Encarant l'últim any

Fer Terrassa és fer memòria, és observar el teu entorn, és plantejar-te el futur passant comptes amb tu mateix i amb el teu entorn i saber quin projecte defenses i treballes per la ciutat del demà sense oblidar, mai, que la ciutat ja és.

Han passat tres anys des de les eleccions municipals de l’any 2015. Tres anys on ha passat de tot. Tres anys des que Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres vàrem aconseguir la confiança de la ciutadania de Terrassa per tornar a entrar al consistori per treballar per la ciutat en una legislatura que sabíem seria decisiva pel municipi i pel País. Ens vàrem presentar  apostant pel canvi i no ens hem desviat d’aquest objectiu ni un segon. Tenim un projecte de regeneració política per Terrassa i aquest ha passat i passa per ser coherents, treballar lligats a la realitat social, econòmica i cultural de la nostra ciutat i saber-ne detectar el potencial per fer de les dinàmiques acció política concreta. I, per descomptat, retre comptes a la ciutadania. Explicar què hem fet, com veiem el present de la ciutat i el camí que tracem per esprémer tot el potencial d’aquesta ciutat i situar-la en el lloc que es mereix una ciutadania activa i compromesa.

El futur no es pronostica, es construeix. I Terrassa, en els bons i els mals moments, s’ha construït a ella mateixa des de la base social, des de l’emprenedoria, des de l’associacionisme i les entitats de base social, cultural, econòmica, com poques ciutats ho han fet. Terrassa ha esdevingut per ella mateixa davant una política municipal on, una determinada visió i projecte polític d’altres temps, s’ha anat diluint en el continuisme en el poder del socialisme fins a esdevenir gestors grisos d’una realitat que els supera.

Aquest darrer any ha estat intens. Vam començar la legislatura dient que no acabaria com havia començat i el pronòstic, de fàcil resultat, s’ha acabat complint. Quan la ciutadania ha sortit al carrer i s’ha organitzat per reclamar els seus drets socials i democràtics el govern de conveniència que regia l’Ajuntament s’ha acabat esfondrant. La política de galeria no ha aguantat el xoc del carrer i mentre els carrers criden per la democràcia, el feminisme, per les pensions, pel treball digne... els partits que donaven el poder per fet s’han vist desmembrats en les seves pròpies contradiccions i vergonyes internes.

Durant els darrers 12 mesos hem tingut l’oportunitat de fer possible un nou govern per Terrassa. Hem estirat a banda i banda, com ja vam fer el 2015, perquè tothom posés per davant la ciutat a les sigles amb una única premissa: treballar plegats per una Terrassa cohesionada, justa socialment, sostenible, amb projecte de futur i inquebrantable en la defensa de la democràcia. Ara bé, altres forces no han tingut la mateixa generositat no han sabut/volgut visualitzar les oportunitats que s’obrien davant nostre. Però el plany no és una opció i toca treballar i encarar el darrer any de mandat perquè Terrassa no perdi cap més oportunitat.

Hem fet molta feina per situar l’educació com a àmbit d’acció prioritari a la ciutat, des d’acabar amb les divergències d’oportunitats en la primera infància fins a consolidar una Terrassa universitària on tota la nostra joventut pot emmirallar el seu futur. Creiem en una ciutat innovadora, on la quarta revolució industrial impliqui noves oportunitats i no destrucció de feina. Volem una Terrassa més neta i sostenible, on ens fem partícips tots d’una ciutat més saludable on l’Ajuntament correspongui a la ciutadania amb una millor gestió. I, per només citar un punt més, una ciutat amb un nou pla d’equipaments, on totes les entitats socials, culturals i esportives que vertebren aquesta ciutat tinguin el seu espai per continuar construint una ciutat implicada en un projecte compartit.

Des de la feina realitzada des del grup municipal d’ERC-MES només puc dir que omple d’esperança alçar el cap i veure que cada vegada som més i millors les persones implicades no només en el nostre projecte sinó també amb aquesta ciutat. I per totes elles toca treballar conjuntament perquè la nostra feina i els seus anhels convergeixin en la regeneració política que la ciutat necessita.