Programa Electoral

Governança

La governança és l'estructura de les relacions que s'estableixen entre diferents actors per a la presa de decisions en els afers col·lectius. La governança inclou el sistema de regles formals i informals que regeixen les relacions entre els actors així com la definició d’aquests actors (poders públics, agents socials i econòmics). La governança no només descriu un esquema de funcionament, sinó que el terme també s’utilitza per fer referència a que les decisions que es prenguin serveixin per formular polítiques ben orientades en benefici de la ciutadania.
 
La governança és, doncs, el compromís amb la pròpia ciutat i amb el país. És una acció deliberada de participació de la comunitat per millorar-la i formar-ne part activament. I per fer que la ciutadania se senti partícep d’aquest projecte cal fer que l’administració torni a ser propera, transparent, clara. Ens cal apropar l’administració a la ciutadania, perquè se la senti seva, perquè se la faci seva, perquè és seva. Perquè l’administració, igual que la ciutat, és propietat dels ciutadans i les ciutadanes.
 
Perquè l’administració no és l’objectiu en si mateix, és l’eina indispensable per garantir la igualtat d’oportunitats. I per aquest motiu l’hem d’organitzar millor. Volem els millors, i cal que estiguin en els millors llocs. Per això, sovint cal un esforç de flexibilitat, que no de flexibilització: amb mentalitat oberta per descobrir que, de vegades, haver-ho fet sempre igual no vol dir que sigui la millor manera. Innovar, descobrir, conèixer i aprendre són mots que han d’estar lligats intrínsecament a l’administració pública.
 

Gestió eficient, eficaç i útil dels recursos públics.

Cal restringir despeses, fent una lectura ambiciosa i imaginativa dels programes que fa l’ajuntament i analitzant detalladament la seva utilitat. Cal incrementar els ingressos, per la via de la negociació amb les administracions de nivell superior, però sobretot millorant els ingressos propis i consolidant una gestió patrimonial orientada a l’obtenció simultània de liquiditat i rendibilitat social. I, per descomptat, cal aprofundir en la millora de l’eficiència de l’administració local, fent més amb menys.

1- Unificarem les eines diagnòstiques i prospectives de l’administració local, per millorar la capacitat de planificació estratègica i evitar la reiteració d’estudis parcials. Tindrem permanentment actualitzada la diagnosi de les necessitats de la ciutat, i millorarem les eines de gestió de la informació municipal simultàniament com a element d’eficiència i com a eina diagnòstica: quadres de comandament integrals, i sistematització global dels processos de planificació, anàlisi i avaluació estratègica.

2- Promourem la coordinació de l’estratègia de desenvolupament futur de Terrassa amb la resta de municipis del nostre sistema urbà, l’àmbit B-30 i el pol de desenvolupament econòmic de Rubí-Sant Cugat-Cerdanyola.

3- Realitzarem anàlisis detallades de cost econòmic i benefici social de tots els serveis municipals actualment existents, i proposarem la reconversió o el tancament dels serveis obsolets o innecessaris des del punt de vista social.

4- Aplicarem criteris de transversalitat per a la compactació de serveis municipals, reduint l’excessiva atomització existent i alleugerint l’estructura directiva.

5- Evitarem les duplicitats en la prestació de serveis, tant entre diferents administracions com a l’interior de la pròpia organització municipal.

6- Continuarem el procés de racionalització del holding municipal.

7- Aplicarem criteris d’economia d’escala a la política de compres de l’administració local, per tal d’aconseguir majors estalvis en la compra de béns, serveis i subministraments.

8- Intensificarem l’aplicació de criteris de contenció en el consum de materials fungibles, les despeses de protocol i representació, els contractes de consultoria i assistència i les despeses de publicitat, propaganda i correu.

9- Posarem en marxa un pla de viabilitat econòmica de l’acció de govern municipal per al mandat 2015-2019, que contempli les opcions d’endeutament a llarg termini i de realització patrimonial per finançar inversió, fixi objectius anualitzats d’ingressos i despeses per a tot el mandat i estableixi els programes d’actuació de l’administració local amb la corresponent proposta de dotació econòmica plurianual per a cadascun d’ells.

10- Impulsarem un pla de reorganització de la plantilla i del catàleg de llocs de treball de l’administració local, per concretar i temporalitzar els processos de compactació o tancament de serveis i la corresponent reubicació dels treballadors afectats.

11- Impulsarem un nou procés de valoració de llocs de treball amb criteris d’equitat i transparència, i amb la participació de tots els agents implicats.

12- Promourem un pla de formació permanent per al personal municipal, així com la implantació d’una cultura organitzacional que promogui el creixement professional i la detecció i aprofitament del talent dels treballadors públics.

13- Elaborarem una anàlisi detallada dels serveis impropis (competència d’altres administracions) prestats per l’Ajuntament de Terrassa, i del seu cost, per tal de negociar amb les administracions responsables de la prestació d’aquests serveis el corresponent rescabalament econòmic.

Organització de l’administració local transparent, professional i orientada al ciutadà.


Cal que els electes recuperin la seva funció d’interlocutors de la ciutadania, d’antenes de detecció de noves problemàtiques i necessitats, de constructors de futurs possibles, d’agents de canvi social... Alhora, cal que els electes tinguin la valentia suficient com per saber dir “no” a les demandes irresponsables o egoistes que massa vegades formulen els segments ciutadans menys compromesos amb l’interès general. Cal, en definitiva, potenciar la funció política i relacional dels regidors, en detriment de l’excessiu tancament al despatx i en detriment del freqüent atrinxerament de l’electe en un mer rol de tècnic, d’especialista en temes concrets.

Cal simplificar al màxim els mecanismes de relació de l’ajuntament amb la ciutadania i amb les empreses, i diferenciar clarament la relació política de l’administrativa. En aquest sentit, cal facilitar els espais d’anàlisi, debat i reivindicació ciutadana, mitjançant una major accessibilitat dels electes i una absoluta transparència informativa de la gestió municipal. I també cal facilitar els mecanismes de relació administrativa, aprofundint en les possibilitats de l’administració electrònica, multiplicant els canals d’accés dels ciutadans a l’administració i acostant l’administració al territori.

14- Promourem una redefinició de l’estructura orgànica municipal, reduint l’atomització existent, racionalitzant i compactant serveis, i limitant al màxim el nombre d’electes amb dedicació exclusiva.

15- Avançarem en la definitiva transversalització de l’organització municipal, reconvertint les actuals regidories i serveis vinculats a factors estructurals de les persones (sexe, edat, lloc de naixement) en programes orientadors de la prestació de serveis personals, de la planificació territorial i en general de totes les polítiques públiques. Incorporarem, per tant, la perspectiva de gènere, de les diferents etapes del cicle vital o de la variabilitat cultural en el disseny i en la pràctica de tota l’acció municipal.

16- Promourem una redefinició de l’estructura territorial municipal, potenciant el paper dels districtes com a prestadors de serveis i reconvertint el seu actual rol reactiu (de mer receptor de demandes ciutadanes i de gestor de conflictes) en planificador i proactiu.

17- Impulsarem un model de presa de decisions més àgil, i establirem espais periòdics de coordinació entre la direcció política i la direcció tècnica de l’ajuntament.

18- Promourem, paral·lelament, un reforçament dels espais deliberatius, atorgant majors competències al ple municipal i delimitant amb major claredat les atribucions delegades a la junta de govern.

19- Garantirem l’accés i control al govern, al grau d’acompliment del Pla de Mandat i a les agendes dels electes.

20- Impulsarem les modificacions del ROM que siguin necessàries per facilitar una major agilitat i utilitat dels plens municipals, així com per promoure la participació de la ciutadania als mateixos.

21- Actualitzarem i simplificarem els sistemes de comunicació entre ciutadania i ajuntament, i potenciarem encara més l'administració electrònica.

22- Millorarem els mitjans de comunicació municipals (ràdio, TV i la revista Visquem Terrassa), tot garantint-ne la independència informativa, la pluralitat i la qualitat periodística.

23- Simplificarem i agilitzarem al màxim els procediments de sol·licitud de llicències de diferents tipologies, i establirem una carta de compromisos pel que fa als temps de resolució dels expedients.

24- Avançarem en l’accessibilitat universal de l’administració, tant dels seus espais físics com virtuals, i els dotarem progressivament dels mitjans per poder atendre persones amb algun grau de discapacitat i garantir la seva autonomia en la seva relació amb l’ajuntament.

25- Avançarem cap a un “Ajuntament sense papers” on totes els tràmits s’originin a través de plataformes digitals i el recorregut administratiu dins la casa també estigui dins un entorn digital, per tal de disminuir els costos econòmics i ecològics i poder donar respostes més àgils.

26- Millorarem i impulsarem el web de Dades Obertes municipal per promoure la participació i l’interès de la ciutadania en els afers públics, així com l’accés a la tota la informació relativa a l’activitat municipal.

27- Promourem l’aprofitament de les xarxes «Wi-Fi» municipals per proporcionar l’accés als serveis i als tràmits municipals, així com per universalitzar l’accés a internet.

28- Promourem de manera proactiva l'oferta de serveis a la ciutadania basats en l’aprofitament de les potencialitats dels smartphones.

29- Unificarem l’Arxiu Històric i l’Arxiu Administratiu, afavorint-ne així el bon funcionament i eliminant duplicitats.


Mitjans per millorar l'associacionisme, a l’abast de la ciutadania.


La història de la ciutat de Terrassa del darrer segle no s’entendria sense l’àmplia i diversa xarxa associativa existent. Els moviments culturals, cívics, esportius o veïnals han estat decisius en la configuració de la ciutat, i en l’estructuració de les seves xarxes socials bàsiques. Des de ja fa anys, però, assistim a un creixent procés d’atomització i afebliment del teixit associatiu.

A banda dels motius generals, de caire estructural, que expliquen aquest fet, com ara el creixent individualisme de les societats actuals, la creixent segmentació de la ciutadania (que abona el creixement exponencial d’associacions ultraespecialitzades però petitíssimes quant a socis, capacitat i representativitat) o la dificultat de substitució generacional dels dirigents de les entitats històriques i més generalistes, la pròpia acció de govern municipal ha contribuït, en no poques ocasions, a desmobilitzar les entitats, a suplantar-ne algunes funcions des de l’administració i a establir-hi relacions de caire clientelar en alguns casos. Cal redreçar aquesta situació, posant a l’abast de les entitats les eines necessàries per tal que recuperin la seva potència històrica, la seva capacitat de convocatòria i la seva autonomia.

30- Desenvoluparem un espai virtual d’eines de gestió per a entitats.

31- Potenciarem la consolidació de xarxes ciutadanes per facilitar l'accés gratuït a internet, i per potenciar la cultura cooperativa en la construcció de coneixement i l'aprofitament de recursos de les TIC.

32- Fomentarem la coresponsabilitat de les entitats, i facilitarem eines de formació i reciclatge per tal que les que ho desitgin puguin millorar la seva capacitat econòmica i de gestió.

33- Fomentarem decididament el voluntariat, i construïrem conjuntament amb les entitats que ho desitgin un pla de captació d’associats i de difusió de les seves activitats.

34- Estudiarem la viabilitat de transferir al teixit associatiu la gestió de determinats serveis voluntaris, vinculats al lleure, l’esport, la cultura o el foment de la convivència.

35- Promourem la cooperació entre entitats, tant des del punt de vista material (cessió o aprofitament d’espais i infraestructures) com des del punt de vista de l’oferta d’activitats i serveis.

36- Donarem suport a les entitats en el seu creixement més enllà de la ciutat, facilitant processos d’incorporació a entitats de segon nivell (federacions, coordinadores, etc) i acompanyant les entitats que ho desitgin en projectes de difusió d’àmbit supralocal.


Mecanismes de democràcia directa i participativa.



Cal millorar la participació de la ciutadania en la governança de la ciutat: la majoria dels ciutadans i, en menor mesura, el teixit associatiu, desconeixen les possibilitats de participar, influir i implicar-se en els afers de la vida pública local, més enllà de les relacions habituals de sol·licitud d’informació o la formulació de queixes i suggeriments. Es fa evident, doncs, la necessitat d’augmentar i garantir la presència de la xarxa associativa de la ciutat en els diversos espais i processos de participació, així com la necessitat de promoure i potenciar la presència d’aquells grups socials que no acostumen a participar o desconeixen les possibilitats de participació, com per exemple les persones nouvingudes, la gent més jove o la ciutadania no organitzada.

Tanmateix, en l’actualitat hi ha una sensible manca d’interrelació dels diferents òrgans de participació que ja existeixen, i això dificulta l’aprofitament i la racionalització de la participació de les entitats, que massa vegades perceben com a inútil la seva presència en estructures de participació de caire deliberatiu, i senten que “només s’hi va a escoltar”. Cal, doncs, revisar i revitalitzar alguns dels òrgans existents, reduir-ne el nombre total, completar-ne alguns d’àmbits temàtics i avançar en la recerca de nous mètodes de participació més àgils i propers.

37- Modificarem el Reglament de Participació Ciutadana per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de la governança local.

38- Elaborarem una agenda participativa de mandat, en la qual s’especificaran els temes que es volen treballar de forma participativa, que difondrem i actualitzarem periòdicament.

39- Donarem més protagonisme social als òrgans de participació, incrementant-ne la presència en els mitjans de comunicació i Internet.

40- Crearem una base de dades, un Registre Ciutadà en què els ciutadans s’hi puguin inscriure per participar en els diferents òrgans i processos. Aquest registre ha de ser divers pel que fa als diferents sectors de la població (edat, sexe, territori, etc.) i ha d’assolir un nombre de persones adherides suficient com per garantir la seva represantativitat estadística.

41- Promourem la interacció amb la ciutadania utilitzant les TIC, mitjançant un sistema telemàtic permanent de consulta, deliberació i suport a la presa de decisions.

42- Regularem la iniciativa dels processos participatius que es proposin per part d’actors socials i ciutadans, per tal que es puguin dur a terme amb el suport de l’Ajuntament.

43- Impulsarem fórmules innovadores de funcionament en els processos, òrgans i mecanismes, que s’adaptin a la realitat quotidiana de les persones i a les seves necessitats de conciliar la vida familiar i laboral, el temps personal i el de participació en la vida comunitària de la ciutat.

44- Impulsarem el reconeixement dels grups no formalment constituïts, a fi i efecte que gaudeixin de les mateixes oportunitats que les entitats amb personalitat jurídica a l’hora de desenvolupar les seves activitats i esdevenir interlocutors de l’administració. (JERC)

45- Incorporarem la visió dels joves i infants al disseny de l’espai públic, la mobilitat, l’urbanisme, la seguretat, i en general a tots els aspectes de la ciutat, mitjançant la potenciació dels consells sectorials de joves i infants, i el foment de la seva independència de criteri i del seu rol d’interlocutor de l’administració. (JERC)


Progressivitat i equitat en les polítiques fiscals municipals.



Cal implementar polítiques fiscals flexibles i progressives, ajustades a les necessitats de la ciutat i que assoleixin un compliment homogeni per part de la ciutadania, així com desenvolupar models de taxes ajustats als criteris d'equitat, progrés i sostenibilitat. A aquest efecte, aplicarem una congelació general d’impostos, taxes i preus públics durant l’exercici fiscal 2016, amb l’objectiu de redefinir i actualitzar durant el mateix any un nou model de política fiscal municipal.

46- Consolidarem un model de taxes equilibrades entre el cost real dels serveis, les necessitats canviats dels seus usuaris i la seva capacitat econòmica.

47- Mantindrem permanentment actualitzats els padrons fiscals per tal de garantir l'acompliment eficaç de les obligacions tributàries per part de tothom.

48- Implementarem, en la mesura de les possibilitats legals, mesures de progressivitat i equitat de la política fiscal, vinculades a la renda de cada contribuent.

49- Impulsarem, per imperatiu legal, un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general del valor cadastral dels béns immobles de la ciutat, amb el doble objectiu d’acostar-los al seu valor real de mercat i de racionalitzar i moderar l’impacte d’aquest procés sobre l’IBI.

50- Estudiarem l’aplicació de mesures de flexibilització i abaratiment de les zones blaves, en funció de la seva utilitat real i de la pressió que exerceixen sobre veïns i veïnes de les zones on s’han implantat.

51- Estudiarem la implantació de zones verdes d’aparcament per als veïns.

52- Estudiarem la implantació d’un sistema de preu variable del bitllet d'autobús urbà, vinculat a la renda.

53- Aplicarem una bateria d’incentius al reciclatge de residus per la via de les bonificacions a la taxa de recollida d’escombraries i altres residus sòlids urbans.

54- Realitzarem una revisió a la baixa de la taxa de gestió de residus que abonen el petit comerç i els serveis en funció del residu efectivament generat.

55- Ampliarem el ventall de bonificacions fiscals per a la creació de nova activitat econòmica, amb especial èmfasi en les persones emprenedores.

56- Ampliarem el ventall de bonificacions, amb sensibilitat als costos fiscals diferencials de les famílies nombroses i les persones que viuen soles.

57- Aplicarem una política prudent de la retirada de vehicles per part de la grua municipal, i en qualsevol cas aquesta es farà amb la finalitat d’afavorir la mobilitat urbana i mai amb fins recaptatoris.

58- Estudiarem la implantació de mesures de fiscalitat tova i d’acompanyament a la creació de noves empreses, i vincularem en la mesura que ho permeti la normativa la fiscalitat municipal als resultats econòmics de l’empresa i al seu grau de responsabilitat social.

59- Millorarem la informació a la ciutadania sobre la taxa per tinença d'animal de companyia.

60- Millorarem la transparència i la pedagogia en relació al cost dels serveis municipals.


Un ajuntament compromès amb el procés cap a la independència del nostre país.



Anem cap a una ciutat que exerceixi la seva sobirania nacional. Una Terrassa protagonista, activa, implicada, necessària i indispensable en l’assoliment de la independència de Catalunya. La sobirania del país comença a Terrassa, i ja no hi ha marxa enrere.

61- Impulsarem l’adhesió de Terrassa a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)

62- Promourem i donarem suport a les campanyes que puguin realitzar-se per assegurar el caràcter plebiscitari de les properes eleccions catalanes.

63- Liquidarem tots els impostos que abona l’Ajuntament a l’Agència Tributària de Catalunya.

64- Donarem suport a les accions que el Parlament de Catalunya pugui prendre per constituir la República Catalana.

65- Impulsarem la creació de l'Assemblea Catalana de Càrrecs Electes, organisme encarregat d’assegurar la governabilitat del país i procedir a la Declaració d’independència dels representants del poble de Catalunya, en el cas que l’autonomia catalana sigui suspesa pel govern espanyol.