Per situar-nos. Esquerra Republicana de Catalunya és un partit que es defineix en la seva declaració ideològica com un partit nacionalment català i socialment d’esquerres. El que ens uneix i ens defineix com a partit és aquest doble compromís; un compromís social, de resoldre els problemes quotidians, de millorar les condicions de vida, d’habitatge, de treball, de sanitat, d’ensenyament, d’oportunitats...; i un compromís nacional, d’assolir la independència i la llibertat per al nostre país, Catalunya.

Localment som Terrassencs, que és la nostra forma de ser catalans. Treballem des de Terrassa pel país, però també per fer d’aquesta ciutat una ciutat més sostenible, més compacta, més cohesionada, més diversa i tolerant, complexa econòmicament i més catalana identitàriament. Treballem per la modernitat, per la identitat i el benestar, en definitiva, treballem per fer avançar, també, la ciutat de Terrassa.

Nosaltres definim el nostre projecte com el projecte de l’esquerra nacional. Volem ser l’esquerra majoritària del país, el principal partit d’esquerres de la ciutat de Terrassa. Un projecte 100% republicà, o sigui radicalment democràtic, un projecte comú i compartit on els valors republicans, avui més que mai, representen la concepció d’una societat moderna, culta i igualitària en drets i deures. Un projecte nacional, clarament república, no ètnic, basat en valors cívics, ciutadans i d’integració.

Volem ocupar aquest espai, o millor dit, volem que aquest espai, el que nosaltres representem, sigui majoritari. No volem ser cap altre partit, no volem fer el que fan altres. Nosaltres tindrem èxit en la mesura que sapiguem transmetre una manera de fer clara, transparent, i sobretot que sapiguem explicar el per que ho fem. Tot el que sigui copiar actituds, formes utilitzades en el passat i present per altres, en el nostre cas no servirà, per que en aquest terreny de joc, nosaltres som dèbils i perdrem sempre. Nosaltres guanyarem fent bé les coses, i això és més lent però més efectiu.

El que s’espera de nosaltres com a partit, és, segur, molt divers. Molts esperen de nosaltres fermesa i dignitat nacional, molts altres coherència política, altres que no cedim mai, altres que prioritzem el mal anomenat eix nacional, altres…etc, però el que segur que tothom vol és que un dia aquest partit sigui un partit de majories, un partit central, que no de centre, de la política nacional i local.

I com s’aconsegueix això?

Doncs treballant. Treballant des de la base, propers a la gent, demostrant que no només tenim un bon projecte de present i de futur pel país, sinó també pels nostres pobles i ciutats, demostrant que les nostres polítiques son útils i que el partit és al seu costat. I això no vol dir ser només coherents, ferms i dignes, vol dir tenir la capacitat de penetració i d’influència social que faci que la nostre presencia no només sigui necessària, sinó indispensable per aconseguir donar resposta a les necessitats actuals de la gent. És per això, que si és possible, hem de governar, sense que això signifiqui que ja ho tinguem tot fet. Governar no és la solució màgica, però tampoc és el problema. Hem de tenir polítiques de govern i hem de tenir polítiques de partit. I per això hem de treballar molt i molt dur. Treballar a peu de carrer, amb la gent, amb les associacions, amb les entitats, amb els amics, veïns i coneguts.

Estem disposats a fer això?
Estem disposats a fer l’esforç que això significa?
Estem disposats a seguir dedicant hores a treballar per fer això possible?

Aquestes son les preguntes que ens hem de fer. I la resposta l’hauríem de tenir molt clara. Moltes vegades hem parlat d’aquestes coses i tots hem coincidit amb la necessitat de tenir més presència al carrer com ha partit. Però no cal donar-hi més voltes. No hi ha solucions màgiques, només hem de tenir ganes i temps de fer feina. Per això necessitem que el partit creixi, que el partit s’obri a la ciutat donant entrada a més persones amb ganes de treballar per un projecte de ciutat que l’engresqui. Hem de ser més i millors.

Això si, companys, de casa comuna només en hi ha una, i és el país. I el país és el que és i no el que ens agradaria que fos. A partir de la realitat del país, dels pobles i ciutats, hem de treballar per construir espais de sobirania des de on seguir avançant.
Nosaltres ho farem des de l’esquerra i des de Terrassa..