I per què l’Obama?
Si haig de triar un candidat a la presidència dels Estats Units, trio el Barack Obama. I per què l’Obama? Perquè efectivament és el canvi.
I és el canvi perquè és negre? Sí. I també perquè no és d’una de les famílies tradicionalment benestants de la costa est dels Estats Units. I perquè no té experiència en el govern de la Unió, però sí en la política, que ja fa anys que és senador. I perquè és jove i té un discurs renovador. I perquè sap arribar a la gent amb paraules senzilles i intel·ligibles. I perquè té la potència d’una personalitat seductora i agradable. I perquè genera una dinàmica positiva, és apassionat i sentimental. I això, també és la política. I perquè proposa el canvi i perquè és el canvi. El canvi d’una forma de fer política, d’anys i anys del mateix. I ha arribat en el moment oportú. Perquè té la il·lusió, les ganes, el discurs i la capacitat no només de canviar la política, sinó de fer-ho creure, i el que és més important, és que la política, de moment, no l’ha canviat a ell.
Però la pregunta no és, només, i per què Obama? La pregunta és: I per què haig de triar? Per què haig de ser de l’un o de l’altra? Per què sempre ens veiem abocats a haver d’escollir quan hauríem d’analitzar, valorar discursos, campanyes, missatges i aprendre i quedar-nos amb el millor dels dos? Perquè en definitiva, si parlem i valorem aquestes primàries demòcrates, podrem observar que són unes primàries que, per primer cop en molts anys, han arribat amb força al continent europeu. I el primer motiu és clar; no ens enganyem. La primera potència mundial pot ser governada per un negre o per una dona. Això demostra que tots dos són el canvi. Una aporta experiència, capacita de treball i de superació de problemes, Clinton; l’altre, Obama, aporta il·lusió, l’energia desbordant de la primera vegada, i un discurs que suma.
Tots dos tenen una manera diferent de la dels homes blancs de fer política. Una perquè no és home. I l’altre perquè no és blanc.
Ho confesso, estic “pillat”, informativament parlant, per aquesta campanya electoral; un viatge als USA, hi va contribuir. Espero, però, no caure en el ridícul, com ha fet el Sr. Mas en les últimes hores, de copiar i utilitzar el lema de l’Obama. Yes we can.
I és el canvi perquè és negre? Sí. I també perquè no és d’una de les famílies tradicionalment benestants de la costa est dels Estats Units. I perquè no té experiència en el govern de la Unió, però sí en la política, que ja fa anys que és senador. I perquè és jove i té un discurs renovador. I perquè sap arribar a la gent amb paraules senzilles i intel·ligibles. I perquè té la potència d’una personalitat seductora i agradable. I perquè genera una dinàmica positiva, és apassionat i sentimental. I això, també és la política. I perquè proposa el canvi i perquè és el canvi. El canvi d’una forma de fer política, d’anys i anys del mateix. I ha arribat en el moment oportú. Perquè té la il·lusió, les ganes, el discurs i la capacitat no només de canviar la política, sinó de fer-ho creure, i el que és més important, és que la política, de moment, no l’ha canviat a ell.
Però la pregunta no és, només, i per què Obama? La pregunta és: I per què haig de triar? Per què haig de ser de l’un o de l’altra? Per què sempre ens veiem abocats a haver d’escollir quan hauríem d’analitzar, valorar discursos, campanyes, missatges i aprendre i quedar-nos amb el millor dels dos? Perquè en definitiva, si parlem i valorem aquestes primàries demòcrates, podrem observar que són unes primàries que, per primer cop en molts anys, han arribat amb força al continent europeu. I el primer motiu és clar; no ens enganyem. La primera potència mundial pot ser governada per un negre o per una dona. Això demostra que tots dos són el canvi. Una aporta experiència, capacita de treball i de superació de problemes, Clinton; l’altre, Obama, aporta il·lusió, l’energia desbordant de la primera vegada, i un discurs que suma.
Tots dos tenen una manera diferent de la dels homes blancs de fer política. Una perquè no és home. I l’altre perquè no és blanc.
Ho confesso, estic “pillat”, informativament parlant, per aquesta campanya electoral; un viatge als USA, hi va contribuir. Espero, però, no caure en el ridícul, com ha fet el Sr. Mas en les últimes hores, de copiar i utilitzar el lema de l’Obama. Yes we can.