Això no va només de pilotes
El que ningú em negarà és que les demandes específiques dels nens i nenes no són tingudes en compte gairebé mai. No tenen per costum fer-se sentir gaire i com que no voten tampoc els escoltem. A cap equip de govern local se li acudiria fer una transformació urbanística sense escoltar, analitzar i comptar amb les opinions de les veïnes i veïns i comerciants de la zona. Ara bé, seguim construint les nostres ciutats sense tenir en compte la visió i les necessitats dels nens i nenes.
Un dels grans reptes de present i de futur de les grans ciutats, és atendre les demandes dels nens i nenes de manera que tota la ciutadania en surti beneficiada. L’objectiu d’incloure el pensament dels infants en la política pública local és una necessitat i una obligació si volem construir ciutats més inclusives, amables i tolerants.
Aquest mes hem portat al Ple de Terrassa i hem aprovat una proposta per despenalitzar el joc al carrer. Ara bé, no parlem només de joc, ni només d’eliminar de l’Ordenança de convivència democràtica el poder prohibir i sancionar el joc o de substituir els cartells de “Prohibit jugar” per altres fórmules més pedagògiques. Parlem de model de ciutat, de transformar i canviar un model de ciutat que en el seu dia a dia i sense voler segrega, ordena en excés i prohibeix l’ús de l’espai públic. L’objectiu de la proposta, i així es va poder copsar en el debat del ple, era tornar a posar de relleu la necessitat de recuperar l’espai públic compartit per a la infància i l’adolescència.
Tots coincidim amb la manca d’espais públics a la ciutat per a l’oci dels més joves, i en aquest sentit recordem la proposta que vàrem aprovar ja fa uns mesos i presentada pel Grup Municipal d’ERC-MES d’obrir els patis de les escoles en horari no lectiu com espai obert de joc a la ciutat.
Sabem, que per alguns ciutadans, el joc a l’espai públic genera un problema de convivència i per aquest motiu el volen regular. Som molt conscients de les dificultats per desenvolupar aquest projecte, però cal que el govern entomi aquests acords plenaris els apliqui i els lideri. Treballem per una ciutat inclusiva, oberta i tolerant. Volem espais oberts, vius i utilitzats tot el dia i per a tothom. Sabem que ens caldrà molta pedagogia per canviar la consciència ciutadana respecte als usos del carrer, els usos de l’espai públic però ens sembla indispensable per construir la ciutat del futur.
Seguim!
Un dels grans reptes de present i de futur de les grans ciutats, és atendre les demandes dels nens i nenes de manera que tota la ciutadania en surti beneficiada. L’objectiu d’incloure el pensament dels infants en la política pública local és una necessitat i una obligació si volem construir ciutats més inclusives, amables i tolerants.
Aquest mes hem portat al Ple de Terrassa i hem aprovat una proposta per despenalitzar el joc al carrer. Ara bé, no parlem només de joc, ni només d’eliminar de l’Ordenança de convivència democràtica el poder prohibir i sancionar el joc o de substituir els cartells de “Prohibit jugar” per altres fórmules més pedagògiques. Parlem de model de ciutat, de transformar i canviar un model de ciutat que en el seu dia a dia i sense voler segrega, ordena en excés i prohibeix l’ús de l’espai públic. L’objectiu de la proposta, i així es va poder copsar en el debat del ple, era tornar a posar de relleu la necessitat de recuperar l’espai públic compartit per a la infància i l’adolescència.
Tots coincidim amb la manca d’espais públics a la ciutat per a l’oci dels més joves, i en aquest sentit recordem la proposta que vàrem aprovar ja fa uns mesos i presentada pel Grup Municipal d’ERC-MES d’obrir els patis de les escoles en horari no lectiu com espai obert de joc a la ciutat.
Sabem, que per alguns ciutadans, el joc a l’espai públic genera un problema de convivència i per aquest motiu el volen regular. Som molt conscients de les dificultats per desenvolupar aquest projecte, però cal que el govern entomi aquests acords plenaris els apliqui i els lideri. Treballem per una ciutat inclusiva, oberta i tolerant. Volem espais oberts, vius i utilitzats tot el dia i per a tothom. Sabem que ens caldrà molta pedagogia per canviar la consciència ciutadana respecte als usos del carrer, els usos de l’espai públic però ens sembla indispensable per construir la ciutat del futur.
Seguim!