Esquerra-MES creu en la formació professionalitzadora per garantir l’ocupació

Nau industrial abandonada
Nau industrial abandonada

Isaac Albert: “Cal reindustrialitzar la ciutat per fer realitat la sortida de la crisi”

 
La crisi econòmica i social que condiciona la ciutat en els darrers anys, ha provocat un escenari complicat que demana repensar i cercar solucions encertades. A Terrassa, per a Esquerra-MES, la reindustrialització de la ciutat és una de les grans assignatures pendents en el procés de gestació i consolidació d’un model econòmic post crisi. Isaac Albert, alcaldable de la coalició, creu que “la ciutat té potencial, tant a nivell territorial com de recursos, però cal definir una estratègia que afavoreixi un teixit industrial divers i competitiu per a Terrassa”.

La profunda transformació que està patint l’economia local i del país obliga assumir nous reptes per fer front a la nova realitat. La diversificació, l’increment de la competitivitat, la internacionalització,  el manteniment i augment de llocs de treball, ..., són alguns d’aquests factors clau que han de portar a Terrassa a assumir un nou model empresarial de qualitat. Terrassa necessita recuperar el seu atractiu econòmic i financer, però alhora potenciar altres factors diferenciadors que la situïn com a ciutat del segle XXI: una ciutat propera a la ciutadania, amb serveis de qualitat, amb equipaments de benestar, amb cultura, amb oci, etc.

Per a Albert, “aquest nou model ha de pivotar en la qualitat de les empreses de la ciutat, que les tenim, i no en la precarietat laboral, que s’hauria d’extingir”. El camí passa per potenciar el talent dels treballadors i treballadores per tal de poder donar resposta als projectes d’emprenedoria i als requeriments de les empreses de la ciutat. “L’ocupabilitat és essencial en aquest procés global de rellançar la ciutat, però per això, cal especialització i formació de qualitat”. “Des d’Esquerra-MES – afirma Albert – apostem decididament per una formació professionalitzadora i de qualitat per a tothom”. La universitat o la formació professional han de ser el punt de sortida d’uns planter de treballadors i treballadores que contribueixin al manteniment dels centres de producció al territori i permetin seguir apostant per activitats industrials d’alta intensitat tecnològica.