Programa electoral

Economia

La nostra economia està en un moment de transformació profunda, de la qual la llarga crisi iniciada el 2007 n’és la manifestació més dolorosa i visible, però no l’única. En aquest sentit la ciutat s’ha de marcar els reptes de la diversificació, la competitivitat i la internacionalització, i fer-ne el seu desenvolupament local.
 
La globalització econòmica ens marca els reptes d’afrontar la nova terciarització amb l’augment d’uns serveis de qualitat, la transformació de la indústria cap a les noves realitats del mercat, el manteniment dels centres de decisió i del màxim possible de llocs de treball industrials, l’impuls del tercer sector econòmic per afrontar els nous reptes socials i la consolidació de la societat del coneixement i la informació. És en aquest sentit que el model de competitivitat empresarial ja no pot pivotar més en la precarietat laboral, sinó en la qualitat de les empreses i el treball.
 
Volem una ciutat complexa, on convisquin diverses maneres de guanyar-se la vida, i també de viure-la, evidentment. Ens cal indústria, comerç, serveis. Ens cal turisme, investigació, tecnologia. Ens cal universitat, formació professional, talent. Ens cal treball i treballadors i treballadores. Ens cal emprenedoria i grans empresaris. I això només és possible si la ciutat és atractiva, no només des del punt de vista financer, econòmic, que també, sinó sobretot des dels serveis que oferim que ens diferencien de la resta: una ciutat per la qual es pot caminar, una ciutat amb escoles de primera, una ciutat amb equipaments de benestar, una ciutat amb cultura i amb oci.
 

Un teixit industrial divers i competitiu, i una oferta de sòl industrial suficient.


La reindustrialització de la ciutat és una de les grans assignatures pendents en el procés de gestació i consolidació del model econòmic postcrisi. El manteniment de centres de producció al territori, i l’aposta per les activitats industrials d’alta intensitat tecnològica, són dues de les prioritats principals en la lluita per una ocupació estable i de qualitat que redueixi significativament l’atur. Tanmateix, cal assegurar l’ocupabilitat de la força de treball local en aquest nou context, apostant decididament per una formació professionalitzadora i de qualitat per a tothom.

66- Potenciarem el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, i buscarem fórmules de complementarietat d'aquest pol de desenvolupament econòmic amb l'espai de Torrebonica.

67- Formularem, d'acord amb el conjunt de municipis de l'àmbit, una proposta estratègica que permeti posar en valor el potencial d’implantació d’activitats econòmiques i productives, del conjunt de poblacions de l’Àmbit Territorial B30.

68- Impulsarem el desenvolupament de noves activitats econòmiques i industrials, amb especial incidència a les zones dels Bellots, Palau Sud, PCTT Orbital 40 i espai de Torrebonica, i compatibilitzarem els usos industrials i terciaris amb el manteniment dels espais d’horta i correu.

69- Mantindrem un inventari permanentment actualitzat del sòl i sostre industrial disponible, i establirem acords de col·laboració amb els propietaris del mateix i amb els operadors immobiliaris per a la mobilització d’aquest actiu ciutadà i per a la recerca d’empreses disposades a utilitzar-lo.

70- Intensificarem la recerca d'empreses industrials d'alt i mitjà valor afegit interessades a instal·lar-se a la ciutat.

71- Racionalitzarem la distribució de mercaderies per la ciutat des d’un Centre d’Activitats Logístiques, que alhora ha d'esdevenir un nou pol de creació d'ocupació.

72- Racionalitzarem la gestió del patrimoni municipal en sòl urbà, tant pel que fa a la compra de sòl i sostre industrial i residencial, com pel que fa a la venda o realització patrimonial dels elements actualment innecessaris o obsolets.

73- Millorarem l’actual concepció dels polígons d’activitat econòmica (PAE), amb major implicació de l’Administració i dels agents socials en el seu manteniment i gestió, amb major implicació de les empreses amb la ciutat i amb una estratègia potent i consensuada de captació d’empreses complementàries, generació d’economies d’escala i oferta de serveis, amb el convenciment que els polígons també són ciutat, també són espai urbà.

74- Potenciarem els serveis als polígons, amb especial atenció al transport públic i a la mobilitat en bicicleta per poder accedir amb facilitat i en hores punta a les empreses.

75- Impulsarem la creació de consells de polígon amb la participació de tots els agents implicats per a la gestió de l’activitat dels PAE de la ciutat.

76- Intensificarem la col·laboració públic-privat en les accions de suport al teixit empresarial, i implantarem espais de planificació conjunta i prestació col·laborativa de serveis per part de l’administració local, les organitzacions empresarials i els agents socials.

77- Consolidarem un equip d’agents qualificats, tant públics com privats, per a donar suport a les PIMES en àrees com el foment de l’activitat exportadora, les inversions tecnològiques, la transferència de tecnologia, la cooperació empresarial i la captació de subvencions i programes públics per a fomentar la qualitat i el disseny industrial.

78- Promourem un servei d’assessorament i informació per a les empreses per tal de potenciar l’adopció de tecnologies no agressives i d'estalvi energètic cap al medi ambient i facilitar la captació d’ajuts públics en aquest sentit.

79- Recercarem, en l’àmbit de la Unió Europea, ajuts a les zones dependents o amb forta presència de sectors en recessió (tèxtil, confecció, ...), per a la modernització del sector i la diversificació productiva del territori.

80- Elaborarem estudis en l’àmbit local per a la detecció permanent d’oportunitats de negoci.

81- Promourem el reciclatge de directius i comandaments mitjans de PIMES en tecnologies i tècniques de gestió innovadores.

Un pol d'atracció comercial i d’oci.



El comerç ha continuat la seva accelerada transformació durant els darrers anys. A l’igual que el conjunt de l’economia, s’ha vist afectat pels fenòmens de concentració empresarial i la globalització. En aquest context general, fenòmens nous o que tot just eren incipients fins fa ben poc, són totalment rellevants a hores d’ara. Alguns dels més destacats, amb clara incidència a la nostra ciutat, són el creixement de les àrees comercials perifèriques dedicades a comerç excepcional (mobles, bricolatge, automoció, material per a la construcció) i el mal repartiment de l’oferta comercial en el territori, amb zones molt actives comercialment al costat de barris sense pràcticament dotació comercial. Per altra banda, l’estructura associativa en els eixos comercials encara és de caire més reivindicatiu que proactiu, amb una dependència excessiva de les subvencions públiques, poc professionalitzat i amb un projecte poc definit. Cal impulsar polítiques de millora d’aquesta realitat.

82- Impulsarem un procés de participació per consensuar un nou Pla estratègic de comerç.

83- Potenciarem l’establiment de comerç de proximitat a zones imfradotades: Vilardell, Torre-sana, Montserrat, Can Parellada, Segle XX, Ègara, Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i la Cogullada.

84- Modificarem en la mesura de les possibilitats legals el planejament urbanístic de noves àrees urbanes residencials amb una important dotació de metres dedicats a activitat econòmica (especialment comerç) per incorporar-hi la planificació de la mida dels locals, el destí d’ús d’aquests locals i el grau de concentració o dispersió dels mateixos.

85- Potenciarem els eixos comercials existents als barris de Sant Pere, Ca n’Anglada, Sant Pere Nord, per tal que esdevinguin polaritats comercials de ciutat, amb identitat pròpia i un grau d’atracció superior al del barri o districte.

86- Potenciarem la funció social que realitza el comerç de proximitat i el valor integrador que té a Ca n’Aurell, Can Palet, la Maurina, Roc Blanc, Can Roca, Can Boada, Torrent d’en Pere Parres, Can Tusell, Vallparadís, Escola Industrial i Cementiri Vell.

87- Impulsarem l’oci al centre de la ciutat com a motor de l’activitat econòmica.

88- Potenciarem el model comercial català basat en l’oferta de proximitat i en petites i mitjanes empreses autòctones establertes en trama urbana amb elevada densitat d’establiments.

89- Prestigiarem el comerç de Terrassa com un símbol de qualitat i tracte professional, fomentarem l’atenció al client en català i vetllarem pel compliment de la normativa pel que fa a retolació i etiquetatge.

90- Treballarem, en col·laboració amb els operadors, per fer que el comerç de Terrassa esdevingui un valor que asseguri la capitalitat de la ciutat dins de l’àrea metropolitana i especialment en la comarca del Vallès on s’integra. Ha de ser referent de compres per una població que supera les 400.000 persones en la seva àrea d’influència més directa.

91- Promourem que la població que ha escollit viure a la nostra ciutat, triï com a primera opció de compra, comprar a Terrassa, per evitar les fugues i fidelitzar els ciutadans a la seva ciutat.

92- Promourem mesures per a fomentar l’equilibri entre oferta i demanda i entre formats en tot el territori.

93- Millorarem la competitivitat de la petita empresa familiar a partir de facilitar eines com la formació, la innovació i el treball associatiu.

94- Estimularem noves estratègies de participació i de coresponsabilització de l’empresari comercial en els entorns de decisió política.

95- Millorarem l’atracció dels eixos comercials de la ciutat a partir d’afavorir la introducció de locomotores comercials, fomentar i millorar el mix comercial de serveis i d’oci, i la promoció d’esdeveniments culturals.

96- Organitzarem una Regidoria de Comerç amb capacitat d’interlocució i treball transversal entre els agents econòmics (comerç i serveis) de la ciutat i els àmbits d’afectació directa d’aquests: urbanisme, mobilitat, medi ambient, obres públiques, neteja i via pública, consum, cultura i turisme.

97- Treballarem per la implicació dels agents econòmics en el seu entorn, a partir del foment de la coresponsabilizació, la clarificació dels drets i deures dels diferents actors i la participació proactiva del comerç, per assolir una maduració del teixit associatiu que permeti el diàleg i el treball en comú.

98- Farem una clara aposta per tal que els nostres mercats municipals, els existents i els nous que es puguin crear, siguin punt de referència per a la venda de productes de comerç just, productes biològics i productes amb denominació d’origen de la zona, que afavoreixi un consum responsable del que l’entorn més pròxim produeix.

99- Accelerarem la transformació dels mercats municipals en centres alimentaris moderns i competitius que contribueixin a dinamitzar l’entorn comercial de la zona on s’ubiquen.

100- Potenciarem els itineraris a peu, seguint en la línia de treballar a favor d’un comerç de proximitat, que millori la mobilitat i connecti diferents eixos comercials

101- Treballarem, conjuntament amb Comerç Terrassa Centre, en la millora del centre de la ciutat, buscant connexions amb altres eixos comercials. Treballarem per un comerç actiu, atractiu, amè i accessible en busca d’un model compartit d’excel·lència entre l’ajuntament i la gerència de Comerç Terrassa Centre.

102- Treballarem, conjuntament amb les Associacions de Concessionaris dels Mercats Municipals, en la millora de la gestió d’aquest mercats.


Una economia de serveis diversificats i avançats.



Terrassa té un teixit econòmic format bàsicament per microempreses, que en una proporció elevada són treballadors autònoms. Més enllà del comerç, l’hostaleria i els serveis bàsics a la persona (perruqueries, estètiques, etc) i a l’empresa (gestories, auxiliars de processos diversos), hi ha una gran exhuberància de professionals vinculats al sector auxiliar de la construcció (electricistes, guixaires, llauners, pintors, fusters, muntadors de mobles, etc) que han patit serioses dificultats a partir de l’aturada del sector immobiliari.

103- Facilitarem la generació de processos de concentració empresarial, per possibilitar el naixement d’empreses amb major capacitat inversora i de tresoreria, major resistència a les dificultats conjunturals i millor competitivitat, en paral·lel a un procés de diversificació i millora de l’oferta de serveis, amb major protagonisme d’aquells amb alt valor afegit.

104- Apostarem pel foment de l’economia social, particularment del cooperativisme, que pot ser una fórmula possibilista per iniciar aquest processos. Alhora, l’elevada concentració d’oferta universitària hauria de facilitar el desenvolupament d’empreses de serveis especialitzats, orientats a la indústria, amb un alt component d’innovació i coneixement.

105- Impulsarem l’economia social i cooperativa, de forma destacada, entre els emprenedors joves. (JERC)

106- Fomentarem el turisme cultural i natural, aprofitant el significatiu patrimoni històric de la ciutat, la seva potència cultural i la proximitat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que hauria de complementar el conjunt de nínxols de mercat on la ciutat pot guanyar competitivitat, riquesa i generació d’ocupació.

107- Potenciarem l'oferta gastronòmica i de restauració de qualitat en relació amb la cultura, el turisme i l’oci.

108- Situarem, en aquest panorama d’oportunitats, en un lloc destacat el sector sociosanitari, un dels de major generació d’ocupació a Terrassa, i apostarem fermament per la formació en aquest àmbit com a opció de recol·locació de persones amb difícil ocupabilitat, en paral·lel amb el creixement que des de les darreres modificacions legislatives en matèria social experimenten i experimentaran els serveis d’atenció a les persones. Això sense oblidar, per descomptat, el potencial del futur desenvolupament del pol de coneixement i serveis sanitaris de Torrebonica.

109- Impulsarem els projectes d’emprenedoria vinculats als estudiants i titulats recents de les diferents especialitats universitàries i de formació professional existents a la ciutat, en cooperació amb el món acadèmic i les organitzacions empresarials.

110- Donarem un especial suport a l’emprenedoria jove, no només com a via d’auto-ocupació individual, sinó com a prioritat estratègica per a l’impuls d’un nou model productiu basat en el valor afegit, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat. (JERC)

111- Fomentarem l’impuls d’iniciatives de capital risc i capital llavor vinculades a l’economia social i a les organitzacions empresarials. Estudiarem, així mateix, la viabilitat de constitució d’un fons local de capital risc de titularitat público-privada, adreçat al finançament d’empreses innovadores.

112- Estudiarem la viabilitat d’implicar l’administració local en el finançament dels projectes d’emprenedoria que siguin d’interès públic o estratègic, i millorarem els instruments financers de suport a projectes empresarials juvenils. (JERC)

113- Promourem l’increment de l’oferta d’assessorament i informació per a les microempreses, tant des dels serveis públics de promoció econòmica com des de les organitzacions empresarials.

114- Optimitzarem els recursos i atractius turístics existents, aprofitant totes les sinèrgies que la dinàmica econòmica i cultural de la ciutat poden generar.

115- Millorarem les infraestructures, serveis i instruments de comercialització i gestió relacionats amb el turisme.

116- Apostarem per la consolidació dels productes i propostes turístiques ja en funcionament i la recerca de nous productes adaptats a les noves tendències de demanda turística.

117- Treballarem per detectar i fer emergir ocupacions actualment situades a l’economia informal, mitjançant accions de regulació de la intermediació en aquest àmbit (taulells d’oferta i demanda a diferents serveis i equipaments, web específic, etc) i incentivant la seva transformació, quan sigui possible, en llocs de treball amb tots els seus drets.


Oportunitats de feina estable i de qualitat per a tota la població.



Cal una nova definició de les polítiques actives d’ocupació amb més concertació i adequació a les noves realitats, donant atenció als col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral (joves, dones, immigrants, discapacitats, majors de 45 anys) i planificant els dispositius d’acompanyament a la inserció amb la flexibilitat suficient com per atendre els canvis de perfil sobtats de la població aturada.

118- Donarem suport a la implantació del salari mínim de ciutat (65% del salari mig tal com recomana la Unió Europea) i promourem l’adhesió de les empreses de la ciutat a la iniciativa.

119- Donarem suport a la racionalització d’horaris a l’administració i a les empreses de la ciutat.

120- Potenciarem l’OESST (Observatori econòmic i de la sostenibilitat de Terrassa), i promourem la realització de projectes d’anàlisi i investigació en cooperació amb el món acadèmic i empresarial.

121- Promourem l’actualització periòdica d’un estudi socioeconòmic global de l’estructura econòmica municipal.

122- Promourem l’actualització periòdica d’un estudi de necessitats formatives i de qualificació dels treballadors en el sectors econòmics amb més potencial de desenvolupament en el territori.

123- Promourem l’actualització periòdica d’un estudi de nous jaciments d’ocupació en el municipi i prendrem mesures per a potenciar-los.

124- Promourem l’actualització periòdica d’una bateria d’indicadors econòmics, per tal de preveure les oscil·lacions conjunturals i establir mesures correctores en el termini més breu possible.

125- Promourem des de l’administració local, en cooperació amb les organitzacions empresarials i sindicals, la realització de plans agrupats de reciclatge de treballadors, per tal de facilitar a les PIMES l’accés als fons dedicats a la formació contínua.

126- Buscarem la implicació del sector empresarial en els processos d’inserció dels aturats, mitjançant l’aportació de llocs de pràctiques i noves contractacions.

127- Impulsarem accions formatives especifiques per a la reconversió de col·lectius d’aturats de sectors concrets d’activitat, en els que difícilment es tornarà a generar ocupació, per tal de millorar-ne la seva ocupabilitat i assegurar-ne així, la seva transició laboral cap a sectors emergents i arrelats a l’activitat econòmica del seu territori. (JERC)

128- Fomentarem la cultura emprenedora i estimularem la presència de nous centres d'emprenedoria.

129- Fomentarem la formació i l’ús de les TIC per a potenciar la informació entre la població amb nivells formatius més baixos i evitar l’escletxa digital entre els que tenen i no tenen accés a les TIC. Impulsarem les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya -les ACTIC- per tal d’uniformitzar els nivells de competències de la ciutadania.

130- Posarem en marxa un projecte de transformació de l’Escola de la Llar per tal que esdevingui el nucli que impulsi i desenvolupi les polítiques municipals de formació permanent d’adults.

131- Donarem suport a la implantació de plans d’igualtat a les empreses.

132- Potenciarem l’ocupació femenina en els sectors tradicionalment masculinitzats, i viceversa.

133- Impulsarem la formació professional, dual, ocupacional i contínua, i en diversificarem i augmentarem les especialitats d’acord amb les necessitats de l’estructura econòmica local, potenciant especialment la formació contínua com a instrument d’adaptació dels treballadors i de les treballadores a canvis de tipus conjunturals i/o estructurals. (JERC)

134- Estudiarem la viabilitat d’implantar accions de promoció econòmica i ocupació territorialitzades i més ajustades a les necessitats de cada districte.


Terrassa, centre de producció de coneixement i recerca, i un campus universitari prestigiós.



La ciutat compta amb un dels campus universitaris més potents del país, amb un gran potencial d’equips de recerca, així com amb prestigioses institucions i empreses punteres en l’àmbit de la R+D+i. Cal potenciar la interrelació entre tots aquests agents, i facilitar la transferència de coneixement al món productiu i a la societat en general.

Així mateix, l’actiu de milers d’estudiants universitaris que passen uns anys de la seva vida a la ciutat és un element a potenciar, tant per al desenvolupament d’activitats econòmiques associades a facilitar la seva estada, com per a la captació i retenció de talent i per a la millora del capital social de la ciutat.

135- Donarem suport a la investigació sobre temes d’interès mutu Administració-Universitat-Empresa, tant de naturalesa tècnica com social, potenciant les beques per doctorat, i enfortirem les relacions entre els agents existents per tal d’afavorir la innovació i la recerca.

136- Generarem un model de difusió del coneixement (des dels àmbits universitat, de la R+D+i, de la transferència tecnològica…) que en millori l’accés en igualtat de condicions de tots els agents socials i econòmics, i de la ciutadania en general.

137- Desenvoluparem un projecte de captació i retenció de talent.

138- Afavorirem en el territori el desenvolupament de centres tecnològics per a promoure la innovació, la recerca aplicada, la transferència tecnològica i l’estímul a la creació d’empreses generadores de coneixement, tot millorant les plataformes existents.

139- Potenciarem el caràcter innovador i l’efecte d’arrossegament sobre el conjunt de l’economia local que comporten el PCTT Orbital 40 i el futur centre de Torrebonica.

140- Apostarem per una universitat oberta per a tothom, joves i grans amb ganes d'aprendre, donant suport a les iniciatives de formació universitària per a sèniors.


Cap a un nou model econòmic.



La crisi sistèmica del capitalisme, i els processos de concentració de capital i de presa de decisions que el món ha experimentat en els darrers anys, ha tingut conseqüències locals profundes, com ara la pràctica desaparició del sector financer tradicional, la creixent precarització del mercat de treball, el creixement de les pràctiques d’externalització productiva que transformen en autònoms antics treballadors assalariats, despullant-los de capacitat de negociació col·lectiva, i l’empobriment significatiu de capes cada cop més àmplies de la població.

La destrucció del contracte social implícit que, al final de la 2a Guerra Mundial, va donar lloc a l’estat del benestar a diferents països d’Europa, pot donar lloc al naixement d’una nova edat del capitalisme salvatge si no s’hi posa aturador. En aquest sentit, i des del món local, cal posar tots els recursos disponibles al servei de la formalització i consolidació d’un nou model econòmic basat en la cooperació, i en la recuperació del concepte d’economia com a tècnica facilitadora de la satisfacció de les necessitats de tota la població.

141- Impulsarem el desenvolupament a la ciutat dels principis de l’economia del bé comú, donant suport al Camp d’Energia EBC-Terrassa com a espai deliberatiu i de participació, promovent el desenvolupament participatiu de l’índex del bé comú municipal, promovent el coneixement de l’EBC en empreses privades i ONG, realitzant el balanç del Bé Comú Municipal, i contribuïnt a la creació d’una regió del bé comú, en cooperació amb els municipis veïns, singularment el de Rubí.

142- Intensificarem el suport municipal a aquells projectes afavoridors de la producció i consum Km 0. En aquest sentit, promourem el coneixement mutu entre empreses de la ciutat per tal d’afavorir relacions de cooperació entre elles i per densificar la xarxa de clients i proveïdors de proximitat.

143- Continuarem el suport municipal a la xarxa d’horts urbans, i donarem suport a tots aquells projectes defensors del model de sobirania alimentària. Promourem la utilització temporal dels solars públics i privats inactius per a la realització de projectes de caràcter social, adaptats a les necessitats de cada districte, d’acord amb veïns i propietaris.

144- Impulsarem l’adopció de mesures adreçades a assolir la sobirania energètica al municipi, promovent la instal·lació d’equips i tecnologies de caràcter renovable per a l’autoconsum energètic, en col·laboració amb aquells actors privats que ho desitgin.

145- Impulsarem nous projectes de codesenvolupament, tot implicant en el procés les empreses, els col·lectius d’immigrants i les ONG de Terrassa, i prioritzant els països d'origen majoritari dels nouvinguts a Terrassa.

146- Donarem suport de manera prioritària al desenvolupament de projectes d’economia social i cooperativa a la ciutat.

147- Reforçarem els avantatges competitius del sistema urbà de Terrassa, afavorint la mobilització de talent i l’ajust de les capacitats d’R+D+I d’acord amb les necessitats i les capacitats del teixit empresarial del territori.

148- Promourem la implicació de tots els actors (universitats, empreses, administracions i societat civil) en el desenvolupament de sistemes d’innovació eficients i amb sinergies entre instruments de finançament per tal de garantir una massa crítica de recursos i talent, cooperació intersectorial i interregional per estimular la diversificació especialitzada i evitar duplicacions i fragmentació de recursos.

149- Impulsarem la posada en marxa d’un Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) al sistema urbà de Terrassa, en cooperació amb els municipis de l’àmbit B-30 i el CIT, congruent amb l’estratègia d’especialització intel·ligent de Catalunya RIS3CAT i susceptible d’obtenir finançament de les administracions superiors per a la seva implementació.

150- Estudiarem la viabilitat de la creació d’una cooperativa de crèdit local, coordinada amb instruments de banca ètica de caràcter supralocal, adreçada a pal·liar les disfuncions financeres originades pel col·lapse del sistema bancari tradicional.

151- Analitzarem la viabilitat de la implantació d’un projecte local de moneda social complementària de l’euro, amb l’objecte d’enfortir la xarxa d’intercanvis locals, regularitzar part de l’economia informal i afavorir la quota de mercat dels establiments locals en les despeses quotidianes. Tanmateix, s’estudiarà la possible integració de la moneda social amb altres iniciatives i projectes, com ara el Banc del Temps o determinades prestacions de caràcter social.

152- Destinarem el 5% dels ingressos propis municipals, en el període 2016-2019, per a la creació i gestió d’un pla de xoc adreçat a minimitzar els estralls de la crisi a la ciutat. Aquest pla de xoc tindrà tres línies de treball complementàries: increment dels ajuts socials d’urgència i de lluita contra la precarietat en l’habitatge, formació bàsica de caràcter professionalitzador que asseguri uns estàndards mínims d’ocupabilitat a tota la població, i suport i finançament a la creació de projectes d’economia social i cooperativa.