Quan definim el que és l’economia la comparem, per entendre’ns, amb un cavall desbocat. La conducció d’aquest cavall, la gestió de les regnes és la política econòmica fiscal d’un país, d’una ciutat. No podem tibar massa, pararíem el cavall, no podem deixar fer per que ens tiraria a terra.

Crec, que no cal recordar-vos, tots ho sabem, quina autonomia municipal tenim, a l’hora de parlar de gestió d’impostos, de prendre decisions sobre bonificacions, és més aviat limitada.

Tot i això, a l’hora de prendre decisions hem de ser capaços de tenir present un seguit d’aspectes:
1.- La política econòmica fiscal és directament proporcional a les prioritats en la despesa. No podem decidir una cosa sense tenir en compta l’altre.
2.- La situació econòmica general. (Situació que afecta a ciutadans, empreses, comerços)
3.- Quina ciutat tenim i cap on volem que vagi
4.- Quines prioritats tenim.

Tot això amb objectius clars. No parlaré ni de dretes ni d’esquerres, ni de centre reformista liberal. Busquem una millor redistribució de les càrregues, afavorint els sectors més febles del teixit social, valorant criteris mediambientals i de foment de l’activitat econòmica.

Hem aprovat unes ordenances fiscals rigoroses, que busquen consolidar i seguir millorant el marc de beneficis fiscals de caire social i mediambiental, adequant-les amb caràcter general en un 3%. Clarament per sota del IPC interanual Català, que serà aproximadament, potser una mica superior, al 3,5%. Les podríem definir, les ordenances fiscals, en el millor sentit de la paraula, de continuistes. Taxes que tendeixen a buscar l’equilibri entre cost del servei i el seu ingrés.

Són principis econòmics, però són principis polítics, de disseny de ciutat i de sensibilitat cap a la ciutadania en un moment en que els tipus d’interès han pujat, i les càrregues financeres de molts de nosaltres, de molts ciutadans s’han vist notablement incrementades. Les ordenances fiscals serveixen per aportar recursos per finançar els serveis públics, per les inversions. Serveixen com dèiem per a la redistribució social, per invertir en equipaments, en infrastructures etc…

Pel que fa a les ordenances referides al benestar social, segueixen la pauta, la voluntat política de la universalització d’aquest servei. Universalització que ens marca la Llei de Serveis Socials de Catalunya, recentment aprovada pel parlament de Catalunya, així com la llei de la Dependència, i que ens ha fet actuar amb sentit comú. El nou marc d’atenció a les persones en situacions de dependència, no s’aclarirà fins l’aprovació del Reglament. Hem cregut oportú no modificar ordenances fins que no coneguem el desenvolupament del nou marc legal, i hem proposat una actualització amb caràcter general del 3%, per no allunyar la tarifa del cost real del servei. A més, en compliment del previst a l’article 64 de la Llei de Serveis Socials de Catalunya, establim les taules de bonificació en funció del nivell de renda personal del usuari o usuària. Tot i així introduïm una disposició per tal que els vigents usuaris del servei no es puguin veure perjudicats per els nous esglaonats de bonificació.

Avancem amb un compromís social , avancem amb un compromís sostenible, mediambiental.

En medi ambient, aquest cop, hem aplicat un principi novador en l’àmbit municipal: d’una manera genèrica apliquem el concepte europeu de “contaminador, pagador” o, per entendre’ns, qui menys contamina, menys paga. I ho fem partint de la creença que la contaminació és molt més àmplia que la simple generació de residus, que també. Parlem de sorolls, de riscos ambientals, d’ús de l’espai… Qui faci més ús de qualsevol recurs, raonablement ha de pagar més. Per això, canviem el concepte de taxa de la llicència ambiental per una taxa que es fixa en funció del Vector Ambiental i de Seguretat. D’aquesta manera relacionem la taxa amb l’Ordenança d’Usos, a més, facilitem que a tota la ciutat hi hagi tota mena d’activitats, tant d’oci, com comercial, com residencial, tal i com preveu, també, el POUM.

Som davant d’unes bones ordenances , compromeses socialment, amb criteris mediambientals, i que busquen tenir capacitat econòmica per atendre les obligacions que com a govern tenim amb els ciutadans i ciutadanes de Terrassa.