Mes d’abril. Sant Jordi. Llibres, roses, cultura, catalanitat; en definitiva, una autèntica Diada Nacional. Mes d’abril. República. Modernitat, llibertat, cultura, igualtat de drets i deures; en definitiva, valors democràtics lligats a l’existència de Catalunya.
Aquest mes fa 77 anys que el president Francesc Macià proclamà la República Catalana. La república tenia sobre la taula molts problemes pendents de solució: la transformació d’Espanya, el reconeixement de la plurinacionalitat, la separació de l’Església i l’Estat. Problemes que, en molts casos, venien de molt enrere. Problemes que encara, increïblement, avui tenim sobre la taula.
Per a Catalunya, la república va significar esperança i il·lusió. Anys de progrés social, de creació cultural i de plenitud nacional. Dit això, però, no parlem del passat, sinó del present i una mica del futur.
Jo, com molt de vosaltres, vaig pel món com a català. La nostra forma de presentar-nos al món és com a catalans. No em considero nacionalista, em considero independentista, però això ara no ve al cas. Però sí que té molt a veure, això de presentar-se com a català, amb un profund sentiment republicà. I hi té a veure perquè tinc molt clar que el nostre projecte polític de partit, i de país, o és republicà o no serà, i ara que som a les portes d’un congrés per ratificar, rectificar, renovar i actualitzar discurs, projecte i estratègia de partit serà un bon moment per parlar-ne. El projecte de l’Esquerra nacional és un projecte 100% republicà, un projecte que –més enllà de legítimes aspiracions personals, necessàries, perquè algú ha de liderar-lo–, hem de convertir en un projecte comú i compartit.
Quan parlo de projecte republicà no parlo de l'antidinastisme, no parlo d’una obsessió ni de fer una crítica més o menys àcida i divertida d’una família reial... Ja sabem, perquè és evident, que això d’heretar els càrrecs per sang és, pel cap baix, antidemocràtic... Parlo de valors republicans, parlo de valors que van representar, representen i representaran, ahir, avui i demà, la concepció d’una societat moderna, culta i igualitària en drets i deures. Parlo d’una concepció de la ciutadania no basada en la sang, sinó en la lliure voluntat de ser catalans. Parlo de què la necessària política de càrrecs, d’estratègies electorals i de govern, en la qual es troba Esquerra en aquests moments, no ens facin perdre el carrer, la proximitat amb la gent i les ganes de transformar la societat que sempre han caracteritzat Esquerra.
Esquerra, jo ho recordo constantment (però no ho dic jo, sinó la declaració ideològica del partit), és un partit nacionalment català i socialment d’esquerres, però el que ens fa un partit diferent, i el que ens pot fer ser un país de veritat, dels que surten al mapa, és, bàsicament, seguir aquests principis i valors republicans. I penso, sense cap mena de dubte, que parlar avui de l’ideari republicà no és mirar enrere, sinó mirar endavant i participar d’un projecte engrescador, obert a tothom i sense exclusions. Un projecte nacional, clarament república, no ètnic, basat en valors cívics, ciutadans i d’integració, on ser catalans no és una herència sinó una lliure elecció i depèn únicament de la nostra voluntat democràtica.
I som radicals. Sí, sí. El nostre projecte és radicalment democràtic, i es basa en la sobirania i en la millora del benestar. Parlar avui d’independència, parlar d’un estat català, és parlar d’un futur ple de sobirania nacional per poder viure millor. Parlar avui del 2014 és parlar de democràcia i del dret a decidir. Un projecte que requereix la participació de tothom. Un projecte compartit, on no hi sobra ningú, on no hem de tenir pressa perquè és de llarg recorregut, on tothom ha de tenir el seu espai, i on tothom hi cap. No creiem en cases comunes, ni en cases grans. Creiem en la lliure voluntat de ser catalans i de viure millor... En definitiva, creiem en un projecte republicà.