EL TC contra la LLei d'Acollida i el Català

El TC ha sentenciat, com ja ens té acostumats, contra la Llei d'Acollida. Aquesta va ser una llei liderada l’any 2010 pel qui era Secretari d’Immigració del Govern de Catalunya i actual Secretari d'Igualtat, migracions i ciutadania del Govern Català, Oriol Amorós. En el seu moment vaig tenir el plaer de participar-hi activament i implantar-la a Terrassa.

Per Entendre’ns, és una llei que vol que els immigrants tinguin els mateixos drets i deures que el conjunt de la ciutadania. A Catalunya, la mobilitat social depèn del coneixement de les dues llengües. De la mobilitat social, en peu d'igualtat de la immigració, en depèn la cohesió social del futur.

En aquest sentit, sembla que el TC desitgi l'exclusió de les persones immigrades, que només puguin accedir a les feines menys qualificades, que siguem una societat fraccionada. Està científicament comprovat que, si es comença per l'aprenentatge del català, les persones immigrades acaben sabent català i castellà. Al revés, no!

L'ús del català és més minoritari i per això s'ha de promoure més el seu ensenyament. Ser considerat català, sense deixar de sentir la identitat d'origen, és la clau de l'èxit del model català de convivència: som el país que més immigració ha rebut al S/XXl a Europa i tenim un molt bon nivell de convivència en termes comparats. La llengua és i ha estat una peça clau en aquest ser considerat català. Que la llengua catalana sigui un element central en la nostra identitat és molt cohesionador: les llengües es poden adquirir, els llinatges no. Com més llengües s'aprenen, més de noves se'n poden adquirir.

Som una societat amb 300 llengües i n'estem orgullosos, les volem totes. És evident, i ningú nega que conèixer el castellà és important, positiu i necessari. Però en volem una de comuna, perquè si el català no és llengua comuna a Catalunya no ho serà enlloc. La llengua comuna uneix els ciutadans i fa possible la interacció entre tots ells.

En resum, sempre van contra el català. Tant com poden. Arreu on poden. Sempre que poden. Seguim!