Sabem què interessa?
Ens acostem a unes eleccions i, com cada cop, tornem a sentir la cantarella interessada per part d’alguns partits segons la qual “els polítics parlen de moltes coses però que mai no són el que realment interessa a la gent”.
Aquest és un concepte curiós, si més no, especialment en boca de partits polítics! Què interessa realment a la gent? On posem l’èmfasi, en el que interessa o en el que interessa realment? És que hi ha coses que els interessen però no realment? És el famós “de debò” d’altres eleccions?
Però deixem-nos de debats estèrils i busquem què interessa, realment o per sobre.
Interessa com arribar a final de mes. Sí, oi? I què és la publicació de les balances fiscals, sinó saber per què n’hi ha uns que paguem molt més d’impostos i rebem molt menys d’equipaments? Això ens afecta directament la butxaca, la nostra capacitat de despesa mensual. Si hem de pagar per poder accedir a serveis que en altres llocs són gratuïts, jo entenc que, realment, ha d’interessar a la gent.
Interessa tenir una feina estable i amb un sou digne. Sí, oi? I què és posar els mitjans per evitar les deslocalitzacions? I donar suport a les petites i mitjanes empreses, que són les que ocupen la major part dels treballadors i treballadores de casa nostra? I fomentar les polítiques d’autoocupació i de creació d’empreses? I les polítiques de formació a l’empresa? Si parlem del mercat de treball i les seves condicions és, precisament, perquè interessen a la gent.
Interessa poder moure’s per anar a la feina, per anar a comprar, per anar al cinema, per anar de vacances. Sí, oi? I què és defensar unes infrastructures que ens permetin una mobilitat sostenible? Què és voler un sistema viari i ferroviari no radial, que permetin la connexió de les nostres poblacions sense haver de passar, necessàriament, per Barcelona (això quan no ens toca passar per Madrid, com en el cas de l’aeroport…)? Si parlem d’infrastructures, d’inversions, de gestió de l’aeroport i de la xarxa ferroviària és, precisament, perquè interessa a la gent.
Interessa atendre els fills i la gent gran, sobretot quan no podem fer-ho nosaltres mateixos perquè som a la feina. Sí, oi? I què és la llei de Serveis Socials, impulsada des d’aquí, des de Catalunya, per garantir que totes les persones dependents, entre elles, la gent gran, tinguin accés a un ajut? I què són les polítiques educatives, com el Pacte Nacional per a l’Educació, pel qual es creen més places de mestres? I què són la construcció de llars d’infants públiques? I què són les polítiques de conciliació de temps personal? I què són els equipaments cívics? Si parlem de benestar, d’equitat, de polítiques socials és, precisament, perquè interessa a la gent.
Interessa tenir un habitatge digne, un lloc on viure i poder desenvolupar-se plenament, sigui per a joves o per a adults. Sí, oi? I què són les polítiques de construcció d’habitatge públic? I les d’habitatge a preu concertat? I el Pacte Nacional per a l’Habitatge? I les borses d’habitatge jove dels diferents ajuntaments i de la Generalitat? I les ajudes al lloguer? Si parlem d’habitatge és, precisament, perquè interessa a la gent.
Tot això, i molt més que em deixo, són coses que interessen a la gent. I la política és, precisament, la gestió d’aquests interessos. I aquesta gestió varia segons qui l’executa, si és un partit de dretes o un partit d’esquerres. I sí que té importància, qui hi ha, al Govern. I no és el mateix, evidentment, un PSOE amb majoria que en minoria. I no és el mateix un PSOE en minoria governant amb el suport de CiU, soci preferit pel Sr. Zapatero, que alguna cosa deu voler dir, que havent d’arribar a acords amb ERC.
En definitiva, són alguns partits, amb noms i cognoms, els que fan córrer, amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins als seus propòsits, que els polítics parlen de coses que no interessen a la gent. I el seu objectiu és, precisament el contrari. Volen que sigui la gent qui no s’interessi per la política. Perquè així tindran via lliure per fer el que vulguin. Perquè si no van a votar, perquè si es desinteressen de la política, no tindran cap control efectiu per part de la ciutadania, que té el dret d’exercir-lo. I d’aplicar-lo cada cop que li sembli oportú i, com a mínim, un cop cada quatre anys en cada un dels àmbits: local, nacional, estatal.
Mai no he vist la gent tant polititzada com amb l’època de l’Estatut, del darrer Estatut. Al contrari del que ens volien fer creure molts mitjans i massa polítics, la gent parlava de política, se’n feia ressò, opinava, pensava, argumentava, defensava o atacava l’Estatut. I tot això perquè la política sí que interessa a la gent.
Aquest és un concepte curiós, si més no, especialment en boca de partits polítics! Què interessa realment a la gent? On posem l’èmfasi, en el que interessa o en el que interessa realment? És que hi ha coses que els interessen però no realment? És el famós “de debò” d’altres eleccions?
Però deixem-nos de debats estèrils i busquem què interessa, realment o per sobre.
Interessa com arribar a final de mes. Sí, oi? I què és la publicació de les balances fiscals, sinó saber per què n’hi ha uns que paguem molt més d’impostos i rebem molt menys d’equipaments? Això ens afecta directament la butxaca, la nostra capacitat de despesa mensual. Si hem de pagar per poder accedir a serveis que en altres llocs són gratuïts, jo entenc que, realment, ha d’interessar a la gent.
Interessa tenir una feina estable i amb un sou digne. Sí, oi? I què és posar els mitjans per evitar les deslocalitzacions? I donar suport a les petites i mitjanes empreses, que són les que ocupen la major part dels treballadors i treballadores de casa nostra? I fomentar les polítiques d’autoocupació i de creació d’empreses? I les polítiques de formació a l’empresa? Si parlem del mercat de treball i les seves condicions és, precisament, perquè interessen a la gent.
Interessa poder moure’s per anar a la feina, per anar a comprar, per anar al cinema, per anar de vacances. Sí, oi? I què és defensar unes infrastructures que ens permetin una mobilitat sostenible? Què és voler un sistema viari i ferroviari no radial, que permetin la connexió de les nostres poblacions sense haver de passar, necessàriament, per Barcelona (això quan no ens toca passar per Madrid, com en el cas de l’aeroport…)? Si parlem d’infrastructures, d’inversions, de gestió de l’aeroport i de la xarxa ferroviària és, precisament, perquè interessa a la gent.
Interessa atendre els fills i la gent gran, sobretot quan no podem fer-ho nosaltres mateixos perquè som a la feina. Sí, oi? I què és la llei de Serveis Socials, impulsada des d’aquí, des de Catalunya, per garantir que totes les persones dependents, entre elles, la gent gran, tinguin accés a un ajut? I què són les polítiques educatives, com el Pacte Nacional per a l’Educació, pel qual es creen més places de mestres? I què són la construcció de llars d’infants públiques? I què són les polítiques de conciliació de temps personal? I què són els equipaments cívics? Si parlem de benestar, d’equitat, de polítiques socials és, precisament, perquè interessa a la gent.
Interessa tenir un habitatge digne, un lloc on viure i poder desenvolupar-se plenament, sigui per a joves o per a adults. Sí, oi? I què són les polítiques de construcció d’habitatge públic? I les d’habitatge a preu concertat? I el Pacte Nacional per a l’Habitatge? I les borses d’habitatge jove dels diferents ajuntaments i de la Generalitat? I les ajudes al lloguer? Si parlem d’habitatge és, precisament, perquè interessa a la gent.
Tot això, i molt més que em deixo, són coses que interessen a la gent. I la política és, precisament, la gestió d’aquests interessos. I aquesta gestió varia segons qui l’executa, si és un partit de dretes o un partit d’esquerres. I sí que té importància, qui hi ha, al Govern. I no és el mateix, evidentment, un PSOE amb majoria que en minoria. I no és el mateix un PSOE en minoria governant amb el suport de CiU, soci preferit pel Sr. Zapatero, que alguna cosa deu voler dir, que havent d’arribar a acords amb ERC.
En definitiva, són alguns partits, amb noms i cognoms, els que fan córrer, amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins als seus propòsits, que els polítics parlen de coses que no interessen a la gent. I el seu objectiu és, precisament el contrari. Volen que sigui la gent qui no s’interessi per la política. Perquè així tindran via lliure per fer el que vulguin. Perquè si no van a votar, perquè si es desinteressen de la política, no tindran cap control efectiu per part de la ciutadania, que té el dret d’exercir-lo. I d’aplicar-lo cada cop que li sembli oportú i, com a mínim, un cop cada quatre anys en cada un dels àmbits: local, nacional, estatal.
Mai no he vist la gent tant polititzada com amb l’època de l’Estatut, del darrer Estatut. Al contrari del que ens volien fer creure molts mitjans i massa polítics, la gent parlava de política, se’n feia ressò, opinava, pensava, argumentava, defensava o atacava l’Estatut. I tot això perquè la política sí que interessa a la gent.