Hem de sumar, hem de créixer
És una realitat una evidència. La d’esquerra es la millor candidatura, la millor llista electoral que és presenta a les properes eleccions municipals. Els bons projectes polítics, i el nostre ho és, son la suma dels anteriors i això és el que hem fet. Hem renovat des del continuisme. Hem sumat l’experiència, amb la il•lusió, la tradició, amb la novetat, el saber amb les ganes de fer. Hem governat la ciutat, ens hem donat a conèixer, hem demostrat ser útils, seriosos i complidors.
I ara ja no només som útils, som indispensables.
Hem governat aquesta ciutat durant els últims 4 anys, i ho hem fet amb comoditat i amb complicitat ideològica amb els nostres socis de govern, però des de un projecte i un model de ciutat diferents. I ho hem fet amb el convenciment de poder aportar, de poder deixar empremta en les polítiques municipals.
Varem pensar que era el moment. Igual que fa 8 anys, varem pensar que no ho era. Dic això per que vull recordar que aquesta ciutat ha estat governada pel partit socialista, des de les primeres eleccions municipals, però també per ICV, en diferents moments. Això ningú ho recorda. L’altre dia un em deia: “s’ha notat en aquests darrers anys una forma de fer les coses diferent al ajuntament”. Doncs si. I la diferència, hem estat nosaltres. El valor afegit d’aquest darrer govern hem estat nosaltres.
Veníem, si ho recordeu, d’aquell discurs cansat, antic. Aquell discurs de les dues catalunyes. La catalanista i la d’esquerres. La de la generalitat i la de la diputació. La que parlava de país o parlava de ciutats, com si les ciutats no fossin país i com si no es pogués ser catalanista i d’esquerres. I es clar, Terrassa, no era ni país ni era catalanista.
Veníem d’aquell discurs, aquí a Terrassa l’havíem sentit molt, de que no fèiem equipaments socials, ho educatius segons uns per que la generalitat convergent no volia, i segons els altres per que l’ajuntament socialista no cedia els terrenys. I jo no ser de qui era culpa, millor dit si que ho ser, era culpa de tots dos, ja que això en els fons ja els hi anava bé.
Un pels altres el país dividit, el poder repartit i el territori desatès.
Ha fet falta esquerra al govern de la generalitat i esquerra al govern de la ciutat per que aquesta ciutat avanci, i posi rumb al futur.
Nosaltres hem canviat les formes de fer a l’ajuntament, més amables, més properes, més eficients. Ara hem de seguir aprofundint en aquests canvis. Amb el que tenim hem arribat fina aquí. Però tenim molt clar, claríssim, que per fer front als nous reptes, a les noves realitats, a les noves transformacions cada cop més ràpides i constants calen noves formes de fer política. Necessitem com aquell programa de TV, un “cambio radical”. I nosaltres estem en disposició de liderar-lo.
Més polítiques i més transversals. I mes descentralització de l’ajuntament.
Les formes antigues de fer política i de fer programes de govern creien en programes estancs i individuals, des d’esquerra pensem i defensem que les aproximacions a la realitat no es fan des d’una sola vessant, sinó des de la diversitat d’actuacions coordinades, treballades en equip i dialogades
I mes descentralització.
Descentralitzar l’ajuntament vol dir, no només descentralitzar els serveis, que també, sinó descentralitzar la política. I això vol dir regidor de districte. Real, efectiu, i amb capacitat de gestió. Situat al centre cívic, trepitjant carrer, parlant amb la gent vivint els problemes, les alegries de primera mà. Consells de districte com autèntics òrgans de participació ciutadana, tan d’entitats com de persones, i fer realitat la màxima que participar és decidir.
Tot això encaminat a aconseguir una administració eficient, eficaç, àgil, que s’anticipi a les necessitats i que sigui proactiva. Que siguem capaços de veure cap ha on anem, d’analitzar el llarg termini, sense perdre de vista el dia a dia. Una administració propera a la ciutadania que és qui s’ha la de fer seva.
Volem fer de Terrassa una ciutat que sigui un espai de relació, viu, dinàmic; un lloc per viure i desenvolupar-se. On el coneixement i el reconeixement de l’altre signifiquin una relació completa, en peu d’igualtat. On la importància no rau en l’origen, sinó en la voluntat de fer, conjuntament, una ciutat de totes i tots.
Volem fer de Terrassa una ciutat que sigui capdavantera del seu entorn i del seu espai d’influència. Des de la cultura, l’empresa, la universitat, la economia. Que combini capacitat de lideratge econòmic amb la recerca i el desenvolupament. On la sostenibilitat sigui un dels factors bàsics en el desenvolupament econòmic i urbanístic. En definitiva, una terrassa competitiva i compacta.
Volem fer de Terrassa una ciutat que faciliti el sentiment de pertinença. Una ciutat on es pugui venir de lluny i alhora ser d’aquí. On ningú no hagi de renunciar al que és, ni al que el fa ser.
Volem fer de Terrassa una ciutat que sigui còmode, accessible, acollidora, confortable. On la relació amb la resta de la ciutadania es basi en el respecte, la responsabilitat i la llibertat.
Nosaltres creiem en la ciutat. No la utilitzem de trampolí personal cap a altres fites. I sobretot creiem que aquí no ha de manar ningú per definició. Què vol dir això que aquí les coses ja s’ha saben com aniran? Què vol dir que aquí manaran sempre els socialistes? Què vol dir que aquí hi haurà tripartit? Com si tot fos tan fàcil i tot fos el mateix. No és el mateix un govern amb 10 regidors socialistes que amb 13. No és el mateix un govern amb 5 regidors d’esquerra que amb 3. Estareu d’acord. No?
Esquerra ha estat i és la garantia del govern catalanista i d’esquerres a la ciutat de Terrassa. Som la garantia de les polítiques socials, de les polítiques mediambientals a la ciutat i som el catalanisme útil. Qui voti des de la visió catalanista, l’únic catalanisme amb garanties i capacitat de governar Terrassa, som nosaltres.
Companys no serà el 27 de maig, potser no seré jo el candidat. però aquesta ciutat tindrà un alcalde d’esquerra molt abans del que tots vosaltres us penseu. I aquestes properes eleccions marcaran el camí. I depèn de nosaltres, de tots que ho sapiguem transmetre a la ciutat. Però això no només us demano el vot, que això és fàcil, us demano que vosaltres també el demaneu. Ja ser que moltes vegades és difícil, ja ser que hi ha qui diu es que aquell o aquella del teu partit no m’agraden. O és que això o allò que dieu no hi estic d’acord. I jo. A mi no m’agrada tothom i tampoc estic d’acord amb el 100 x 100 del que diu el meu partit. Però tenim un bon projecte polític, ideològic i de dia a dia. Tenim model de país però també de ciutat i nosaltres podem, per que volem i sabem, liderar-lo. I sobretot, i sobretot per que tenim il•lusió per fer-ho possible.
Necessitem ser forts, cada cop més forts, cada cop més grans. Hem de sumar, hem de créixer. Us animo a fer-ho possible.
Junts ho podem fer.
I ara ja no només som útils, som indispensables.
Hem governat aquesta ciutat durant els últims 4 anys, i ho hem fet amb comoditat i amb complicitat ideològica amb els nostres socis de govern, però des de un projecte i un model de ciutat diferents. I ho hem fet amb el convenciment de poder aportar, de poder deixar empremta en les polítiques municipals.
Varem pensar que era el moment. Igual que fa 8 anys, varem pensar que no ho era. Dic això per que vull recordar que aquesta ciutat ha estat governada pel partit socialista, des de les primeres eleccions municipals, però també per ICV, en diferents moments. Això ningú ho recorda. L’altre dia un em deia: “s’ha notat en aquests darrers anys una forma de fer les coses diferent al ajuntament”. Doncs si. I la diferència, hem estat nosaltres. El valor afegit d’aquest darrer govern hem estat nosaltres.
Veníem, si ho recordeu, d’aquell discurs cansat, antic. Aquell discurs de les dues catalunyes. La catalanista i la d’esquerres. La de la generalitat i la de la diputació. La que parlava de país o parlava de ciutats, com si les ciutats no fossin país i com si no es pogués ser catalanista i d’esquerres. I es clar, Terrassa, no era ni país ni era catalanista.
Veníem d’aquell discurs, aquí a Terrassa l’havíem sentit molt, de que no fèiem equipaments socials, ho educatius segons uns per que la generalitat convergent no volia, i segons els altres per que l’ajuntament socialista no cedia els terrenys. I jo no ser de qui era culpa, millor dit si que ho ser, era culpa de tots dos, ja que això en els fons ja els hi anava bé.
Un pels altres el país dividit, el poder repartit i el territori desatès.
Ha fet falta esquerra al govern de la generalitat i esquerra al govern de la ciutat per que aquesta ciutat avanci, i posi rumb al futur.
Nosaltres hem canviat les formes de fer a l’ajuntament, més amables, més properes, més eficients. Ara hem de seguir aprofundint en aquests canvis. Amb el que tenim hem arribat fina aquí. Però tenim molt clar, claríssim, que per fer front als nous reptes, a les noves realitats, a les noves transformacions cada cop més ràpides i constants calen noves formes de fer política. Necessitem com aquell programa de TV, un “cambio radical”. I nosaltres estem en disposició de liderar-lo.
Més polítiques i més transversals. I mes descentralització de l’ajuntament.
Les formes antigues de fer política i de fer programes de govern creien en programes estancs i individuals, des d’esquerra pensem i defensem que les aproximacions a la realitat no es fan des d’una sola vessant, sinó des de la diversitat d’actuacions coordinades, treballades en equip i dialogades
I mes descentralització.
Descentralitzar l’ajuntament vol dir, no només descentralitzar els serveis, que també, sinó descentralitzar la política. I això vol dir regidor de districte. Real, efectiu, i amb capacitat de gestió. Situat al centre cívic, trepitjant carrer, parlant amb la gent vivint els problemes, les alegries de primera mà. Consells de districte com autèntics òrgans de participació ciutadana, tan d’entitats com de persones, i fer realitat la màxima que participar és decidir.
Tot això encaminat a aconseguir una administració eficient, eficaç, àgil, que s’anticipi a les necessitats i que sigui proactiva. Que siguem capaços de veure cap ha on anem, d’analitzar el llarg termini, sense perdre de vista el dia a dia. Una administració propera a la ciutadania que és qui s’ha la de fer seva.
Volem fer de Terrassa una ciutat que sigui un espai de relació, viu, dinàmic; un lloc per viure i desenvolupar-se. On el coneixement i el reconeixement de l’altre signifiquin una relació completa, en peu d’igualtat. On la importància no rau en l’origen, sinó en la voluntat de fer, conjuntament, una ciutat de totes i tots.
Volem fer de Terrassa una ciutat que sigui capdavantera del seu entorn i del seu espai d’influència. Des de la cultura, l’empresa, la universitat, la economia. Que combini capacitat de lideratge econòmic amb la recerca i el desenvolupament. On la sostenibilitat sigui un dels factors bàsics en el desenvolupament econòmic i urbanístic. En definitiva, una terrassa competitiva i compacta.
Volem fer de Terrassa una ciutat que faciliti el sentiment de pertinença. Una ciutat on es pugui venir de lluny i alhora ser d’aquí. On ningú no hagi de renunciar al que és, ni al que el fa ser.
Volem fer de Terrassa una ciutat que sigui còmode, accessible, acollidora, confortable. On la relació amb la resta de la ciutadania es basi en el respecte, la responsabilitat i la llibertat.
Nosaltres creiem en la ciutat. No la utilitzem de trampolí personal cap a altres fites. I sobretot creiem que aquí no ha de manar ningú per definició. Què vol dir això que aquí les coses ja s’ha saben com aniran? Què vol dir que aquí manaran sempre els socialistes? Què vol dir que aquí hi haurà tripartit? Com si tot fos tan fàcil i tot fos el mateix. No és el mateix un govern amb 10 regidors socialistes que amb 13. No és el mateix un govern amb 5 regidors d’esquerra que amb 3. Estareu d’acord. No?
Esquerra ha estat i és la garantia del govern catalanista i d’esquerres a la ciutat de Terrassa. Som la garantia de les polítiques socials, de les polítiques mediambientals a la ciutat i som el catalanisme útil. Qui voti des de la visió catalanista, l’únic catalanisme amb garanties i capacitat de governar Terrassa, som nosaltres.
Companys no serà el 27 de maig, potser no seré jo el candidat. però aquesta ciutat tindrà un alcalde d’esquerra molt abans del que tots vosaltres us penseu. I aquestes properes eleccions marcaran el camí. I depèn de nosaltres, de tots que ho sapiguem transmetre a la ciutat. Però això no només us demano el vot, que això és fàcil, us demano que vosaltres també el demaneu. Ja ser que moltes vegades és difícil, ja ser que hi ha qui diu es que aquell o aquella del teu partit no m’agraden. O és que això o allò que dieu no hi estic d’acord. I jo. A mi no m’agrada tothom i tampoc estic d’acord amb el 100 x 100 del que diu el meu partit. Però tenim un bon projecte polític, ideològic i de dia a dia. Tenim model de país però també de ciutat i nosaltres podem, per que volem i sabem, liderar-lo. I sobretot, i sobretot per que tenim il•lusió per fer-ho possible.
Necessitem ser forts, cada cop més forts, cada cop més grans. Hem de sumar, hem de créixer. Us animo a fer-ho possible.
Junts ho podem fer.