Programa Electoral

Persones


Volem una ciutat inclusiva. Una ciutat en què la convivència sigui una responsabilitat compartida, no la d’uns quants. Una ciutat en què els usos de l’espai públic siguin compartits i assumits per tothom. Una ciutat en què els conflictes, que evidentment existeixen, siguin resolts pacíficament i a través del diàleg. Una ciutat responsable i solidària amb els més febles. Una ciutat on tothom pugui trobar el seu espai. Tenim els espais públics suficients perquè tothom pugui trobar un lloc on se senti còmode, i n’estem obrint molts més. L’espai públic no es limita, però, a carrers, places i patis. Espai públic també són parades d’autobús, andanes de tren i equipaments cívics.
 

Uns serveis socials i sanitaris universals, eficients, eficaços i basats en la prevenció.

El present i el futur de les polítiques socials municipals han d’encarar una sèrie de reptes a partir d’un nou model de treballar, universal i integral, que aconsegueixi consolidar un sistema on la planificació estratègica sigui la base. Es centra en un canvi de lògica en el plantejament de l’atenció social que comporta el pas de la perspectiva individual a la comunitària, de la promoció de l’assistencialisme a la de l’autonomia, d’un enfocament centrat en els problemes econòmics a un enfocament multidimensional, de la reacció a l’acció estratègica i anticipadora, d’entendre les conseqüències a centrar-se en les causes, de l’especialització i segmentació a la transversalitat i coordinació multinivell, i que possibilita avançar cap a la coresponsabilització, la participació i la sensibilitat de les particularitats territorials i de col·lectius.
 
Es preveu l’homogeneïtzació dels territoris de cobertura de cadascun dels equips bàsics d’atenció social amb els de les àrees bàsiques de salut, per possibilitar una millor planificació i coordinació. Així mateix, s’aprofundeix en una reorientació del treball d’aquests equips bàsics vers una perspectiva comunitària, així com vers una major responsabilització de l’usuari en la resolució de les seves dificultats. Aquesta reorganització dels serveis bàsics s’acompanya d’un procés de redimensionament i actualització dels projectes socials adreçats respectivament a infància i família, problemàtiques socioresidencials, discapacitat i dependència, així com d’una millora en la qualitat i la prestació de serveis específics (SAD) i especialitzats (EAIA). Aquests serveis, en aquelles prestacions que estan subjectes al pagament de taxes i preus públics, es presten amb criteris de màxima eficiència, i es cobren amb criteris de progressivitat i equitat social: ningú s’ha de quedar sense servei per manca de recursos, però cal evitar-ne el mal ús.
 
La planificació i posta en funcionament de les noves àrees bàsiques de salut també és el punt de partida per al desenvolupament i millora de projectes basats en la prevenció i en l’orientació comunitària, que focalitzin la seva actuació amb criteris proactius i se centrin en el treball de col·lectius poblacionals amb majors riscos de salut. Es tracta de millorar la coordinació entre les actuacions realitzades pels proveïdors de serveis de salut al territori amb les que es realitzen des de l’ajuntament per tal d’incrementar-ne l’impacte, es tracta de donar un pas substantiu en termes de prevenció i detecció precoç. I es tracta de fer això a Terrassa, una ciutat amb un gran potencial per esdevenir capdavantera en la nova economia del coneixement, on el cluster sanitari serà un dels pilars de generació de nova riquesa, i on l’espai de Torrebonica ha d’esdevenir un pol de coneixement, producció i tecnologia, un pol de formació universitària en especialitats vinculades a la salut i un pol d’atenció sociosanitària d’alta qualitat.
 
258- Desenvoluparem i ampliarem la cartera de serveis del PUMAD, Punt municipal d'atenció a les discapacitats.
 
259- Efectuarem la revisió i actualització del Pla local de serveis socials per al periode 2015-2019.
 
260- Millorarem el catàleg de serveis socials, amb especial atenció a les necessitats derivades de les situacions de dependència.
 
261- Desenvoluparem accions de suport i acompanyament a les persones cuidadores de persones dependents.
 
262- Millorarem la prestació del servei de transport adaptat.
 
263- Impulsarem nous programes de suport a la supressió de barreres arquitectòniques a l'interior dels domicilis de persones discapacitades.
 
264- Millorarem l’activitat de lleure i oci per a infants amb diversitat funcional.
 
265- Impulsarem la creació d'”Espais de respir” per a familiars de persones amb discapacitat, i exigirem a la Generalitat de Catalunya, la construcció de la residència, centre de dia i servei de respir per a persones amb discapacitat i llurs famílies en la parcel.la cedida per l’Ajuntament.
 
266- Desenvoluparem un programa d'atenció socioresidencial de caràcter integral.
 
267- Desenvoluparem un projecte d’atenció educativa al Centre d'acolliment temporal per a persones sense sostre (ANDANA).
 
268- Desenvoluparem un programa d’infància i família de caràcter universal i transversal amb especial atenció al desenvolupament de centres oberts, esplais diaris i escola de família.
 
269- Millorarem l’atenció domiciliària adreçada al treball de suport socioeducatiu a famílies.
 
270- Exigirem a la Generalitat, com a administració competent, que construeixi la residència i centre de dia per a la gent gran de Sant Pere Nord, en els terrenys cedits per l’Ajuntament.
 
271- Impulsarem, a partir de l’avaluació de les necessitats, la construcció de noves residències i centres de dia en règim de concertació amb la Generalitat per part d’entitats i empreses.
 
272- Estudiarem, a partir de l’avaluació de les necessitats, la viabilitat  d'una residència i centre de dia per a gent gran de titularitat municipal.
 
273- Impulsarem la creació de llars assistides per a menors sota mesura de protecció.
 
274- Millorarem la dotació de professionals del SEAIA, amb l'objectiu de consolidar un tercer equip i millorar la capacitat d'atenció a la infància en risc greu.
 
275- Acordarem amb tots els agents de la xarxa social la millora contínua del protocol de ciutat de prevenció del maltractament infantil.
 
276- Acordarem amb tots els agents de la xarxa social l'establiment i aplicació d'un protocol de ciutat de prevenció del maltractament a la gent gran.
 
277- Millorarem el model d’atenció integral a les dones en situació de violència i els seus fills tot creant indicadors de qualitat dels serveis i amb la formació continuada dels diferents professionals que intervenen.
 
278- Treballarem per la continuïtat i millora de la Consulta Sexual Jove de l'Ajuntament de Terrassa i del CST apostant decididament per una política d’educació en la sexualitat afectiva dels i les joves, posant al seu abast tota la informació sobre mètodes anticonceptius i hàbits per desenvolupar una sexualitat saludable, tot trencant tabús i estereotips de gènere en les relacions sexuals. (JERC)
 
279- Potenciarem l’enfocament de salut comunitària mitjançant l’estreta col·laboració entre els serveis d’atenció primària de la salut, benestar social i salut pública, basant l’activitat en l’acció sobre els determinants socials de la salut.
 
280- Coordinarem i donarem suport a les accions de formació, promoció i prevenció que tinguin a veure amb la salut als centres educatius, al personal públic, a les entitats, etc.
 
281- Impulsarem, davant de la Generalitat de Catalunya, la redefinició i reactivació dels Governs Territorials de Salut per aconseguir més capacitat d’incidència en la planificació, la gestió i l’avaluació dels serveis de salut en l’àmbit territorial.
 
282- Millorarem la informació a la població de com utilitzar els recursos sanitaris i reforçarem l’educació sanitària com a potenciadora de l’autonomia personal.
 
478N- Crearem la figura del "Defensor del Malalt", adscrita al Síndic de Greuges local per abordar els casos des d'una sensibilitat sanitària i jurídica col·laborant amb la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública (PDSPT) o amb qualsevol ciutadà que demani ajuda.
 
283- Co-elaborarem i co-dissenyarem plans de salut comunitaris específics per a cada àrea bàsica de salut, amb la participació de la ciutadania i dels actors socials del territori, amb objectius, accions concretes, indicadors i mecanismes d’avaluació permanents.
 
284- Reforçarem els programes de prevenció i informació sobre la drogodependència, l’alcoholisme i el tabaquisme, i continuarem amb l’aplicació del pla local de drogues.
 
285- Millorarem l’atenció a les persones amb malalties mentals, conjuntament amb les administracions superiors, així com desenvoluparem programes de suport per als seus familiars directes.
 
286- Impulsar el seguiment proactiu, conjuntament amb serveis socials, dels pacients crònics complexos i amb malaltia avançada, amb equips específics, i coordinarem les accions de salut amb afers socials i esports per dissenyar programes adreçats a mantenir i augmentar l’autonomia de les persones, amb l’objectiu de treballar per un envelliment actiu i saludable amb polítiques i accions transversals.
 
287- Prioritzarem iniciatives i dissenyarem estratègies per promoure la vida independent de les persones, tant al seu domicili com a la comunitat, com a element per a la millora de la seva salut en general.
 
288- Informarem de manera regular i rigorosa sobre l’estat de l’aire de les poblacions i impulsar de manera prioritària actuacions dirigides a disminuir el nivell de contaminació atmosfèrica.
 
289- Impulsarem decididament el Consorci Sanitari de Terrassa, com a proveïdor públic de referència al territori del servei integral de salut, i incrementarem el nivell d’implicació de l’Ajuntament de Terrassa en la governança del mateix.
 
290- Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del nou CAP de Can Roca.
 
291- Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del nou CAP de l'Avinguda Barcelona.
 
292- Reclamarem a la Generalitat de Catalunya l'ampliació del CAP Sud.
 
293- Reclamarem a la Generalitat de Catalunya el desdoblament del CAP Rambla, per acabar amb la congestió que pateix actualment.
 
294- Millorarem el grau de cardioprotecció de la ciutat, continuant amb el programa d’instal·lació de desfibril·ladors externs automàtics (DEA) en espais i equipaments públics.
 
295- Desenvoluparem l'espai de Torrebonica com a centre de coneixement, recerca, innovació i prestació de serveis en el camp de la salut, i en potenciarem simultàniament els valors mediambientals.
 
296- Impulsarem l’arranjament d’itineraris segurs a peu i en bicicleta entre la trama urbana, l’àmbit de Torrebonica i l’Hospital de Terrassa.
 
297- Millorarem la connexió en transport públic entre la trama urbana, l’àmbit de Torrebonica i l’Hospital de Terrassa, mitjançant l’establiment de busos llançadora entre els punts nodals de la xarxa ferroviària, les principals parades de bus i aquest complex sanitari i de coneixement.
 

Una xarxa educativa no segregadora i defensora de l’equitat i la qualitat.

Apostem per la municipalització del sistema educatiu, tal i com preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). En aquest sentit i seguint els principis de subsidiarietat i d’apropament dels serveis públics al ciutadà, com a mesura de gestió més democràtica i eficaç, proposem una progressiva assumpció, per delegació, de competències en la planificació i gestió de l’educació per part de l’ajuntament, mitjançant la transferència dels recursos adequats. Les administracions locals han de poder gestionar les infraestructures i els diferents serveis educatius, tot potenciant l’autonomia dels centres escolars i aportant solucions efectives a les seves necessitats d’acord amb els corresponents projectes educatius.
 
Això ha de permetre, entre d’altres, planificar l’oferta escolar a nivell municipal, impulsar programes d’intervenció socioeducativa, establir criteris municipals propis d’admissió d’alumnes, així com la gestió, ja ara, de l’ensenyament infantil, l’educació de les persones adultes i els Programes de Formació i Inserció (PFI) i, progressivament, del conjunt de l’ensenyament obligatori. Cal vetllar, així mateix, per a la igualtat d’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a una educació pública de qualitat i gratuïta, i més encara tenint en compte les circumstàncies en què es troba actualment el món de l’educació.
 
Finalment, considerem que l’educació en el lleure és un instrument de primer ordre per potenciar la funció educativa de l’entorn, i cal contribuir de manera decidida al seu enfortiment.
 
298- Treballarem per aconseguir el traspàs de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat, gestionar l’oferta educativa del 0-3 i vetllar per la qualitat pedagògica de tota l’educació ofertada en aquest cicle, mantenint el seu caràcter educatiu. Flexibilitzarem els serveis educatius per als infants de 0-3 anys per conciliar-los amb les necessitats familiars.
 
299- Potenciarem nous serveis socioeducatius per als infants de 0-3 anys i les seves famílies: espai familiar, espai nadó, activitats per a pares i mares.
 
300- Reclamarem la transferència al municipi de la titularitat de les escoles públiques d’educació d’adults, mitjançant el traspàs de competències amb les corresponents dotacions pressupostàries i materials.
 
301- Reclamarem la gestió municipal de les beques de menjador i ajuts de materials escolar, vetllant perquè tots els centres que ho necessitin disposin dels serveis de transport i menjador, amb qualitat.
 
302- Revisarem el mapa escolar de l’ensenyament obligatori, assegurant una oferta suficient de places públiques en totes les zones de la ciutat, promovent l’existència d’instituts-escola, determinant els itineraris educatius dels alumnes des dels 3 fins als 18 anys en cada zona escolar, bé en centres integrats, o garantint la coordinació organitzativa i pedagògica entre centres diferents
 
303- Actualitzarem periòdicament el mapa escolar a partir del coneixement de la realitat des de l’OME i amb la participació del Consell Escolar Municipal, en coresponsabilitat amb el Departament d’Ensenyament, per tal d'impulsar una oferta educativa el màxim d’inclusiva.
 
304- Promourem un pla municipal d’itineraris segurs i vigilats que facilitin els desplaçaments a peu, de casa a l’escola, als escolars de la ciutat. Aquest pla ha de contemplar la problemàtica d’itineraris i horaris d’entrada i sortida dels centres educatius, facilitar-ne la coordinació entre els diferents centres, i buscar solucions imaginatives i funcionals per millorar aquesta mobilitat i fer-la més segura.
 
305- Vetllarem per la qualitat i la innovació de les escoles d’educació especial, aprofitant i potenciant l’experiència i la professionalitat acumulades pel col·lectiu de professorat d’aquests centres.
 
306- Planificarem i gestionarem programes d’acolliment i atenció educativa a l’alumnat de famílies immigrants, amb coordinació amb altres serveis educatius, i donant suport als centres que acullin aquest alumnat. Impulsarem la distribució de l’alumnat nouvingut entre tots els centres  públics i concertats, de cada zona, tot vetllant per la seva inclusió.
 
307- Impulsarem la coresponsabilització de les famílies en l’educació dels seus fills.
 
308- Impulsarem línies d’actuació per tal d’afavorir l’èxit escolar, implicant-hi les famílies i tots els organismes i entitats que hi incideixen.
 
309- Incrementarem, en la mesura del possible, l’oferta de places de l’Escola de Música per tal que la formació musical pugui arribar a més ciutadans i ciutadanes.
 
310- Reorganitzarem l’Escola d’Arts Aplicades per aconseguir uns estudis artístics que siguin referent obligat en la creació local i millorarem l’oferta formativa, complementària a l’actual oferta de Cicles Formatius.
 
311- Des del Consell de la Formació Professional, seguirem promovent la comunicació entre els centres, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació professional a les necessitats del mercat de treball de la zona d’influència de la nostra ciutat. Promourem una oferta àmplia, diversificada i ajustada a la demanda del mercat, de cicles formatius de grau mitjà i superior, i impulsarem la formació professional dual.
 
312- Impulsarem la planificació i renovació progressiva del mapa escolar de la Formació Professional mitjançant acords i compromisos entre l’Administració educativa, l’Ajuntament, els Gremis, empresaris, agents socials i centres educatius, per a dur a terme les propostes.
 
313- Promourem, així mateix, una oferta àmplia i diversificada de Programes de Formació i Inserció (PFI).
 
314- Promourem l’elaboració d’un Pla d’Usos i Serveis, en col·laboració amb les AMPA i altres entitats, per als centres escolars de la ciutat, en resposta a la necessitat d’obrir-se al seu entorn i de ser focus de serveis a la comunitat.
 
315- Iniciarem una nova etapa del Projecte de Ciutat Educadora, amb perspectiva transversal i integral, que superi projectes antics i defineixi noves línies estratègiques a la llum de les necessitats socials de la ciutat i els nous reptes, i que integri els diferents plans educatius d’entorn actualment existents.
 
316- Continuarem potenciant les activitats educatives complementàries, difoses a través de la guia d’activitats i serveis educatius, per tal de fomentar l’educació cívica i d’arrelar les escoles al territori.
 
317- Treballarem per coordinar i dinamitzar l’actuació de les persones que representin el municipi en els consells escolars de centre.
 
318- Fomentarem l’associacionisme juvenil als centres educatius en defensa dels drets de l’alumnat i en continuarem incentivant la participació en els consells escolars. Així mateix impulsarem que les associacions i sindicats d’estudiants promoguin activitats als centres per donar a conèixer els drets de l’alumnat. (JERC)
 
319- Donarem suport a la innovació i la renovació pedagògica, als moviments que la promouen, a les associacions de professorat, d’alumnes i de centres; i a l’organització de jornades, setmanes de l’ensenyament, escoles d’estiu, etc. Suport i col·laboració amb l’Associació de Mestres Alexandre Galí, de llarga tradició en la renovació escolar a Terrassa.
 
320- Reconeixerem les entitats d’educació en el lleure com a interlocutors en l’àmbit educatiu, i promourem la seva participació en el disseny de les polítiques infantils i juvenils.
 
321- Valorarem i potenciarem les entitats d’esplai de Terrassa pel desenvolupament d’activitats extraescolars i serveis educatius a infants i joves. Donarem un suport especial a les entitats que, per la seva ubicació o especificitat, treballen per combatre les desigualtats socials.
 
322- Impulsarem el reconeixement de l’actuació amb joves de 12 a 18 anys dins les entitats de lleure i estudiarem la dotació de partides pressupostàries conseqüents a les necessitats del col·lectiu.
 
323- Crearem, en el marc dels plans educatius d’entorn, una borsa de classes de repàs, i dinamitzarem un sistema d’intermediació per posar en contacte els estudiants que necessiten classes de repàs per millorar l’aprenentatge amb aquells que no poden compatibilitzar l’estudi i la feina, per tal posar en contacte diferents generacions d’estudiants i contribuir a resoldre dues necessitats que es complementen. (JERC)
 
324- Durem a terme anualment unes jornades d'acollida a tots els estudiants universitaris i de FP foranis que estudiïn a la ciutat, per donar a conèixer els serveis bàsics i les zones de lleure i d'oci de que poden gaudir a Terrassa.
 

Planificació de serveis i equipaments d'acord amb criteris d'intergeneracionalitat, proximitat i equitat.

Tot i que s’ha avançat força en l’execució del Pla d’Equipaments Cívics 2009-2018, i s’estan resolent molts dels dèficits històrics de la xarxa d’equipaments de la ciutat, pel que fa al seu nombre, característiques i dotacions, encara cal avançar en fórmules de cogestió, programació conjunta i progressiva incorporació de criteris d’intergeneracionalitat i interculturalitat a la gestió dels equipaments, promovent el treball en xarxa i la cogestió amb les entitats cíviques, defugint la utilització privativa d’aquests espais i incorporant-hi criteris de rendibilitat social.
 
325- Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del Casal intergeneracional de Can Parellada-Les Fonts.
 
326- Impulsarem la cogestió de la xarxa d'equipaments cívics de la ciutat entre Generalitat, Ajuntament i entitats ciutadanes.
 
327- Realitzarem les obres d'ampliació del Centre Cívic Alcalde Morera.
 
328- Projectarem i estudiarem la viabilitat econòmica de les obres d'ampliació del Casal cívic de can Boada.
 
329- Projectarem i estudiarem la viabilitat econòmica de les obres d'ampliació i reforma del Casal cívic d'Ègara.
 
330- Desplegarem el Pla d'equipaments cívics 2009-2018 en els aspectes de millora de la programació, del model de gestió i de la dinamització comunitària.
 

Mecanismes de prevenció de l'exclusió social basats en el treball en xarxa i la concertació.

La ciutat s’ha de dotar d’un marc estratègic, el Pla local d’inclusió social (cal aclarir que el PLIS 2011-2015 no s’ha executat i ha quedat obsolet), d’actuació de totes les iniciatives dins l’àmbit local adreçades a afeblir i prevenir els factors d’exclusió social, alhora que a fomentar l’optimització del benestar conjunt de la població. Això requereix treballar des de la planificació, i dotar de sentit estratègic les diverses accions inclusives existents al municipi. Cal oferir una perspectiva integral tant des del punt de vista de l’individu com de la comunitat; és en aquest punt on recau el pes d’un model de gestió pública descentralitzat i universal, on es vetlli per la coherència i la coordinació entre tots els elements per tal de potenciar-ne la seva eficàcia i la seva eficiència en termes de governança com a principi d’actuació.
 
La governança suposa el reconeixement de la necessitat de cooperació dels diversos actors socials en la planificació i execució de les polítiques socials. Implica treballar amb criteris relacionats amb la democràcia participativa i amb un model de gestió pública multinivell; amb la preeminència d’allò relacional en termes d’interacció i cooperació; amb la perdurabilitat de la interacció integral entre els actors fonamentals en la consecució de la inclusió (sector públic, sector privat, tercer sector i ciutadania); i amb l’establiment de mecanismes de consens, coordinació i relació directa amb les preocupacions dels ciutadans, en termes de transparència, eficàcia i responsabilitat pública.
 
Es proposa promoure mesures per a la inclusió social mitjançant un model d’intervenció en xarxa de tots els agents del municipi, especialment de l’administració local, i generar un instrument que ajudi a concretar mesures i a establir mecanismes de cooperació entre l’administració i la població per tal d’arribar al desenvolupament de programes i accions en base a unes línies estratègiques compartides.
 
Per evitar que els efectes socials de l’actual model de ciutat aprofundeixin en les desigualtats existents, cal establir una sèrie de línies estratègiques, enteses com les línies mestres del PLIS. Cal orientar l’acció per actuar efectivament sobre aquells problemes que es manifesten en l’actualitat per incidir-hi en paral·lel al canvi de model que està vivint la ciutat i que viurà en els pròxims anys.
 
331- Redactarem i desenvoluparem el Pla local d’inclusió social (PLIS) 2015-2019.
 
332- Incorporarem les polítiques inclusives com a element transversal de l’agenda política.
 
333- Aplicarem els principis de la governança en el disseny i execució de les polítiques socials locals.
 
334- Establirem mecanismes de coordinació, coneixement i comunicació entre els diferents actors (públics, privats i tercer sector) que impulsen accions inclusives.
 
335- Impulsarem el desenvolupament de programes adreçats a prevenir el sobreendeutament familiar.
 
336- Promourem l’enfortiment i l’empoderament de les xarxes socials bàsiques.
 
337- Situarem la prevenció de la vulnerabilitat i l’exclusió al centre de les polítiques municipals.
 
338- Crearem instruments de cooperació público-privada per a l’execució d’accions inclusives, i promourem la concertació de serveis amb entitats ciutadanes del tercer sector.
 

Integració dels nouvinguts assegurant la convivència amb els autòctons, evitant la guetització.

La immigració esdevé un tema estratègic que no només afecta a la inserció social dels nouvinguts, és a dir, a la integració de les persones immigrants en la nostra societat en el marc del respecte pels principis i valors democràtics, amb igualtat de drets i deures i amb igualtat d'oportunitats, sinó que també té uns impactes sobre el conjunt de la ciutadania. Ens trobem davant d'un fenomen social que té repercussions sobre el conjunt de tota la ciutat, ja sigui en l'àmbit demogràfic, econòmic, social, cultural i convivencial.
L'arribada de persones nouvingudes, i sobretot d'una manera tan important i sostinguda com hem tingut aquests darrers anys, canvia les dinàmiques de les societats, estableix nous reptes i problemàtiques, noves percepcions i noves sensibilitats. En conseqüència, l'objectiu ja no és només la integració de les persones nouvingudes, sinó la construcció d'un nou model social basat en la ciutadania, la convivència i la integració social.
 
Els programes i les actuacions que realitzem amb l'objectiu d'integrar a les persones nouvingudes són fonamentals, però la immigració, entre d'altres aspectes, pot agreujar encara més determinats dèficits que la nostra societat del benestar ja tenia. En aquest sentit, és molt important la gestió de determinades actuacions en l'àmbit de l'habitatge, l'ensenyament, la prestació de determinats serveis socials, l'activitat econòmica i comercial, la seguretat ciutadana, i, fins i tot, les polítiques d'inserció laboral. En un context d'alentiment econòmic, els recursos no s'incrementen, però sí les necessitats, amb la qual cosa, es generen situacions de percepcions negatives en determinats sectors de la població que poden produir, en determinades circumstàncies, el trencament del model convivencial i de la inclusió social.
 
339- Revisarem el Pla estratègic de ciutadania per al periode 2015-2019, tot adequant-lo a les noves necessitats derivades de l'evolució del fet migratori.
 
340- Desenvoluparem, en col·laboració amb el tercer sector, els instruments necessaris per rebre i acollir les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bàsiques amb els recursos normalitzats i/o específics de temporalitat limitada, acomplint la Llei d’Acollida.
 
341- Incrementarem, en col·laboració amb el CNL, l'oferta de cursos de català de nivell inicial i bàsic.
 
342- Emetrem en el termini indicat i assegurant que es compleixin els requisits establerts, els informes de competència municipal: disponibilitat d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar i l’informe d’arrelament.
 
343- Desenvoluparem accions per al suport al reagrupament tot donant respostes concretes a les necessitats específiques dels diferents perfils demogràfics de les persones que arriben.
 
344- Valorarem l’ús i impacte de la població estrangera i autòctona als diferents serveis municipals per a diversificar, si escau, la tipologia de les persones usuàries en cas de sobrerepresentació d’algun col·lectiu i/o adaptar els pressupostos i la definició d’aquests serveis a la nova realitat.
 
345- Vetllarem per trencar els estereotips racistes, rumors i falses afirmacions, aportant informació clara i transparent sobre els serveis públics al conjunt de la ciutadania. (JERC)
 
346- Desenvoluparem instruments que promoguin un entorn favorable per a una bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre autòctons i nouvinguts.
 
347- Treballarem per millorar el capital social de totes les persones de Terrassa, a partir del reforç i foment de noves xarxes socials entre persones de diferents origens.
 
348- Introduïrem mecanismes correctors que incideixin en un assentament heterogeni de les persones estrangeres en el conjunt del territori, per tal d’evitar la consolidació de ghettos ètnics.
 
349- Fomentarem el paper del teixit associatiu terrassenc en l’establiment i el reforç d’espais de convivència i participació entre autòctons i migrants, per tal de facilitar i millorar la integració social, i com a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat. (JERC)
 

Planificació i manteniment de l'espai públic, al servei de les persones.

L’espai públic ha d’estar net, ben conservat, sense alteracions en els serveis i el mobiliari urbà, lliure de pintades, correctament senyalitzat, i absolutament accessible. És responsabilitat compartida de l’administració i de la ciutadania tenir-lo i mantenir-lo així, i assolir aquest objectiu és un senyal de civisme altament valorat per tothom.
Alhora, l’espai públic ha esdevingut, progressivament, un lloc de pas més que un lloc de trobada i relació social. Cal recuperar aquesta funció cívica del carrer, generant una ciutat més amable, segura i acollidora.
 
350- Dissenyarem un protocol de manteniment urbà àgil i efectiu, que asseguri la ràpida reparació i reposició dels elements malmesos.
 
351- Intensificarem les accions de millora de l’accessibilitat en l’espai públic, i inclourem criteris d’accessibilitat universal en el disseny dels nous espais urbans.
 
352- Garantirem una adequada senyalització de passos deprimits, passos de vianants i guals, per facilitar la circulació amb cadires de rodes. Incrementarem la vigilància i la sanció de la indisciplina viària per garantir una bona mobilitat a les persones discapacitades.
 
353- Promourem l’accessibilitat als nous comerços i serveis, donant àmplia informació en tramitar l’autorització municipal de les possibilitats i les bonificacions existents.
 
354- Promourem la millora de l’accessibilitat dels establiments existents, mitjançant la recerca d’accions concertades amb els gremis i associacions empresarials de la ciutat.
 
355- Impulsarem accions adreçades a millorar la polivalència de l’espai públic, incorporant en el seu disseny i renovació criteris de satisfacció de les necessitats dels diferents grups de població, segons edat, sexe, mobilitat i tipologia d’ús de l’espai públic.
 
356- Realitzarem una anàlisi dels usos socials de l’espai públic, adreçats a identificar llocs disfuncionals o percebuts com a conflictius, i proposarem un pla de mesures correctores.
 
357- Proposarem mesures d’adaptació temporal i periòdica d’espais de pas com a espai de trobada i relació social, en aquelles zones de la ciutat més deficitàries quant a places i espais relacionals.
 
358- Posarem en marxa un pla de progressiva actualització i millora de la senyalització de la ciutat, informativa, d’itineraris i viària.
 
359- Promourem accions de foment de la coresponsabilitat de la ciutadania en l’adequat manteniment de la neteja i l’equipament de la ciutat, i impulsarem projectes d’autogestió veïnal per a la cura de l’espai públic.
 
360- Crearem una xarxa de patis oberts per fomentar que els infants i joves juguin als patis de les escoles en horari no lectiu (JERC).
 

Prevenció de l'incivisme i la inseguretat, i mecanismes per fer-hi front si apareixen.

Per bé que l’incivisme acostuma a ser una conseqüència derivada de determinades disfuncions socials, i que per tant cal posar tots els esforços en la prevenció mitjançant el desenvolupament d’un model de ciutat més just i inclusiu, i accentuar els mecanismes de prevenció mitjançant el treball socioeducatiu i el reforç del desenvolupament comunitari, no és menys cert que les societats complexes (i Terrassa no n’és una excepció) porten aparellades algunes dosis d’egoisme, de manca de respecte pel bé comú o directament de comportaments delictius.
 
Per tant, i en paral·lel amb un treball constant i sistemàtic de prevenció, detecció i correcció dels elements socials generadors d’incivisme, cal disposar dels mecanismes de protecció de la comunitat necessaris per garantir una ciutat segura i cívica.
 
Terrassa és una ciutat inclusiva en la que hi viuen i conviuen persones de diferents procedències però amb un mateix denominador comú: tothom forma part d’allò que denominem la ciutat. La nostra ciutat. Aquesta s’ha anat vertebrant al llarg dels anys mercès a les diferents onades migratòries que hi ha hagut combinat amb períodes d’estancament en el creixement de la població.
 
Volem una ciutat que sigui socialment justa, equilibrada en drets i deures, amb igualtat d’oportunitats i que esdevingui una ciutat segura.
 
Sense seguretat no hi ha convivència ni exercici de la llibertat. La seguretat ciutadana no només és un concepte jurídic, doncs va molt més enllà d’una concepció estrictament policial, aprofundint en els diversos estaments socials i garantint el funcionament de l’Estat del Benestar.
 
Terrassa és una ciutat que està considerada segura d’acord amb les dades de comissió de delictes. Ara bé, tal i com ens mostren els resultats de l’enquesta que ERC-MES ha realitzat recentment, l’incivisme i la convivència intercultural, constitueixen dos dels factors avaluats com a problema per la ciutadania. Per tant caldrà desenvolupar les polítiques de seguretat  tenint en compte aquesta percepció que certament té una base real i que afecta a la convivència i benestar de la població.
 
Tanmateix, la participació dels ciutadans i ciutadanes en els afers relacionats amb la seguretat,  constitueix un àmbit de participació que enriqueix la coresponsabilitat cívica dels ciutadans vers l’administració local.
 
361- En correspondència amb les competències de la Junta Local de Seguretat, millorarem l’eficiència en la coordinació amb la resta de cossos de seguretat.
 
362- Dotarem al Consell Municipal de Seguretat Ciutadana de més atribucions per poder garantir la implicació de tots els sectors ciutadans en l’elaboració de propostes en matèria de prevenció, actuació i coordinació policial.
 
363- Incrementarem la dotació de policia de barri/districte com a policia més propera als ciutadans i primer nivell operatiu en la detecció de comportaments i actuacions il·lícites.
 
364- Incrementarem la formació policial en l’àmbit de la perspectiva de gènere i incrementarem la coordinació amb els diferents cossos policials, estament judicial, fiscalia i serveis socials per tal de, en el marc de les seves competències, protegir els drets de les persones que pateixen maltractaments.
 
365- En l’àmbit educatiu i de sensibilització, incrementarem la presència policial a les escoles i centres de secundària i alhora desenvoluparem campanyes de sensibilització per fomentar els bons hàbits en la conducció tant de vehicles turisme com de motocicletes i ciclomotors, així com dels propis vianants.
 
366- En l’àmbit de securització dels vianants, desenvoluparem actuacions inclusives d’acord amb el Pla d’Accessibilitat i alhora revisarem i millorarem (quant a les condicions d’accés, d’il·luminació, de visibilitat, de senyalització, etc) els passos protegits i refugis de vianants a la ciutat.
 
367- En l’àmbit de circulació, estudiarem i durem a terme, si s’escau, les zones de velocitat limitada a (Zona 30) en aquells espais urbans on les intensitats de trànsit i els fluxos de vianants requereixin l’aplicació d’aquesta mesura.
 
368- En l’àmbit preventiu de l’accidentalitat, incrementarem els controls en ciclomotors, motocicletes i turismes quant a les condicions de seguretat dels mateixos i també respecte dels controls d’alcoholèmia i demés substàncies que impedeixen una conducció normalitzada.
 
369- Desenvoluparem, en el marc de la Taula de la infància, i en col·laboració amb Mossos, Fiscalia de Menors, DGAIA i Serveis Socials, programes de prevenció en situacions de vulnerabilitat infantil.
 
370- En l’àmbit de la contaminació acústica i més enllà de les actuacions a requeriment prèvia denúncia de particulars, incrementarem els controls sonomètrics especialment centrats en els ciclomotors i motocicletes per tal de reduir-ne els efectes.
 
371- En l’àmbit de l’alimentació, desenvoluparem accions d’inspecció i control especialment en la venda ambulant no permesa amb motiu de celebracions culturals i/o festives.
 
372- Incrementarem els controls mediambientals, perseguint comportaments nocius per a la salut pública, així com també en el medi periurbà i forestal del terme municipal.
 
373- Participarem en els programes de control i supervisió per prevenir la mutilació genital infantil en determinats col·lectius.
 
374- Incrementarem, de manera significativa, les accions de sensibilització als casals i centres de dia de la gent gran a fi i efecte d’ensenyar hàbits d’autoprotecció per a la gent gran: A la llar, a la via pública, en els creuaments en via urbana, etc.
 
375- Formarem i especialitzarem una unitat policial en el coneixement i actuació dirigida a la gent gran, en correspondència amb les unitats especialitzades de mossos d’esquadra i d’altres serveis municipals per tal de poder intervenir immediatament en casos de maltractaments, de mobbing immobiliari, problemes de convivència amb els veïns, etc..
 
376- Desenvoluparem, conjuntament amb les entitats ciutadanes, programes de sensibilització proactius en favor del civisme i la convivència, ja sigui en l’espai públic, com en les comunitats de veïns. Tot això en el marc del desenvolupament de la Nova Ordenança de Convivència.
 
377- Possibilitarem la realització de serveis a la comunitat substitutoris de les sancions per infracció de l’ordenança de bon govern, implantarem mesures alternatives a la sanció pecuniària en infraccions de menors per consum d’estupefaents, i intensificarem la col·laboració amb les altres administracions en l’execució de mesures penals alternatives.
 
378- Incrementar la formació en matèria de diversitat cultural als agents i comandaments del cos de policia local per tal de millorar les seves capacitats alhora d’interrelacionar-se amb col·lectius de diversa procedència que viuen a la ciutat.
 
379- Formarem i capacitarem als agents de policia més especialitzats per tal de poder participar en processos de mediació en la resolució de conflictes.
 
380- Explorarem la possibilitat de planificar les polítiques de seguretat ciutadana coordinadament amb els ajuntaments veïns.
 
381- Redactarem Plans sectorials de seguretat: poligons industrials, zones comercials i zones residencials.
 
382- Garantirem la suficiència de la plantilla de la Policia Municipal perquè sigui adequada a les necessitats reals de la ciutat.
 
383- Millorarem l'Espai Drets, lloc web de lluita contra la discriminació.
 

Transversalitat de les polítiques de foment de la igualtat pel que fa al gènere, l'edat, l'origen i la diversitat funcional.

Els àmbits municipals que poden intervenir davant de la desigualtat són múltiples i diversos: serveis socials, habitatge, treball, salut, educació, seguretat, participació ciutadana… Per poder desenvolupar correctament polítiques d’igualtat de deures i de drets, haurem de poder treballar des de tots els àmbits d'actuació del municipi que ho requereixin, haurem de poder donar respostes a demandes i resoldre situacions de conflicte des d'una perspectiva integral i multidisciplinar.
 
El concepte de transversalitat s’introdueix en la cultura organitzativa de l'Ajuntament amb l'objectiu de canviar el concepte d'administració excessivament fragmentada, vertical, amb mancances de visió estratègica, d'avaluació i sobretot, de coordinació. Sens dubte, s'ha de continuar aprofundint el camí iniciat, impulsant la transversalitat com a metodologia de treball i d’organització. Tot i que el que entenem per serveis personals tradicionals (cultura, treball, educació, esport, benestar social…) juguen un paper molt important en el disseny i desenvolupament de les polítiques d’igualtat, no podem perdre de vista, que l’habitatge, el disseny d’espais públics, la seguretat ciutadana, la mobilitat…, són també serveis adreçats a les persones. I, per tant, també han de jugar un paper imprescindible. L’urbanisme, la seguretat ciutadana o la mobilitat, fan o no fan integració social, ajuden o no a la convivència, i milloren o no la qualitat de vida individual i col·lectiva.
 
La transversalitat vol trencar amb una concepció de l’administració local com a estricte productor de serveis sectorials. I vol donar una visió estratègica tenint en compte dos principis que fan que el món local tingui una posició privilegiada: el principi de territori i el principi de proximitat, que fan que les necessitats i els interessos de les persones siguin més tangibles, així com també la participació dels mateixos ciutadans i ciutadanes, de les entitats i del conjunt d’institucions públiques i privades en un projecte de ciutat.
 
384- Impulsarem la reconversió organitzativa de l’ajuntament, mitjançant la transformació de les actuals regidories i serveis vinculats a factors estructurals de les persones (sexe, edat, lloc de naixement) en programes orientadors de la prestació de serveis personals, de la planificació i gestió territorial i en general de totes les polítiques públiques. Incorporarem, per tant, la perspectiva de gènere, de les diferents etapes del cicle vital o de la variabilitat cultural en el disseny i en la pràctica de tota l’acció municipal.
 
385- Crearem els programes transversals de Polítiques de gènere, Usos del temps, Infància, Joventut, Gent gran, Immigració, Discapacitats i Inclusió, i dissoldrem els serveis actualment existents relatius a aquests àmbits, bo i reincorporant els programes i els professionals afectats en els àmbits sectorials més propers.
 
386- Mantindrem les regidories vinculades als àmbits esmentats, amb funció d’impuls polític i interlocució amb la ciutadania, però sense funcions executives des del punt de vista de l’atribució de competències funcionals o orgàniques.
 
387- Impulsarem la modificació de les bases d’execució del pressupost, a fi i efecte de dotar aquests programes i garantir de forma imperativa la seva execució i aplicació des de la resta de classificacions orgàniques pressupostàries.
 
388- Impulsarem la creació de taules transversals de coordinació tècnica, d’àmbit territorial de districte, per al disseny, execució i seguiment de programes d’intervenció territorialitzats.
 

Cultura a l'abast de tothom en circuits de formació, sensibilització, producció i consum.

La cultura és l’aspecte més rellevant de la nostra vida col·lectiva. L'activitat cultural és allò que dóna personalitat a una població i, de totes les accions de la persona, la que més ajuda a l’alliberament de la consciència individual i col·lectiva. La cultura, doncs, és un bé individual i col·lectiu i, malgrat la seva dimensió universal, només pot desplegar totes les seves potencialitats en un entorn de proximitat. Per això, el paper dels ajuntaments és clau pel que fa a les funcions, les competències i fins i tot pel que fa al finançament dels serveis culturals bàsics d’atenció directa als ciutadans. I aquest paper clau que, en l’actualitat, desenvolupen les polítiques culturals en la integració social, en el desenvolupament econòmic i en la transmissió de la informació i el coneixement, es veurà seriosament compromès si no és possible trencar les inèrcies heretades.
 
Des dels ajuntaments, la tasca de suport a les activitats culturals pot suposar un impuls a l’acció de les entitats i els organismes promotors i, al mateix temps, una millora per a la vida col·lectiva de la ciutadania. En aquest sentit, cal bandejar opcions de caràcter dirigista (l’ajuntament com a motor i protagonista de l’activitat cultural sempre acaba per tenir efectes socialment paralitzadors) o d’altres clarament absentistes (l’ajuntament subvenciona acríticament les propostes culturals que li arriben des d’entitats o empreses).
 
La cultura ha de ser un element integrador, que posi en contacte col·lectius provenint de realitats culturals diverses i, alhora, actuï com a font d’arrelament nacional, amb la llengua catalana com a vehicle lingüístic. Ha de ser un element de realització personal, vehicle de coneixement i creativitat, de ciutadania, identitat i capacitat crítica. Cal, doncs, prioritzar aquelles activitats on els ciutadans tenen un paper actiu i participatiu. La cultura ha de ser també un element de dinamització social. Per això la política cultural ha de potenciar l’associacionisme i la participació, treballant conjuntament amb entitats locals i buscant la coordinació amb d’altres regidories.
 
La cultura és també un dret democràtic que ha de ser a l’abast de tothom. Això es tradueix, per exemple, en entrades bonificades a persones menys afavorides, serveis gratuïts de biblioteca i d'arxiu, organització d'actes populars i establiment generalitzat d’acords estables de col·laboració amb l’associacionisme local.
 
389- Desenvoluparem les línies de treball que proposa el Llibre blanc de la cultura a Terrassa, com a instrument de planificació estratègica de les polítiques culturals a la ciutat.
 
390- Establirem els mecanismes, d’acord amb les directrius marcades pel Llibre blanc, de transferència de recursos i de seguiment periòdic d’activitats dels equipaments, centres i entitats que efectuïn tasques d’interès públic o que ofereixin recursos i serveis en règim de substitució de la iniciativa municipal.
 
391- Incentivarem la col·laboració públic-privat en temes d’innovació, creativitat i renovació, així com les accions realitzades per a potenciar la recerca o innovació en el camp cultural.
 
392- Impulsarem la descentralització de la programació cultural ja consolidada per tal de normalitzar-la en tot el territori de la ciutat.
 
393- Promourem l’optimització i maximització dels usos dels equipaments culturals de la ciutat, omplint-los d'activitat cultural i posant-los a disposició de la ciutadania i dels artistes i entitats per a les seves creacions.
 
394- Incentivarem la col·laboració entre entitats per a la realització de projectes culturals que combinin disciplines i/o objectius de les diferents entitats intervinents.
 
395- Promourem la programació d'espectacles i activitats culturals que visualitzin l'existència de la diversitat afectiva, sexual i d'identitat de gènere.
 
396- Donarem suport al festival TNT, el festival de Jazz i el festival de circ com a festivals de projecció nacional, potenciant la participació i involucració de diferents col·lectius de creadors, entitats i equipaments de la ciutat.
 
397- Incrementarem la coordinació de les programacions d’arts escèniques dels diferents equipaments público-privats de la ciutat, fent una presentació conjunta dels principals espais de referència. 
 
398- Incrementarem la coordinació de les programacions d’arts visuals dels diferents equipaments público-privats de la ciutat, fent una presentació conjunta dels principals espais de referència. 
 
399- Facilitarem un acord que permeti formar una gran col·lecció d’art terrassenc a partir de la confluència de diferents fons público-privats de la ciutat i mostrar-la en diferents espais apropiats especialment pensats per a aquest objectiu.
 
400- Prioritzarem la programació de propostes culturals locals de qualitat i d’altres propostes culturals catalanes, sense desatendre poder veure propostes diferencials vingudes d'altres territoris.
 
401- Promourem i prioritzarem les propostes culturals col·laboratives entre institucions, entre departaments del mateix consistori, entre entitats i institucions públiques, entre diferents entitats.
 
402- Treballarem per potenciar l’atractivitat turística de les nostres propostes culturals més rellevants: Festa Major, Festival de Jazz, Fira Modernista, diades castelleres...
 
403- Potenciarem la presència de la cultura popular, el jazz, el circ i el cant coral en diferents propostes culturals de ciutat: festa de sant Jordi, fira modernista, festa major...
 
404- Dotarem de contingut cultural altres propostes ciutadanes per contribuir a incrementar la seva atractivitat i mostrar el nostre potencial cultural: promoció comerç, mitja marató, fira santa llúcia... 
 
405- Dinamitzarem el patrimoni cultural de Terrassa i potenciarem propostes que enllacin la cultura immaterial amb els elements més destacats del patrimoni immobiliari de la ciutat.
 
406- Treballarem per millorar la coordinació i col·laboració entre els diferents museus de la ciutat: Museu de Terrassa, MNATEC, Museu Tèxtil.
 
407- Redactarem en un termini no superior a dos anys un Pla General de Museus que prevegi les inversions a realitzar en el proper decenni.
 
408- Actualitzarem l’exposició permament de la història de la ciutat i la ubicarem en un espai més cèntric.
 
409- Crearem un espai d’acollida i un centre d’interpretació de la Sèu d’Ègara.
 
410- Impulsarem l’ampliació dels fons custodiats a l’Arxiu Històric de Terrassa procurant incorporar els de les entitats més representatives per assegurar la seva correcta conservació i custòdia.
 
411- Atorgarem protagonisme en els esdeveniments ciutadans a les entitats per a la gestió d’espais i la programació d’activitats durant aquests esdeveniments.
 
412- Establirem línies de finançament i bonificació, cara a garantir la universalitat de l’accés als espectacles, pensant en els sectors socials més desafavorits i en coordinació entre la iniciativa pública i la privada.
 
413- Millorarem el carnet jove de Terrassa, facilitant l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius en la compra d’entrades. (JERC)
 
414- Continuarem impulsant la recuperació de la memòria històrica mitjançant el suport a projectes i activitats que hi contribueixin.
 
415- Potenciarem la línia de projecció exterior que contempla Terrassa com a un espai privilegiat per explicar i comprendre els processos d’industrialització, i implicarem decididament el conjunt dels museus en aquesta línia.
 
416- Continuarem els programes de foment de l’ús de les biblioteques municipals a través d’activitats que en fomentin l’ús per part del jovent, i vetllarem per l’adequació dels horaris de la biblioteca a l’horari estudiantil. (JERC)
 
417- Crearem un espai on el jovent pugui estudiar en condicions òptimes, tenint en compte els horaris flexibles i adaptats als períodes d’exàmens i l’accés a internet de banda ampla. (JERC)
 
418- Incrementarem la col·laboració amb les entitats de cant coral de la ciutat, i promourem l’establiment de sinergies i espais de col·laboració entre elles.
 

Recursos per al desenvolupament de productors culturals excel·lents.

No n’hi ha prou amb impulsar eines per incrementar el consum cultural entre la població. Cal, sobretot, posar els mecanismes necessaris per generar nova creació, en les arts plàstiques, escèniques i visuals, en la literatura i en la música. Cal que hi hagi un ventall de recursos que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a la formació i la creació artística, i cal afavorir l’acostament dels productes culturals al territori, en paral·lel a la recerca de l’excel·lència i la consolidació d’activitats i expressions culturals punteres a nivell nacional.
 
419- Consolidarem el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa com a centre de projecció nacional dins la xarxa de centres públics.
 
420- Treballarem per consolidar el Teatre Principal com un equipament de referència.
 
421- Ampliarem l'oferta d'espais expositius de titularitat pública, amb fórmules de cost reduït, amb especial atenció a nous artistes locals i emergents.
 
422- Donarem suport a la creació artística mitjançant la dotació de premis i bosses d’estudi i de treball, així com l'oferiment de residències de creació per als nous valors en les diferents disciplines.
 
423- Impulsarem la realització de programes de difusió i sensibilització en coordinació amb escoles i entitats, i amb especial incidència a la xarxa d’equipaments cívics.