingudes com per part dels que ja fa més temps que som aquí, com a llengua de cohesió, com a llengua de reconeixment, com a element diferenciador de la resta. L’aparició a diferents programes, sèries, pel·lícules, de persones provinents de diferents països que parlen amb absoluta correcció el català és un reflex del què, poc a poc, està passant i ha de seguir passant. Fa molts anys, la meva àvia em deia que la gent catalanoparlant canviava d'idioma quan parlava amb algú de fora per respecte. Ara, el respecte es demostra parlant a tothom en català, igual que ho fem amb els nostres amics, amb la família. Si no volem discriminar ningú, si els volem tractar de tu a tu, els hem de parlar amb la llengua que utilitzem amb tothom; en el nostre cas, el català. Parlant-los en català els reconeixem com a part dels nostres i ells també s'hi poden reconèixer. Els acollim, no només de paraula, sinó també de fets.

A la roda de premsa també s' ha fet una anàlisi dels més de 55 cursos que en aquest moment s’estan oferint a la ciutat, entre cursos destinats a persones catalanoparlants i persones que estan adquirint competències lingüístiques i ha fet una valoració molt positiva del SISA, que actualment funciona dins el centre del CNL i que el proper setembre s’obrirà també al Districte 6. El SISA és un sistema que permet que totes les persones s’incorporin ràpidament i sense haver d’esperar a que comenci el curs, ja que són classes modulars, de 40 hores en total, en què es tracta un tema diferent a cada sessió. En aquests moments tenim més de 160 persones inscrites en aquest sistema, la qual cosa ens dóna una idea del dinamisme d'aquest sistema.

Un element que cal que tinguem present és la importància de la col·laboració entre Ciutadania i Drets Civils i Normalització Lingüística, així com la posada a disposició dels equipaments cívics per poder realitzar cursos en horaris fora dels habituals, ja que cal que fem una oferta molt flexible, perquè la demanda també és molt dinàmica.