Definitivament, penso que la connexió que Terrassa i el Vallès Occidental necessita amb el Baix Llobregat és el Segon Cinturó ferroviari, una infrastructura més sostenible, més segura, més neta, més durable i que ens acosta més als paràmetres europeus.

El Quart Cinturó és una infrastructura caducada i arxivada, que ja no dóna respostes a les necessitats que actualment existeixen. Els que insisteixen en el Quart Cinturó ho fan des d’una postura interessada a les portes d’unes eleccions municipals. Nosaltres sempre hem defensat la necessitat d'una connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, igual que defensem que cal que al Vallès es resolguin els problemes de mobilitat evident.

Per això apostem principalment pel Segon Cinturó Ferroviari i apostem per la mobilitat sostenible; no es destrueix l’entorn natural com es fa amb les carreteres que trinxen el país de nord a sud; dóna més respostes a les necessitats de mobilitat obligada que tenen les persones que s’han de desplaçar al Baix Llobregat diàriament a treballar. I a més, ens permet una connexió ferroviària amb Europa, si apliquem l’ample europeu, com fan els Ferrocarrils de la Generalitat.

També els trens de mercaderies podrien circular per aquestes línies, i amb això s’evitaria tenir les carreteres plenes de camions, que no només dificulten la circulació, sinó que tot sovint causen accidents, de manera que així també es reduirien altres despeses associades al trànsit de mercaderies, a més de reduir els accidents.

La importància del Segon Cinturó Ferroviari és cabdal, ja que també permetria insistir en el traspàs de les competències de la Renfe a la Generalitat, evidentment amb els diners de les inversions que s’han de dur a terme i amb tot l’acumulat de les inversions no fetes en els darrers anys.