11 d’octubre de 2007, Dia Mundial de Salut Mental

Les malalties mentals, els trastorns mentals, són una realitat que afecten a una quarta part de la població i que totes i tots en algun moment de la nostra vida, podem trobar-nos, o bé nosaltres mateixos, o bé algú del nostre entorn proper, que les pateixi. Sovint adoptem la postura de negar la realitat, de fer veure que no existeixen els problemes, d’esperar a que tot passi i torni a la normalitat. Això és un error.

I un error dels grans. En primer lloc, perquè els problemes de salut mental, lluny de resoldre’s, el que fan és créixer i dificultar encara més la seva resolució. I en segon lloc, perquè les persones sense formació mèdica no tenim les eines per saber com actuar en casos de malalties mentals. Sovint ens costa tractar amb persones que estan malaltes de “malalties comuns”. Com no ens ha de costar saber com tractar una persona que estimem i que veiem que no podem ajudar!

Els tallers, els programes, els tractaments que es duen a terme des dels hospitals i centres de dia, ajuden a les persones malaltes a poder dur una vida més normalitzada, més dins els paràmetres del que trobem quotidià, sense alts i baixos pronunciats, sense tantes limitacions com si no seguissin un tractament. Però sobretot ajuden a l’entorn del malalt, de la malalta, a saber què han de fer i com ho han de fer per poder seguir vivint, dia a dia, amb una persona que ha canviat, que ja no és la que era, però que pot tornar a ser-ho.

Un dels grans motius per amagar els trastorns mentals és l’estigma social que comporten. Com que, en la majoria de casos, físicament no hi ha evidències de malaltia, no expliquem, no s’explica, que se segueix un tractament. O, ens neguem a seguir-lo, no sigui cas que algú ho sàpiga i què pensarà de nosaltres…
Hem de trencar estereotips i deixar de banda prejudicis. Hem de garantir els drets de les persones, de totes les persones, i hem de garantir que cap persona no serà discriminada pel fet de patir una malaltia, física o mental. En altres casos, tota la població està sensibilitzada. Les administracions s’han implicat per evitar discriminacions, com, per exemple, en el cas de la Sida o de l’hepatitis. I, en canvi, amb els trastorns mentals, mantenim una postura tèbia, de no deixar de fer, però tampoc de prendre part activa.

Treballem activament amb entitats de salut que tracten malalties degeneratives, malalties oncològiques, malalties socials (drogodependències…). Cal que fem un pas més i treballem per visibilitzar, sensibilitzar, informar i donar a conèixer també les dificultats amb què es troben les persones que pateixen trastorns mentals, per tal d’evitar, precisament, aquests estigmes i aquestes discriminacions.