La concessió del servei públic d’aigua atorgada per l’Ajuntament de Terrassa ara fa 75 anys finalitza el desembre de 2016. Amb aquest motiu ens plantegem una revisió a fons del model actual de gestió del cicle integral de l’aigua. És una oportunitat per recuperar el govern i la gestió d’un servei essencial com és el d'abastament de l’aigua. En definitiva i per entendre’ns, NO MUNICIPALITZEM RES (el servei és públic), 75 anys després recuperem la gestió del servei i hem de decidir com volem prestar-lo d’ara endavant, directa o indirectament. Acceptar això seria el primer pas...
 
El segon seria no parlar de divisió a la ciutat. Podem parlar d’interessos, alguns legítims, altres no, però no de divisió. A dia d'avui, 20 dels 27 regidors de Terrassa estem a favor de la gestió directa del servei de l'aigua. Pensem que tenim l'oportunitat històrica de liderar, no només el servei, sinó en un futur proper, el cicle integral de l'aigua, recuperar-ne la seva gestió i no ho podem desaprofitar. El debat és llarg i complexa, cert!, però nosaltres pensem que en ple s/XXI ningú entén que l'aigua es mantingui en mans privades, quan el sector públic té condicions per donar el servei igual o millor que una empresa privada... Com fa París, Berlín... o Manresa, Ripollet, Torrefarrera, Bellpuig... La gestió directa és la que dóna plenes garanties que l’aigua sigui considerada com un dret humà universal, i que hi hagi un ple control públic i la màxima transparència en al gestió. El debat NO és el sector públic contra el sector privat (depèn del servei) és el de recuperar el protagonisme i la dignitat perduda per al bé comú.


Dit això, però, i més enllà del que pensi cada grup polític i el model futur que defensi per gestionar el servei de l'aigua, hem aconseguit que el lideratge i la gestió del procés de liquidació de la concessió i la decisió del futur model estigui blindat i en mans del Ple de l'Ajuntament, i d’això tots n’hem d’estar molt satisfets.