No entenc, ni sé, des de quin sentit del compromís a un partit, a un projecte polític de passat, present i sobretot de futur, es pot desqualificar públicament a companys de partit, sembrar dubtes sobre el procés, o parlar de llistes negres, etc… O no tenim sentit del ridícul o és que no entenem res.
Aproximadament la meitat de la militància d’Esquerra s’ha definit davant de les primàries. Ho han fet per convenciment, perquè creuen en el projecte que representa la seva candidatura, perquè l'altra els agrada menys o per interès personal. I això ha passat en gairebé totes les candidatures i això és normal en tot procés electoral. En totes les candidatures l'anomenat "aparell" ha pressionat, perquè "d’aparell" n'hi ha més d’un i n'hi ha a tot arreu; en totes les candidatures hi ha companys que s’han posicionat, sense ganes de fer-ho; i en totes les candidatures hi ha companys convençuts que el seu líder o el seu projecte és el millor per al nostre partit, Esquerra.
I aquest és l’èxit d’aquest procés. El dia 7 pot ser un gran dia, si ho sabem fer bé. Un gran dia per a ERC, un gran dia per la democràcia interna i un gran dia per sortir reforçats d’un procés que tot i que podria ser millorable, és molt important. I hem de ser conscients que tots sumem, que tots som necessaris i, sobretot, que tots hem d’estar a disposició de qui guanyi per seguir construint el projecte; o, com deia abans, no hem entès res una vegada més, i no sabem valorar el paper que ERC i els seus líders (tots), juguen en aquest país. Ja som (tots) massa valuosos. Ja som (tots) massa importants. Som (tots) la principal eina que té el país per la seva construcció nacional.