Sense sous dignes, no hi ha pensions
Agraïm poder ser partícips d’aquestes concentracions que, setmana rere setmana, des de ja fa mesos, venen reivindicant a la nostra ciutat unes pensions dignes.
No m’allargaré en les causes evidents del que està passant amb les pensions. Tots i totes les coneixem. Sabem que el sistema és deficitari, que els ingressos actuals per cotització no suporten les despeses de pensions. I que el fons de reserva s’exhaureix...
Tot és cert, però enlloc està escrit que el sistema sigui inviable i que els actuals mals no es puguin superar. Que no ens enganyin… El sistema no és dolent, senzillament no t’has de carregar la font d’ingressos, que és el mercat de treball. Això és el que han fet en els darrers anys, uns i altres abaratint el cost de la mà d’obra i generant modalitats contractuals que empenyen a la precarietat I provoquen menors ingressos.
Per no insistir en les mateixes coses, avui no em centraré només en les pensions i us vull insistir en el sistema de seguretat social, que és la base de tot.
Les pensions s’inscriuen en un sistema de Seguretat Social que garanteix un conjunt de prestacions... no només de vellesa, sinó també de malaltia, supervivència, incapacitat, lligades O NO al fet contributiu.
És evident que el funcionament del sistema necessita que hi hagi feina i que aquesta sigui de qualitat, per tal que els ingressos siguin suficients per garantir el dret a gaudir d’una jubilació amb dignitat o de la protecció econòmica i acompanyament de qui s’ha quedat en situació d’atur.
Però més enllà de les cotitzacions, el sistema de seguretat social ha de disposar també d’un compromís pressupostari suficient, que doti la despesa necessària per donar resposta a uns drets d’assistència i protecció que no es deriven de la contribució laboral sinó de la garantia universal de prestació social per viure dignament en societat.
Per entendre’ns, Mercat de treball i sistema fiscal són les dues cares d’una mateixa moneda, que cal abordar i concretar quan es parla de pensions i de seguretat social.
PRIMER.- Un mercat de treball dinàmic, amb plena ocupació, estabilitat laboral i salaris dignes, és la primera garantia. Això ens obliga a definir i concretar: -quin model productiu volem -quin marc de relacions laborals construïm i -quines polítiques d’ocupació impulsem
SEGON.- un sistema fiscal suficient, just i progressiu. Ingressos públics suficients per aplicar les despeses i inversions públiques necessàries. Un Pressupost Públic que potenciï el desenvolupament econòmic i social, que promogui la igualtat d’oportunitats i lluiti contra la pobresa i les desigualtats i garanteixi l’assistència i protecció social de les persones.
Un sistema fiscal progressiu on tothom contribueixi en proporció al que té i el que guanya i tingui en compte la seva situació personal i eviti i combati el frau fiscal, com a base justa per redistribuir la riquesa que crea la societat en el seu conjunt.
SI!!! Tenim un problema amb el sistema de protecció social en general i en el de pensions en particular. La solució no depèn de negar el problema, d’insistir en l’explicació simple dels canvis demogràfics o que el sistema és massa generós. Ara bé, tampoc podem creure que tot això se solucionarà de forma màgica...
Si volem parlar de pensions, fem-ho, però el que necessitem són polítiques públiques, que partint del compromís amb un sistema universal i de qualitat d’assistència i promoció social i d’un sistema públic de pensions, que garanteixi la dignitat de vida de les persones jubilades, estableixi unes bases per crear unes polítiques econòmiques, fiscals, socials i laborals diferents
El present i futur immediat, no es promet, no es pronostica; el futur es construeix, des d’ara transformant el present.
Cal derogar les reformes que tots ja sabem, i cal forçar un marc estable on es pugui governar de forma participada el sistema de pensions, on es controlin els ingressos, augmentant quan calguin els compromisos pressupostaris, i garantir les despeses.
No m’allargaré en les causes evidents del que està passant amb les pensions. Tots i totes les coneixem. Sabem que el sistema és deficitari, que els ingressos actuals per cotització no suporten les despeses de pensions. I que el fons de reserva s’exhaureix...
Tot és cert, però enlloc està escrit que el sistema sigui inviable i que els actuals mals no es puguin superar. Que no ens enganyin… El sistema no és dolent, senzillament no t’has de carregar la font d’ingressos, que és el mercat de treball. Això és el que han fet en els darrers anys, uns i altres abaratint el cost de la mà d’obra i generant modalitats contractuals que empenyen a la precarietat I provoquen menors ingressos.
Per no insistir en les mateixes coses, avui no em centraré només en les pensions i us vull insistir en el sistema de seguretat social, que és la base de tot.
Les pensions s’inscriuen en un sistema de Seguretat Social que garanteix un conjunt de prestacions... no només de vellesa, sinó també de malaltia, supervivència, incapacitat, lligades O NO al fet contributiu.
És evident que el funcionament del sistema necessita que hi hagi feina i que aquesta sigui de qualitat, per tal que els ingressos siguin suficients per garantir el dret a gaudir d’una jubilació amb dignitat o de la protecció econòmica i acompanyament de qui s’ha quedat en situació d’atur.
Però més enllà de les cotitzacions, el sistema de seguretat social ha de disposar també d’un compromís pressupostari suficient, que doti la despesa necessària per donar resposta a uns drets d’assistència i protecció que no es deriven de la contribució laboral sinó de la garantia universal de prestació social per viure dignament en societat.
Per entendre’ns, Mercat de treball i sistema fiscal són les dues cares d’una mateixa moneda, que cal abordar i concretar quan es parla de pensions i de seguretat social.
PRIMER.- Un mercat de treball dinàmic, amb plena ocupació, estabilitat laboral i salaris dignes, és la primera garantia. Això ens obliga a definir i concretar: -quin model productiu volem -quin marc de relacions laborals construïm i -quines polítiques d’ocupació impulsem
SEGON.- un sistema fiscal suficient, just i progressiu. Ingressos públics suficients per aplicar les despeses i inversions públiques necessàries. Un Pressupost Públic que potenciï el desenvolupament econòmic i social, que promogui la igualtat d’oportunitats i lluiti contra la pobresa i les desigualtats i garanteixi l’assistència i protecció social de les persones.
Un sistema fiscal progressiu on tothom contribueixi en proporció al que té i el que guanya i tingui en compte la seva situació personal i eviti i combati el frau fiscal, com a base justa per redistribuir la riquesa que crea la societat en el seu conjunt.
SI!!! Tenim un problema amb el sistema de protecció social en general i en el de pensions en particular. La solució no depèn de negar el problema, d’insistir en l’explicació simple dels canvis demogràfics o que el sistema és massa generós. Ara bé, tampoc podem creure que tot això se solucionarà de forma màgica...
Si volem parlar de pensions, fem-ho, però el que necessitem són polítiques públiques, que partint del compromís amb un sistema universal i de qualitat d’assistència i promoció social i d’un sistema públic de pensions, que garanteixi la dignitat de vida de les persones jubilades, estableixi unes bases per crear unes polítiques econòmiques, fiscals, socials i laborals diferents
El present i futur immediat, no es promet, no es pronostica; el futur es construeix, des d’ara transformant el present.
Cal derogar les reformes que tots ja sabem, i cal forçar un marc estable on es pugui governar de forma participada el sistema de pensions, on es controlin els ingressos, augmentant quan calguin els compromisos pressupostaris, i garantir les despeses.