Si vosaltres voleu, no serà un somni

Afirmava Albert Schweitzer (filòsof Francès), que “els anys arruguen la pell, però renunciar a l’entusiasme, arruga l’ànima”. Els catalans, i els terrassencs evidentment també, no estem disposats a renunciar a l’entusiasme per l’oportunitat històrica de participar en un projecte engrescador que és el de construir un nou estat d’Europa. Un estat radicalment democràtic, que regeneri els efectes d’un sistema polític viciat per segles d’oligarquies i de corrupció, per segles de supeditació del país a unes elits econòmiques conceptualment i interessadament espanyoles. Un nou país per a tothom, integrador, on no importi l’origen sinó el futur que volem construir junts.

Al llarg de la història, l’entusiasme i la força de la voluntat de la gent ha estat imparable. Ho va ser al 1931 quan, després d’unes eleccions municipals, va caure la monarquia espanyola i es va proclamar la segona república. Ho va ser el 1933, quan les dones exercien per primera vegada el dret a vot a Catalunya, a Canet de Mar. Ho va ser el 1965, quan la població afroamericana va poder votar als Estats Units de forma generalitzada. Ho va ser el 1989, quan la pressió popular va fer caure el mur de Berlín. Ho va ser el 1994, quan la població negra sud-africana liderada per Nelson Mandela va votar i va tombar l’apartheid. Ho va ser també, en 32 ocasions més en què països d’arreu del món van exercir el seu dret a l’autodeterminació i van votar la seva independència. També ho és a Catalunya.

És evident que som molts, molts més dels que ells es pensen i voldrien. I aquesta és la clau. Els que fa anys que estem en això ens alegrem moltíssim de veure les noves incorporacions a la causa. Persones que vénen de llocs diferents, de realitats contraposades i d’ideologies contràries. Volem dotar els nostres ciutadans d’una eina fabulosa que és l’Estat Català i tots som necessaris. La independència ja no és un somni irrealitzable, no és una malaltia que es cura viatjant -ans el contrari-, com durant molts anys ens han insistit, des de la condescendència, moltes persones que ara són companys de viatge.

La voluntat d’esdevenir Estat és central a Catalunya i serà una realitat més d’hora que tard. Tot i això, sempre hem sabut que ningú no ens aplanaria el camí. Només el nostre esforç i la nostra persistència ens han dut fins on som. I ara ni afluixarem ni defallirem. Un onze de setembre més, mostrarem al món la força de la societat civil, que és alhora motor i destinatària del nostre anhel d’esdevenir un nou país. I ho farem, com sempre, a la nostra manera: pacíficament, cívica i massiva. No sabríem fer-ho de cap altra manera. I tampoc voldríem fer-ho.

Aquest és un procés que neix a les urnes i que l’acabarem a les urnes, sense cap mena de dubte. No renunciarem a cap mesura democràtica i de mobilització social per poder seguir avançant. Hem demostrat dia rere dia, setmana rere setmana, diada rere diada la nostra ferma voluntat d’esdevenir un nou estat d’Europa. Ho hem demostrat de forma massiva, cívica, democràtica i respectuosa. I aquest 11 de Setembre ho tornarem a demostrar. I ho farem per seguir construint un nou país per a tothom, un nou país que neix del vot dels seus ciutadans, un país que podrem dibuixar des de la il·lusió col·lectiva del nostre poble. Convencent els que tenen dubtes, als del sí però no, que el nou país que entre tots estem fent val la pena, però que només el farem bé si no tenim més restriccions externes, si només tenim un únic interès, els de les futures generacions de ciutadans del nostre país.

Entrem en la fase decisiva. El que resta de l’any 2016 i el primer semestre del 2017 seran mesos transcendentals. Estem a punt i aquest 11 de setembre ho demostrarem. Si vosaltres voleu no només no serà un somni, sinó que serà una realitat.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!