Quart Cinturó, Autovia Orbital, Ronda del Vallès, B-40, Nova Autopista, Eix Terrassa-Abrera…, eufemismes que no amaguen la necessitat de totes les parts de marcar perfil en una infrastructura que porta molts anys sobre la taula. Els partidaris saben perfectament que aquesta carretera no te res a veure amb la dissenyada en el seu moment, igual que els contraris sabem que finalment alguna cosa s’està fent. La Ronda del Vallès el que farà serà interconnectar els dos vallesos, el Baix Llobregat i el Maresme i donar resposta a les necessitats de mobilitat metropolitanes detectades, deixant de ser una via de connexió internacional entre el sud de la península i centre Europa d’alta capacitat de transport de mercaderies com dibuixava en el seu moment el que era el IV cinturó. Aquest canvi d’escala, de internacional a metropolitana, és substancial pel que fa al projecte i a les característiques de la càrrega a suportar.

I seguim pensant que hi havia altres opcions per millorar la comunicació. Ens hi hem manifestat sistemàticament en contra, hem denunciat que trenca el paisatge terrassenc, que aposta per un model de mobilitat antic, i que malmet el mediambient, que és un focus de contaminació ambiental i acústica, que genera una esquerda en la zona Nord de la ciutat i que ens allunya del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i posa dificultats a l’articulació dels espais naturals com a fonaments del nou model territorial del Vallès que volem. Però malgrat tot, hi és, i gairebé enllestida, si més no pel que fa al tram Viladecavalls-Terrassa.

Hem estat capaços de modificar el projecte, i ara hem d’aconseguir que la cicatriu que marca Terrassa per ponent i el Nord sigui el menys traumàtica possible. L’impacte ambiental ha de ser el menor possible. En el seu pas pel Pla del Bon Aire ha de tenir més espais coberts que ens permetin connectar les zones verdes de l’interior de la ciutat amb un Parc Natural que ha de baixar exactament fins la Ronda del Vallès. Caldrà revisar el nou pont construït en el Camí de Can Gonteres per la seva perillositat, i perquè ens ha de permetre crear en un futur proper una via cívica que acosti aquest barri avui aïllat a la ciutat consolidada. Ha d’acomplir la funció de relligar el territori, de ronda terrassenca i, per tant, cal replantejar els accessos i les sortides, i és fonamental una bona interconnexió amb la resta d’autopistes que creuen territori terrassenc i l’autovia de La Bauma.

Hem treballat i treballem perquè el tram en direcció cap a Sabadell tingui el mínim impacte ambiental i es preservi el connector ecològic, via verda, entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac i Collserola. Això vol dir l’estudi del traç, proposta de modificació, més túnels i cercar el consens més ampli amb tots els agents del territori. Qüestió aquesta que vam poder incorporar en el darrer posicionament del ple de l’Ajuntament de Terrassa.

La Ronda del Vallès ens obre, ara, les portes al Baix Llobregat, a Martorell, a Abrera, a l’Anoia, a les platges del litoral del Garraf i de la Costa Daurada, i ens planteja una via lliure de peatge per enllaçar amb autopistes i autovies que ens porten a Lleida, a Saragossa, a Navarra i Euskadi, al País Valencià pel Sud; ens acosta a les comarques tarragonines. Hem de seguir, però, fent passes endavant, apostant per infrastructures sostenibles, fomentant el transport col·lectiu, reforçant el transport ferroviari, lligant les propostes a les estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, en definitiva fent bé les coses, escoltant al territori –la seva gent, les seves empreses, els seus comerciants, els seus agents socials-.