Programa Electoral

Territori

Volem una ciutat compacta i sostenible, una ciutat en què prevalgui la qualitat sobre la quantitat. Una ciutat que opti pels desenvolupaments interns, per la rehabilitació, la recomposició i la redefinició per sobre dels creixements externs, amb noves construccions. Una ciutat que sàpiga que els recursos són escassos i que els optimitza: menys expansió, més densitat; menys despesa, més aprofitament. Una ciutat que prioritzi el transport públic en totes les seves versions: ferrocarril, autobús i tramvia. Una ciutat en què el comerç i l’habitatge s’entronquin i donin vida als carrers. On es pugui arribar a peu o en bicicleta a tot arreu, i en poca estona. Al forn de pa i al centre d’atenció primària. A l’escola i al local de copes. Al restaurant i a la biblioteca. On per anar a comprar no ens calgui agafar el cotxe. En definitiva, que no hàgim de fer malabarismes per aconseguir conciliar els múltiples espais de la nostra vida: familiar, laboral i individual.
 

Supeditem el creixement a la qualitat urbana, i refem el teixit urbà abans de créixer cap enfora.

Terrassa es troba afectada, per efectes locals i regionals, per la dispersió de la urbanització que planteja reptes i problemes en el camp de la funcionalitat urbana, de l’equilibri social i del medi ambient. Per fer front a aquests problemes calen polítiques integrades a escala metropolitana que frenin les tendències actuals que porten a una urbanització difusa, especialitzada i segregada. Per aconseguir la ciutat compacta, complexa i integrada cal vertebrar la ciutat metropolitana, assegurar-ne l’accessibilitat exterior, garantir la seva funcionalitat interna, defensar el dret de tots els ciutadans a l’ús del territori i protegir la qualitat ambiental. Per avançar en aquesta direcció cal que Terrassa, juntament amb Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova, Vilafranca i Martorell, assumeixi un paper de lideratge incrementant la seva implicació en l’estudi, discussió i gestió dels temes metropolitans.
 
Terrassa es presenta, avui, com un nucli dotat de centralitat i personalitat urbanes suficients com per articular un espai econòmic comarcal i regional. La nostra situació geogràfica, amb unes millores en les comunicacions, permet que la nostra ciutat pugui jugar un paper de lideratge. Tanmateix cal corregir un seguit de mancances i defectes.
 
S'han de superar les realitzacions puntuals aïllades i desconnectades. La visió global de la ciutat (plantejada en el POUM) s'ha de conjuminar amb les propostes de detall en cada barri. Cal que l'urbanisme esdevingui una eina per a la igualtat de serveis i oportunitats, i per al foment de la diversitat ciutadana. Des d'aquesta perspectiva, considerem necessària la redacció de plans integrals en tots els barris, que més enllà de les propostes urbanístiques incloguin propostes socials, que incorporin noves centralitats com a inductores de reactivació del comerç dels barris, la distribució territorial dels serveis i polítiques d'habitatge que tallin amb l'actual tendència a la segregació social i d'edats per barris.
 
153- Promourem una estreta col·laboració urbanística, en el planejament i la gestió, amb els municipis veïns de Viladecavalls, Vacarisses, Rellinars, Matadepera, Sabadell i Rubí. Especialment cal coordinar-se en la delimitació i tractament dels corredors verds, polígons industrials, polígons residencials, serveis supramunicipals i xarxa viària.
 
154- Estudiarem, conjuntament amb Sabadell, la possibilitat d’aprofitar la ronda oest d’aquest municipi com a infraestructura viària alternativa al vial est que preveu el POUM de Terrassa.
 
155- Potenciarem tots els fronts i accions per aconseguir que Terrassa sigui capital, tant en el marc de la regionalització de Catalunya, com en una possible revisió del mapa comarcal.
 
156- Elaborarem un programa de Política Integral a nivell comarcal de coordinació entre els diferents municipis implicats en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
 
157- Apostarem pel desenvolupament de l’Eix de la riera de Rubí, que faciliti la resolució del continu urbà entre Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Rubí, així com amb Matadepera pel que fa a la riera de Les Arenes.
 
158- Buscarem fórmules que permetin executar la proposta de connexió entre el Parc de Vallparadís i el futur parc lineal de la Riera del Palau a través de l’ordenació i reurbanització dels espais lliures i viaris de Can Jofresa, així com la connexió del Parc de Vallparadís amb la finca municipal de can Casanoves.
 
159- Impulsarem el planejament urbanístic del sector de Palau Nord, resolent l’articulació amb l’actual final de la Rambleta i la futura prolongació de la Rambla cap al sud de la ciutat fins a connectar-la amb les Fonts.
 
160- Impulsarem la regeneració urbanística del nord de ca n'Anglada i de l'eix de l'avinguda del Vallès-riera de les Arenes.
 
161- Revisarem el Pla Integral del Centre Històric de la Ciutat amb criteris d’ampliació en la zona de l’eixample de la Creu Gran i altres zones del Quadrat Central.
 
162- Augmentarem els carrers per a vianants, i potenciarem els eixos carrer Sant Pere / Esglésies de l'Antic Poble de Sant Pere, Camí Fondo / Carrer del Nord /  Plaça Vella / Vapor Gran / Plaça Nova / Plaça Torres Segle XXI.
 
163- Impulsarem la connexió de la ciutat amb els diferents camins de caràcter històric que l’envolten, utilitzant eixos per vianants o carrils bici quan sigui possible.
 
164- Impulsarem l’ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat. (JERC)
 
165- Impulsarem una decidida política de rehabilitació i dignificació del centre.
 
166- Impulsarem l’establiment de criteris i normes per a la protecció de la fauna silvestre protegida que viu i cria a la ciutat (orenetes, falciots, xoriguers, llangardaixos, rats-penats, etc) durant l’execució d’obres.
 
167- Promourem una política d'habitatge juvenil que inverteixi l'actual procés accelerat d'envelliment del centre de Terrassa. (JERC)
 
168- Afavorirem aquelles operacions de rehabilitació que incloguin habitatge social, a partir de l’aprofitament dels elements de patrimoni industrial existents.
 
169- Vetllarem per la revitalització de la Rambla d’Ègara, ara que ja està consolidada la seva renovació.
 
170- Impulsarem la completació del processos de configuració del Campus Universitari sobre els barris de Vallparadis, Escola Industrial i Cementiri Vell.
 
171- Realitzarem les actuacions necessàries per resoldre les llicències d’Obres Menors en un màxim de quinze dies.
 
172- Realitzarem les actuacions necessàries per resoldre les llicències d’Obres Majors en un màxim de dos mesos.
 
173- Els Consells Municipals de Districte participaran en la gestió del manteniment de la jardineria, enllumenat, mobiliari urbà i asfaltat del seu districte.
 

Som conscients de l'escassedat del sòl, i desenvolupem un model urbà dens.

Malgrat la grandària del terme municipal de Terrassa, és imprescindible mantenir els actuals espais de masses forestals existents i potenciar-ne la seva conservació (en aquells de propietat pública) i fer-la complir en els de propietat privada, així com mantenir i conservar els camins i corriols de l'entorn rural i forestal, com a element integrador de l'activitat humana en aquest medi natural i preservar el patrimoni històric que representen. Cal garantir i potenciar l'anella verda de la ciutat i garantir una transició funcional i paisatgística urbà-rural-natural al servei i mesura de les persones.
 
Som partidaris d’un desenvolupament sostenible, i, per tant, considerem necessari establir limitacions a les possibilitats de creixement demogràfic per la via de la limitació de l’increment de l’oferta d’habitatge. Aquest plantejament és clau, ja que és aquesta limitació el que ha de permetre que la intensitat dels creixements demogràfics sigui igual a la intensitat del desenvolupament de les infrastructures i serveis (de tots tipus: sanitaris, educatius, socials, culturals) garantint així tant la integració dels nous terrassencs, com l’assoliment d’uns estàndards mínims per al conjunt de la ciutadania. Són també aquests creixements limitats els que permeten una menor pressió sobre els espais no urbanitzables i les infrastructures viàries, i permeten avançar, en conseqüència, cap a un model de ciutat compacta, complexa, diversa i sostenible.
 
I, finalment, aquesta limitació en el creixement demogràfic i residencial en paral·lel a una decidida política d’increment del sòl industrial disponible i de foment de la instal·lació de nou teixit empresarial de sectors d’alt i mitjà valor afegit és el que ha de permetre la generació d’un mercat de treball local amb prou robustesa i capacitat d’absorció de la mà d’obra actualment excedentària.
 
174- Promourem l’expansió del Parc de Vallparadís cap al Sud, i millorarem la connexió funcional entre aquest pulmó verd i el conjunt de la ciutat, cercant les fórmules perquè esdevingui un eix cívic i econòmic alhora que un espai de lleure.
 
175- Avaluarem la possible millora de les connexions per a vianants i vehicles entre Can Palet i el Segle XX.
 
176- Cercarem fórmules per reactivar l’activitat comercial i cívica a la carretera de Montcada.
 
177- Impulsarem la regeneració urbana del Segle XX a partir dels teixits preexistents al barri.
 
178- Potenciarem el desenvolupament de les Àrees Centrals de Millora Urbana d’AEG, Vapor Cortés, Glòries Catalanes, Pont Aurell Armengol i Industrial Freixa, bo i cercant fórmules que en possibilitin la viabilitat econòmica.
 
179- Prioritzarem la connexió del futur Parc de Sant Pere Nord – AEG per l’eix del carrer Provença.
 
180- Cercarem fórmules per a la revitalització del teixit urbà de Can Palet.
 

Habitatge de qualitat i assequible per a tota la població.

L’esclat de la bombolla immobiliària ha posat de relleu que s’ha construït en excés, i amb tipologies d’habitatge poc demandades. L’enorme oferta d’habitatge buit actualment existent a la ciutat s’ha d’anar metabolitzant progressivament, i cal per tant una aturada tècnica d’alguns anys en la construcció d’habitatge nou.
 
Al costat d’aquesta realitat dolorosament actual, cal tenir present que les generacions del baby boom dels anys setanta ja s’han emancipat, i que les generacions posteriors són molt menys nombroses. Aquesta esperada reducció de la demanda d’habitatge per motius demogràfics s’uneix a la dràstica reducció dels moviments migratoris que ha ocasionat la situació de crisi econòmica.
 
Cal promoure, atès aquest estat de coses, el manteniment i la rehabilitació de l’habitatge existent, i cal endegar accions decidides per posibilitar l’accés a l’habitatge del prop del 30% de la població que actualment, segons tots els indicadors, està exclosa del mercat lliure per motius de renda.
 
181- Revisarem els paràmetres de creixement previstos al POUM per tal d'adaptar-los a la realitat actual, limitant en la mesura del possible la creació de noves zones residencials.
 
182- Estudiarem la viabilitat de reduir l'edificabilitat de les zones amb instruments de planejament aprovats però pendents de desenvolupament, especialment als àmbits nordoest i est de la ciutat.
 
183- Replantejarem les àrees centrals de millora urbana pendents d'execució, per tal de promoure la mixtura de tipologies de tinença i afavorir l'heterogeneïtat social dels seus futurs habitants.
 
184- Redactarem una proposta de reordenació urbanística del front est de la Rambleta.
 
185- Aprovarem el Pla Local d'Habitatge 2016-2021, fent especial incidència en la producció d'habitatge assequible en règim de lloguer social, i en la conversió de part de l'habitatge existent en parc de lloguer.
 
186- Potenciarem la rehabilitació d'habitatges, especialment dels que estan desocupats, i promourem la seva incorporació al mercat de lloguer assequible.
 
187- Consolidarem i ampliarem el servei d’intermediació d’habitatges de lloguer, amb la gestió integrada de la Borsa Jove d’Habitatge i la Borsa de Lloguer Social.
 
188- Impulsarem l’establiment de contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i joves que poden dur a terme les tasques de rehabilitació. (JERC)
 
189- Analitzarem la viabilitat de substituir l'habitatge existent, a les zones urbanísticament més degradades i socialment més vulnerables, per habitatge digne i assequible disseminat pel conjunt de la ciutat, amb l'objecte d'evitar la consolidació de zones d'exclusió social.
 
190- Proposarem canvis d'usos urbanístics, a les zones afectades per substitució d'habitatge precari, per tal d'incrementar el sòl destinat a activitat econòmica, equipament i zona verda.
 
191- Intensificarem les polítiques de foment de la rehabilitació d’habitatges, de millora de la seva eficiència energètica i la instal·lació d’ascensors.
 
192- Explorarem la viabilitat de gestionar des de l’ajuntament el parc d’habitatge de protecció oficial actualment pertanyent a ADIGSA, i ampliarem el parc d’habitatge social per lluitar de forma més efectiva contra la vulnerabilitat residencial.
 
193- Donarem continuïtat a l’OFIMEH, servei d’acompanyament i suport a les persones que es veuen afectades per processos d'execució hipotecària o desnonament per impagament de lloguer.
 
194- Continuarem els processos de negociació iniciats en el mandat 2011-15 amb les entitats financeres i els operadors immobiliaris titulars d'habitatge buit a la ciutat, per tal d'incorporar part d'aquests habitatges al parc de lloguer social, sense renunciar a l’aplicació de mesures coercitives en cas que la negociació no doni fruits.
 
195- Estudiarem la viabilitat de l'aplicació de les mesures de gravació fiscal que permeti la legislació vigent, per tal de desincentivar el manteniment d'habitatge buit amb finalitats especulatives.
 
196- Estudiarem mesures per impulsar una mancomunació de serveis domèstics (rentadores, assecadores, wi-fi, etc.) i d’altres usos en el parc d’habitatges de protecció oficial, per tal de reduir les despeses necessàries i així facilitar els processos d’emancipació. (JERC)
 

Un model de mobilitat basat en el transport públic i en un model viari en xarxa i ben dimensionat.

Cal avançar decididament en l’increment dels desplaçaments en transport públic, en bicicleta i a peu, en detriment dels desplaçaments en vehicle privat. La millora del transport públic ferroviari que ha experimentat Terrassa és una oportunitat per aprofundir en aquest model de substitució. Alhora, l’encara elevada autocontenció de la ciutat pel que fa a mobilitat obligada, juntament amb la seva grandària, fan de Terrassa un territori especialment adient per ser recorregut a peu.
 
No obstant aquesta aposta decidida pels modes de transport no contaminant, cal assegurar una correcta gestió del trànsit i l’aparcament, atesa la grandària del parc mòbil existent, i cal millorar sensiblement les connexions interurbanes, atesa la deficient connexió de transport públic interurbà encara existent entre Terrassa i moltes de les principals zones d’activitat econòmica de l’entorn metropolità.
 
197- Reclamarem davant les administracions competents la millora i la completació de les vies de comunicació amb les ciutats i poblacions del sistema urbà de Terrassa, i en especial la construcció del tercer carril de la C-58.
 
198- Reclamarem davant les administracions competents la completació de la xarxa d’estacions de tren, amb la construcció de la nova estació de Can Boada (RENFE) i del Segle XX/La Cogullada (FFCC Generalitat)
 
199- Impulsarem el desenvolupament del nou Passeig de Ponent.
 
200- Millorarem la connectivitat interior dels barris i zones urbanes de la ciutat consolidada, pensant tant en el transport privat com en els desplaçaments a peu.
 
201- Promourem els desplaçaments a peu i en bicicleta dins del nucli urbà. (JERC)
 
202- Acabarem el procés d’aprovació del nou Pla de Mobilitat Urbana redactat en el mandat 2011-2015 i n’iniciarem l’aplicació.
 
203- Estudiarem la viabilitat del rescat de la concessió dels autobusos urbans, i la prestació del servei mitjançant un model d’iniciativa i gestió pública.
 
204- Promourem la intermodalitat en el transport públic, adaptant els itineraris de les línies de bus urbà a la nova configuració d'estacions de tren, i incorporant la construcció d'aparcaments dissuassoris a les proximitats dels punts nodals de la xarxa de transport públic.
 
205- Promourem l'equitat en el transport públic, mitjançant la racionalització de les exempcions i bonificacions en els títols de transport en funció del nivell de renda dels usuaris.
 
206- Analitzarem la viabilitat de posar en marxa un servei de transport públic amb vehicles elèctrics lleugers de lloguer, complementari de la xarxa intermodal bus-tren, pensat per facilitar la mobilitat obligada als polígons industrials i altres zones poc cobertes per la xarxa de transport.
 
207- Analitzarem la viabilitat d’introduir a la ciutat un transport de capacitat mitjana (tramvia o similar) aprofitant els estudis existents.
 
208- Redactarem un nou reglament municipal del servei d’auto-taxi, per tal d'impulsar la complementarietat d'aquest mode de transport amb la resta del transport públic, i possibilitat una major oferta de transport adaptat.
 
209- Impulsarem la implantació de noves formes de transport: punts de recàrrega de vehicles elèctrics, sistemes de carsharing (cotxe compartit) i introducció de complementarietats entre el transport públic i els plans de mobilitat de les empreses de Terrassa que en disposen per imperatiu legal.
 
210- Millorarem les condicions de seguretat als carrers per reduir el nombre i la gravetat dels accidents: pla de millora de passos de vianants, increment de zones de pacificació del trànsit (zones 30 i zones 10).
 
211- Reduirem la circulació de camions de més de 3,5 Tm per la xarxa secundària i local de la ciutat.
 
212- Fomentarem l’estacionament de camions d’un determinat tonatge separat de les zones de residència.
 
213- Impulsarem la realització d’un pla de mobilitat al Campus universitari que permeti reduir el nombre de desplaçaments en vehicle privat.
 
214- Impulsarem l’increment del nombre d'empreses que disposen de pla de mobilitat propi, i en fomentarem la complementarietat amb els plans de mobilitat públics.
 
215- Millorarem l’accessibilitat als polígons industrials amb transport públic, bicicleta i a peu.
 
216- Consolidarem la figura del gestor de mobilitat als polígons industrials.
 
217- Actualitzarem i millorarem el Pla Municipal de reserves d’aparcament per a persones amb discapacitat i el reglament de reserves personalitzades, ajustant-lo a les necessitats i disminuint l'ús fraudulent.
 
218- Realitzarem un estudi sistemàtic i permanent de l'accidentalitat, per tal de reduir-la.
 
219- Promourem la cultura de la bicicleta, estudiant l’ampliació de carrils bici, zones 30 i la possibilitat de tornar a instaurar l’Ambicia’t.
 
220- Habilitarem als centres d’ensenyament de titularitat pública espais -interiors- per aparcar bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin al centre d’estudi amb bicicleta. (JERC)
 
221- Fomentarem, mitjançant campanyes a instituts i escoles i entre els i les joves en general, l’ús de transport públic i sostenible. (JERC)
 
222- Promourem, a través de la creació d’una borsa de mobilitat, els sistemes per compartir vehicle privat, per tal de disminuir el trànsit en àrees amb molta afluència d’automòbils i emissions contaminants. (JERC)
 
223- Emplaçarem a l'ATM a col·locar Terrassa dins la zona 2 del sistema tarifari integrat, ja que suposa un greuge comparatiu pels terrassencs i terrassenques amb la resta de ciutats del Vallès Occidental que formen ja actualment part de la zona 2. (JERC)
 
224- Reclamarem a la Generalitat el restabliment de la gratuïtat del peatge de Les Fonts.
 

Defugim l'especialització funcional, i promovem la compatibilitat d'usos i la pluralitat de centralitats.

El centre de Terrassa s’ha fet petit: només cal passejar-se pel carrer sant Pere un dissabte a la tarda per adonar-se d’això. I alhora, i paradoxalment, el pas pel carrer sant Pere a partir de les deu de la nit ens evoca poderosament la imatge d’una ciutat deserta.
 
Aquesta tendència a la concentració funcional i horària en espais molt reduïts, conseqüència també en part de l’atractivitat que Terrassa exerceix sobre bona part de la comarca, desertifica els barris i simplifica en excés la ciutat.
 
Cal impulsar el desenvolupament dels eixos cívics, comercials i d’oci que despunten tímidament a diversos àmbits de la ciutat, assegurar la seva complementarietat i facilitar la connexió entre els diferents eixos cívics i comercials a partir de les diverses avingudes.
 
225- Impulsarem la definició de noves centralitats urbanes (singularment als eixos de la Maurina, Francesc Macià, l'anella d'avingudes i Les Arenes) i plantejarem un tractament urbanístic específic en cada cas, que promogui la pluralitat d'usos i reforci els usos cívics i comercials.
 
226- Estudiarem la viabilitat d'extensió de l'illa central de vianants, i l'aplicació de règims de mobilitat similars a les àrees de nova centralitat.
 
227- Potenciarem l’Antic Poble de Sant Pere com espai artesanal i artístic.
 
228- Impulsarem la millora del eixos comercials (vianalització, aparcament, enllumenat, mobiliari urbà) al carrer Núria (La Maurina), Ca n’Anglada, Sant Pere Nord i Sant Pere (carrer Ample-carretera de Matadepera-Mercat del Triomf)
 
229- Estudiarem la viabilitat de fer arribar el parc del Nord (Torrent de les Bruixes) fins al carrer Ample.
 
230- Estudiarem fórmules per promoure la intensificació de l’activitat comercial a l’àmbit nord de la Rambla, avinguda Josep Tarradellas i avinguda Abad Marcet, per tal de connectar l’àmbit Terrassa Centre amb Sant Pere i la Rambla Francesc Macià, i l’entorn de la Plaça Nova-Vapor Gran.
 
231- Estudiarem fórmules per perllongar l’eix cívic i comercial de la Font Vella i l’Avinguda Jacquard cap als barris de l’Escola Industrial i ca n’Anglada.
 
232- Incorporarem en la planificació territorial i urbanística de Terrassa els criteris de prevenció dels riscos de protecció civil, especialment els d'incendi forestal, inundacions i químic, i millorarem les eines tecnològiques que permetin tenir accés a tota la informació necessària en cas d'activació dels plans de protecció protecció civil.
 
233- Dotarem els serveis tècnics municipals de protecció civil amb recursos econòmics i humans suficients per poder desenvolupar les competències muncipals ques estableix la normativa.
 
234- Redactarem l’ordenança de protecció civil que permeti, entre d'altres aspectes, establir un catàleg de centres i activitats no afectats dins el decret 30/2015 però que presentin un risc significatiu pel municipi i la seva població.
 
235- Continuarem aprovant i actualitzant de manera continuada els plans d'autoprotecció de la ciutat, tot prioritzant els afectats pel risc químic.
 
236- Elaborarem un pla específic d'informació i comunicació sobre actuacions a seguir per la ciutadania en cas de risc, que contempli les especificitats de cadascú i que prevegi diferents canals i mitjans per a que arribi la informació al màxim nombre de persones.
 
237- Elaborarem un pla específic de formació per al personal municipal en matèria de protecció civil per tal que integrin les actuacions corresponents en l'organització de les activitats de cada servei, especialment en les culturals i les esportives.
 
238- Donarem suport a les entitats que organitzen activitats que, segons la normativa, requereixin mesures de protecció per la població i dels propis participants.
 
239- Demanarem a les administracions competents que incrementin els recursos destinats a disminuir el risc d'incendi forestal derivat dels efectes de les ventades dels darrers mesos.
 
477N- Actualitzarem l’ordenança municipal de control i tinença d'animals domèstics per adequar-la a les noves realitats, i millorarem la gestió del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de companyia Terrassa (CAAD), especialment pel que fa a l’establiment d’acords de cofinançament amb els municipis de l’entorn de la ciutat beneficiaris de l’equipament: Matadepera, Montcada i Reixac, Polinyà, Rellinars, Rubí i Sant Quirze.

 

Eficiència en despesa energètica, i conservació i millora del patrimoni natural i històric.

La defensa del medi és un dels principals referents d'aquesta proposta. Aquest concepte, però, cal entendre'l en la seva globalitat, ja que els problemes ambientals incideixen en tots els aspectes de l'activitat i el desenvolupament humans i, per tant, no poden ser considerats dins d'una única sectorial de la política. És per això que aquesta proposta d’accions en l’àmbit del medi ambient s'ha d'entendre com el marc necessari de tota activitat humana, definida aquesta dins un model global de desenvolupament sostenible que sigui més respectuós amb l'entorn i que pugui garantir la solidaritat entre generacions.
 
Aquests objectius passen per un ús més racional de les disponibilitats del medi, la capacitat de renovació dels recursos i per una ordenació del territori que afavoreixi un desenvolupament social i econòmic més equilibrat i adequat a cada regió i municipi. Amb la voluntat de participar activament en la construcció d'aquest model alternatiu, considerem els ajuntaments com un element clau pel fet de ser el nivell d'administració més proper al ciutadà. Això els permet ser més sensibles a les seves necessitats i, alhora, tenir més capacitat d'implicar els ciutadans en la preservació del propi entorn.
 
És en aquest sentit i sota aquesta visió global del medi ambient que cal impregnar tota acció política en qualsevol dels diferents àmbits de l'actuació municipal a Terrassa. Les competències que tenen assignades els ajuntaments en matèria de medi ambient són limitades i a vegades disperses, però també és cert que queda un ampli marge d'actuació per als responsables municipals amb iniciatives per els problemes ambientals. Volem potenciar al màxim el grau competencial que ens permet la legislació actual.
 
240- Completarem i millorarem l’estructura d’espais lliures de la ciutat prevista en el POUM, i impulsarem el desenvolupament del parc territorial de can Casanoves.
 
241- Promourem els usos agraris del sol periurbà, especialment el conreu de les finques en guaret en el Parc Agroforestal de Terrassa (PAT), i promourem la consolidació d’una xarxa d'horts urbans.
 
242- Redactarem un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni, actualitzarem el Catàleg d'edificis protegits i impulsarem la redacció d’un Catàleg dels arbres d’interès del termes municipal, acompanyat d’una normativa que faciliti la seva protecció.
 
243- Revisarem el Pla d'Acció Ambiental.
 
244- Actualitzarem el model de gestió de residus, amb l’objectiu d’augmentar els índexs de recollida selectiva, i consolidar les polítiques de reutilització i minimització, i posarem en marxa instruments per incrementar el percentatge de recollida selectiva en origen dels residus municipals.
 
245- Impulsarem l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic d'ordenació i gestió de l'Anella verda de Terrassa, i n’iniciarem l’aplicació i execució.
 
246- Desplegarem les mesures contemplades en el Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) per assolir l'objectiu d'un 20% de reducció de gasos d'efecte hivernacle abans del 2020 a la ciutat.
 
247- Cedirem l’ús de sostre municipal per instal·lar plaques solars fotovoltaiques.
 
248- Promourem la creació del parc solar de Terrassa, per tal de reduir la dependència energètica i apostar per la utilització de les energies renovables.
 
249- Continuarem amb la renovació de les instal·lacions de climatització dels equipaments públics prioritzant les calderes de biomassa.
 
250- Estudiarem la viabilitat d'alimentar les nostres calderes de biomassa amb estella procedent de la gestió dels boscos públics municipals.
 
251- Impulsarem un model de tractament integral del cicle de l'aigua (abastament, distribució, sanejament, depuració i reciclatge) d’iniciativa i gestió pública.
 
252- Reforçarem les mesures de control i eficiència per millorar l'estalvi d'aigua en el reg i en les instal·lacions municipals.
 
253- Renovarem paulatinament la flota de vehicles municipals per vehicles elèctrics o vehicles millorats ecològicament.
 
254- Potenciarem la producció agrícola ecològica i de productes autòctons de caràcter comarcal, contribuint així a enfortir la marca Terrassa Gastronòmica i a generar sinergies amb el conjunt de la comarca per a la promoció i comercialització d’aquests productes.
 
255- Reforçarem els equips de manteniment de l'entorn per millorar la qualitat ambientals dels espais periurbans.
 
256- Incorporarem la figura de l'agent energètic en els equipaments municipals per millorar-ne l'eficiència energètica i l'estalvi.
 
257- Impulsarem la recuperació de l'agricultura i la ramaderia a la finca de Torrebonica, així com la preservació dels seus valors paisatgístics.